Ocell de l'oli

Ocell de l'oli

Steatornis caripensis
Dades
Longevitat màxima	12 anys
Nombre de cries	2,8
Període d'incubació de l'ou	33 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22689633
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Strigiformes
Família	Steatornithidae
Gènere	Steatornis
Espècie	Steatornis caripensis Humboldt, 1817
Distribució

El Guàtxaro o Ocell de l'oli^[1] (Steatornis caripensis) és l'única espècie del gènere Steatornis (Humbolt, 1814) i de la família dels esteatornítids (Steatornithidae, Bonaparte, 1842), que s'inclou al mateix ordre dels enganyapastors, els caprimulgiformes.

Morfologia

• És un ocell gros, que fa uns 45 cm de llargària, amb un pes de 400 – 430 g. Té les ales llargues, la cua ampla, les cames molt curtes, el bec fort envoltat de llargs bigotis i els ulls grossos.^[2]
• El plomatge és marró amb petites taques blanques, més grosses i aparents a les plomes cobertores alars i secundàries externes. Els mascles són d'un to una mica més gris i fosc que les femelles.

• Els pollets poden pesar fins a 50% més que els adults.

Hàbitat i distribució

L'hàbitat d'aquest ocell s'estén pels boscs amb coves de la zona neotropical, des de Guyana i Veneçuela fins a Bolívia. També a l'Illa de Trinitat.^[3]

Alimentació

Mengen únicament la polpa de fruits del bosc, en especial de palmeres, llorer i encens. És l'única au frugívora nocturna del món.

Reproducció

Fan el niu a les cornises de l'interior de grans coves, on ponen 2 - 4 ous blancs que coven durant 32 – 35 dies. Els joves romanen al niu, en general, més de 3 mesos i tot aquest temps els pares els alimenten. Cap al 70è dia de vida el pollet assoleix el pes màxim i després en va perdent a mesura que va canviant el plomatge pel d'adult.

Hàbits

És molt sociable i viu en colònies que poden ser de milers d'individus. És perquè necessiten coves grans que viuen preferentment en zones de muntanya, tot i que a Trinitat també n'hi ha que ocupen grans coves marines.

Són molt sorollosos. Fan crits varis, inclòs una mena d'espetec entretallat que fan servir a l'interior de les coves per a l'ecolocalització (que, val a dir, no és tan perfecta com la dels ratpenats).

Referències