Podàrgids

Infotaula d'ésser viuPodàrgids
Podargidae Modifica el valor a Wikidata

enganyapastors australià Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCaprimulgiformes
FamíliaPodargidae Modifica el valor a Wikidata
Gèneres
  • Podargus
  • Rigidipenna
  • Batrachostomus

Els podàrgids (Podargidae) són una família de l'ordre dels caprimulgiformes, al qual també pertanyen els enganyapastors.

Morfologia

  • Fan 23 – 54 cm de llargària. Molt semblants als autèntics enganyapastors.
  • El plomatge va des del bru fins al gris. Gairebé en totes les espècies es poden presentar dues varietats de color. Sempre molt críptic.
  • El bec és gran i ganxut i l'obertura bucal és molt gran. Al voltant de les fosses nasals tenen uns "pèls" que tapen en part el bec. Potes i peus febles.
  • Ales arrodonides.
  • Els joves d'algunes espècies són molt semblants als adults, mentre que d'altres són molt més clars.

Hàbitat i distribució

Viuen a la selva humida tropical, al sud-est asiàtic i a través d'Indonèsia fins a Austràlia.

Reproducció

Fan els nius amb branquetes als arbres. Ponen 1 – 3 ous blans que coven uns 30 dies. Els pollets romanen al niu altres 30 dies.

Alimentació

Bàsicament insectes, però algunes espècies poden també caçar petits vertebrats, incloent-hi ratolins. Solen caçar llançant-se des d'una rama, però també ho fan al vol, com els enganyapastors, malgrat que volen pitjor, o prenent-los de les rames dels arbres.

Hàbits

Són aus nocturnes.

Taxonomia

En la família dels podàrgids (Podargidae), se n'han distingit 3 gèneres amb 16 espècies.[1] Alguns autors (Christidis et Boles, 2008) han separat els gèneres en famílies diferents:

Referències

  1. Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2021. IOC World Bird List (v11.1). doi : 10.14344/IOC.ML.11.1.
  • Vegeu aquesta plantilla
Ocells (classe: Aves)
  • Síntesi
Anatomia
Comportament
Evolució
Ocells fòssils
Interacció humans
Llistes
  • Famílies i ordres
  • Gèneres
  • Glossari
  • Poblacions
  • Regions
  • Ocells extints
  • Espècies del quaternari
  • Ocells cèlebres
    • Individuals
    • Ficció
Neornithes
Palaeognathae
  • Struthioniformes (Struthio)
  • Rheiformes (Rhea)
  • Tinamiformes (tinamous)
  • Apterygiformes (kiwis)
  • Casuariformes (emus i casuaris)
Neognathae
Galloanserae
(gallina)
Anseriformes
(anàtides)
Anatidae
(ànecs)
Anhimidae
Anseranatidae
Gal·liformes
(ocells de caça)
Cracidae
Megapodidae
Numididae
Odontophoridae
Phasianidae
Neoaves
Columbea
Columbimorphae
  • Columbiformes (coloms i tòrtores)
  • Mesitornithiformes (mesites)
  • Pterocliformes (pterocles)
Mirandornithes
  • Phoenicopteriformes (flamencs)
  • Podicipediformes (cabussons)
Passerea
Otidimorphae
  • Cuculiformes (cucuts)
  • Musophagiformes (turacs)
  • Otidiformes (piocs)
Strisores
  • Caprimulgiformes (Caprimúlgids i relacionats)
  • Steatornithiformes
  • Podargiformes
  • Apodiformes (Hemiprocne i colibris)
Opisthocomiformes
  • Opisthocomiformes (hoatzin)
Cursorimorphae
  • Charadriiformes (gavines, xatracs i àlcids)
  • Gruïformes (grues i relacionats)
Phaethontimorphae
  • Phaethontiformes (ocells dels tròpics)
  • Eurypygiformes (kagú i ocell sol)
Aequornithes
  • Gaviiformes (colimbs)
  • Sphenisciformes (pingüins)
  • Procellariiformes (albatros i petrells)
  • Ciconiiformes (cigonyes)
  • Suliformes (corbs marins i relacionats)
  • Pelecaniformes (pelicans i relacionats)
Australaves
  • Cariamiformes (sarians i relacionats)
  • Falconiformes (falcons i relacionats)
  • Psittaciformes (lloros)
  • Passeriformes (moixons)
Afroaves
  • Cathartiformes (voltors del Nou Món i còndors)
  • Accipitriformes (àguiles i falcons)
  • Strigiformes (òlives i mussols)
  • Coliiformes (colius i urocolius)
  • Trogoniformes (trogons i quetzals)
  • Leptosomiformes (curols)
  • Bucerotiformes (calaus)
  • Coraciiformes (gaig blau i coràcids)
  • Piciformes (pitgrocs i relacionats)
  • Categoria
  • Commons page Commonscat
  • WikiProject Viquiprojecte
Bases de dades taxonòmiques
BOLD COL EOL FW GBIF IN ITIS NCBI OTL