Pinsans de Darwin

Pinsans de Darwin

Geospizinae
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Thraupidae
Subfamília	Geospizinae
Nomenclatura
Epònim	Charles Darwin
Gèneres
Geospiza Camarhynchus Certhidea Pinaroloxias

Els pinsans de Darwin (o pinsans de les Galápagos) són un conjunt de 13 o 14 espècies de pinsans,^[1][2][3] de diferents gèneres, descrites per primera vegada per Charles Darwin durant el seu viatge a bord del Beagle. 13 espècies són de les illes Galápagos i una de l'illa del Coco (Costa Rica) i totes elles pertanyen a la família molt més extensa dels emberízids (Emberizidae).^[4]

Sovint es creu que les diferències entre aquests pinsans tingueren un paper determinant en la formulació de la teoria de l'evolució per selecció natural; nogensmenys, els escrits de Darwin indiquen que no fou realment així. Darwin no creia que fossin espècies amb una relació propera entre elles i, de fet, pensà que moltes d'elles no eren ni tan sols pinsans. El terme «pinsà de Darwin» aparegué per primera vegada el 1936 i després es popularitzà ràpidament amb els treballs de David Lack, qui els estudià per primera vegada en detall. Posteriorment, durant la dècada de 1970, Peter Grant i Rosemary Grant realitzaren estudis exhaustius i detallats, seguint milers d'individus durant diverses generacions i mostrant com les diferents espècies de pinsans havien anat canviant en resposta als canvis ambientals.^[5]

Diversificació i especialització dels pinsans de Darwin

Malgrat l'equívoca suposició de què aquests pinsans tingueren un paper fonamental en els treballs de Darwin, el cert és que constitueixen un conjunt extremadament important com a exemple de diversificació i especialització a partir d'un avantpassat comú (que es considera relativament recent).

Cada espècie individual s'alimenta d'una forma particular i considerablement especialitzada: algunes s'alimenten de llavors, altres s'alimenten d'insectes, altres s'han especialitzat a alimentar-se de les paparres paràsites de les tortugues, altres mengen fulles o flors, altres beuen sang de diverses aus i, fins i tot, dues espècies utilitzen branques petites o espines de cactus per extreure larves d'insectes dels forats dels arbres. Morfològicament aquesta diversificació és també evident en la forma dels becs, des del gran bec triturador del gran pinsà terrestre, fins al bec furgador i esmolat del pinsà cantaire.

Tots els pinsans de Darwin tenen la mida aproximada d'un pardal. En la majoria d'espècies el plomatge dels mascles adults és quasi negre, amb petites clapes de gris, marró, negre o verd olivaci, mentre que les femelles i els joves són de color més pàl·lid. Les ales i les cues són sempre curtes i arrodonides.^[6]

Taxonomia

• Gènere Geospiza:
  • Geospiza conirostris (Gran pinsà de cactus)
  • Geospiza difficilis (Pinsà terrestre de bec esmolat)
    • Geospiza difficilis septentrionalis (Pinsà vampir)
  • Geospiza fortis (Pinsà terrestre mitjà)
  • Geospiza fuliginosa (Petit pinsà terrestre)
  • Geospiza magnirostris (Gran pinsà terrestre)
  • Geospiza scandens (Pinsà de cactus)
• Gènere Camarhynchus:
  • Camarhynchus crassirostris o Platyspiza crassirostris (Pinsà vegetarià)
  • Camarhynchus psittacula (Gran pinsà arbori)
  • Camarhynchus pauper (Pinsà arbori mitjà)
  • Camarhynchus parvulus (Petit pinsà arbori)
  • Camarhynchus pallidus (Pinsà picot)
  • Camarhynchus heliobates (Pinsà de manglar)
• Gènere Certhidea:
  • Certhidea olivacea (El trinador)
• Gènere Pinaroloxias:
  • Pinaroloxias inornata (Pinsà de l'illa de Cocos)

Referències

Bibliografia

• Darwin, Charles. Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Journal and remarks. 1832–1836. III. Londres: Henry Colburn, 1839. 
• Darwin, Charles. Journal of researches into the natural history and geology of the countries visited during the voyage of H.M.S. Beagle round the world, under the Command of Capt. Fitz Roy, R.N. 2nd.. Londres: John Murray, 1845. 
• Darwin, Charles. On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life. 1st. Londres: John Murray, 1859. 
• Darwin, Francis. The life and letters of Charles Darwin, including an autobiographical chapter. 2. Londres: John Murray. «Chapter 1, The Foundations of the 'Origin of Species'» 
• Desmond, Adrian; Moore, James. Darwin. Londres: Michael Joseph, Penguin Group, 1991. ISBN 0-7181-3430-3. OCLC 185764721. 
• Eldredge, Niles «Confessions of a Darwinist». The Virginia Quarterly Review, Spring 2006, 2006, p. 32–53 [Consulta: 4 novembre 2008].
• Grant, Peter R.; Grant, B. Rosemary. How and Why Species Multiply: The Radiation of Darwin's Finches. Princeton University Press, 2008. ISBN 978-0-691-13360-7. 
• Lack, David «Evolution of the Galapagos Finches». Nature, 146, 3697, 1940, p. 324–327. DOI: 10.1038/146324a0 [Consulta: 6 desembre 2013].
• «Check-list of North American Birds», 1998–2006. Arxivat de l'original el 4 abril 2007. [Consulta: 9 abril 2007].
• Burns, Kevin J.; Skutch, Alexander F. «Tanagers and Tanager-Finches». A: Christopher Perrins, ed.. The Firefly Encyclopedia of Birds. Firefly Books, 2003, p. 629–631. ISBN 1-55297-777-3 [Consulta: 9 abril 2007].  It is not clear whether this placement was made by Burns and Skutch or by Perrins.
• Keynes, Richard. «Charles Darwin's zoology notes & specimen lists from H.M.S. Beagle», 2000. [Consulta: 8 desembre 2008].
• Sibley, Charles G. A World Checklist of Birds. New Haven, Conn.: Yale University Press, 1993. ISBN 0-300-07083-7 [Consulta: 6 desembre 2013].  Monroe and Sibley consider the tanagers to be a tribe (Thraupini) of a big family Fringillidae rather than a family of their own (Thraupidae).
• Zimmer, J. «A classification of the bird species of South America», 05-04-2007. Arxivat de l'original el 2009-03-02. [Consulta: 9 abril 2007].
• Steinheimer, F. D. «Charles Darwin's bird collection and ornithological knowledge during the voyage of H.M.S. Beagle, 1831–1836». Journal of Ornithology, 145, 4, 2004, p. 300–320. DOI: 10.1007/s10336-004-0043-8 [Consulta: 8 desembre 2008].
• Sulloway, Frank J. «The Beagle collections of Darwin's finches (Geospizinae)». Bulletin of the British Museum (Natural History), 43, 2, 1982, p. 49–94 [Consulta: 8 desembre 2008].
• Sulloway, Frank J. «Darwin and His Finches: The Evolution of a Legend» (PDF). Journal of the History of Biology, 15, 1, Spring 1982, p. 1–53. DOI: 10.1007/BF00132004 [Consulta: 9 desembre 2008].
• Sulloway, Frank J. Intelligent Thought: Science versus the Intelligent Design Movement. Nova York: Vintage, 2006, p. 107–126. «Why Darwin Rejected Intelligent Design» 

Enllaços externs

• Grant, K.T. and Estes, G. B. 2009. "Darwin in Galapagos: Footsteps to a New World" Princeton University Press, Princeton. [1]
• Sulloway, F.J. (1982): "Darwin and his finches: the evolution of a legend". J. Hist. Biol. 15: p. 1–53
• Different bills and song melodies
• Genetics and the Origin of Birds Species, Grant and Grant in PNAS
• Sato et al. Phylogeny of Darwin's finches as revealed by mtDNA sequences in PNAS