Nombre de Lundquist

El nombre de Lundquist ( L u ) {\displaystyle (Lu)} és un nombre adimensional utilitzat en la mecànica de fluids i, més precisament, en magnetohidrodinàmica i en la física del plasma. S'utilitza per caracteritzar les ones d'Alfvén unidireccionals.[1] Correspon a la relació de la velocitat d'Alfvén a la velocitat de difusió resistiva.[2]

Aquest nombre porta el nom del físic suec Stig A. S. Lundquist.[3] També s'utilitza el símbol S {\displaystyle S} per a representar aquest nombre a la literatura científica.

Definició

El nombre de Lundquist es defineix

L u = σ B l ( μ e ρ ) 0 , 5 {\displaystyle Lu=\sigma \,B\,l\left({\frac {\mu _{e}}{\rho }}\right)^{0{,}5}}

amb :

  • σ {\displaystyle \sigma } = conductivitat elèctrica
  • l {\displaystyle l} = gruix de la capa de fluid
  • ρ {\displaystyle \rho } = densitat
  • μ e {\displaystyle \mu _{e}} = permeabilitat magnètica
  • B {\displaystyle B} = densitat del camp magnètic

Els nombres de Lundquist alts indiquen plasmes altament conductors, mentre que els nombres de Lundquist baixos indiquen més plasmes resistius. Els experiments amb plasma de laboratori solen tenir nombres de Lundquist entre 10 2 − 10 8 {\displaystyle 10^{2}-10^{8}} , mentre que en situacions astrofísiques el nombre de Lundquist pot ser més gran que 10 20 {\displaystyle 10^{20}} . Les consideracions del nombre de Lundquist són especialment importants en la reconnexió magnètica.

Referències

  1. ↑ Hall, Carl W. Laws and Models: Science, Engineering and Technology (en anglès). Boca Raton: CRC Press, 2000. ISBN 8449320186. 
  2. ↑ Boyd, T.J.; Sanderson, J.J.. The Physics of Plasma (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 140. ISBN 0521459125. 
  3. ↑ Massey, Bernard Stanford. Measures in science and engineering : their expression, relation and interpretation (en anglès). Ellis Horwood Limited, 1986. ISBN 0853126070. 

Bibliografia

  • Priest, Eric; Forbes, Terry «Magnetic Reconnection» (PDF) (en anglès). Cambridge University Press, 2000.

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Nombres adimensionals de la mecànica de fluids
Absorció (Ab) • Acceleració (Ac) • Alfven (Al) • Arquimedes (Ar) • Atwood (A) • Bagnold (Ba) • Bansen (Ba) • Bejan (Be) • Best (X) • Bingham (Bm) • Biot (Bi) • Blake (Bl) • Bodenstein (Bo) • Boltzmann (Bo) • Bond (Bo) • Boussinesq (Bo) • Brenner (Br) • Brinkman (Br) • Bulygin (Bu) • Cameron (Ca) • Capil·lar (Ca) • Capil·laritat (Cap) • Cauchy (Ca) • Cavitació ( σ c {\displaystyle {\sigma }_{c}} ) • Chandrasekhar (Q) • Clausius (Cl) • Condensació (Co) • Cowling (Co) • Crocco (Cr) • Damköhler (Da) • Darcy (Da) • Dean (D) • Deborah (De) • Dukhin (Du) • Eckert (Ec) • Ekman (Ek) • Ellis (El) • Elsasser (El) / ( Λ {\displaystyle \Lambda } ) • Eötvös (Eo) • Euler (Eu) • Fedorov (Fe) • Froude (Fr) • Galilei (Ga) • Görtler (G) • Goucher (Go) • Graetz (Gz) • Grashof (Gr) • Gukhman (Gu) • Hagen (Hg) • Hartmann (Ha) • Hatta (Ha) • Hedström (He) • Hersey (Hs) • Iribarren (Ir) / (ξ) • Jeffreys (Je) • Joule (Jo) • Karlovitz (Ka) • Keulegan-Carpenter (Kc) • Nombre de Kirpitxiov (transferència de calor i massa) (Ki) • Nombre de Kirpitxiov (flux) (Kir) • Knudsen (Kn) • Kutateladze (K) • Laplace (La) • Lewis (Le) • Lundquist (Lu) • Mach (M) / (Ma) • Mach crític (Mcr) / (M*) • Marangoni (Ma) • Morton (Mo) • Newton (Np) • Nusselt (Nu) • Ohnesorge (Oh) • Péclet (Pe) • Potència (Np) • Prandtl (Pr) • Prandtl magnètic (Prm) • Prandtl turbulent (Prt) • Rayleigh (Ra) • Reech (Re) • Reynolds (Re) • Reynolds magnètic (Rem) • Richardson (Ri) • Roshko (Ro) • Rossby (Ro) • Rouse (P) / (Z) • Ruark (Ru) • Schiller (Sch) • Schmidt (Sc) • Scruton (Sc) • Sherwood (Sh) • Shields ( τ ∗ {\displaystyle \tau _{\ast }} ) / ( θ {\displaystyle \theta } ) • Sommerfeld (S) • Stanton (St) • Stokes (Stk) • Strouhal (St) • Stuart (St) / (N) • Suratman (Su) • Taylor (Ta) • Thring (Th) • Ursell (U) • Weber (We) • Weissenberg (Wi) • Womersley (α) / (Wo) • Zwietering (S)