Papa Sirici
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 334 Roma |
| Mort | 27 novembre 399 (64/65 anys) Roma |
 38è Papa | |
| desembre 384 (Gregorià) – 26 novembre 399 (Gregorià) ← Damas I – Anastasi I → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Període | Imperi Romà |
| Enaltiment | |
| |
| Festivitat | 26 de novembre |
Sirici (Siricius) va ser bisbe de Roma i com a tal Papa de l'Església Catòlica des del 15 de desembre de 384 fins a la seva mort el 26 de novembre de 399.
Va néixer a Roma vers el 334. Va ser ordenat diaca per Liberi, a la mort de Damas el desembre del 384, va ser escollit bisbe de la ciutat.[1] Va ser el primer bisbe de Roma, després de Sant Pere, en adoptar el títol de Papa (Pontifex Maximus), i a partir d'aleshores el títol va anar associat al bisbat romà. Va donar suport al celibat de sacerdots i diaques.
Va deixar sis epístoles:
- I. Ad Himerium Tarraconensem Episcopum (385)
- II. Ad Anysium Thessalonicensen Episcopum (vers 385)
- III. Ad Episcopos Africae (6 de gener del 386)
- IV. Ad diversos Episcopos (vers 386)
- V. Ad diversos Episcopos contra Jovinianum
- VI. Ad Anysium Thessalonicensem Episcopum et alios Illyrici Episcopos de Bonoso (391 o començament del 392)
Altres epistoles perdudes són:
- Ad Maximum Imperatorem (385)
- De Ithacianorum Causa (386)
- Ad Theodosium Imperatorem (398)
Referències
- ↑ «Saint Siricius» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 agost 2022].
