Papa Zòsim
  | |
| Nom original | (la) Zosimus PP. |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle IV Mesoraca (Itàlia) |
| Mort | 28 desembre 418 Roma |
| Sepultura | Basílica de San Lorenzo fuori le mura |
 41è Papa | |
| 19 març 417 – 27 desembre 418 ← Innocenci I – Papa Bonifaci I → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | sacerdot catòlic, autor |
| Període | Imperi Romà |
| Enaltiment | |
| |
| Festivitat | 26 de desembre |
Zòsim (Mesoraca, Magna Grècia, actualment província de Crotona, Calàbria - ? 418), fou Papa, amb un pontificat breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Va ser escollit el 12 de març de 417.[1] El Liber Pontificalis diu que era de nació grega i fill d'Abrami.[2] Va nomenar Pàtrocle com a bisbe metropolità d'Arlés en contra de l'opinió de tots els bisbes de la regió. Pelagi condemnat per les seves heretgies pel papa Innocenci I, va apel·lar a Zòsim I, que el va absoldre.
La inclusió d'aquest papa de caràcter tan indecís en la llista dels sants, es deu possiblement a la ploma de Sant Ado de Viena, que en una peregrinació a Roma, a l'aturar-se a Ravenna va descobrir un antic Martirologi Romà, que va utilitzar per a editar una nova versió el 858 en la qual va incloure molts noms sense un major estudi o reflexió.
Segons el Liber Pontificalis va morir el 26 de desembre de 418.[2] D'acord amb la mateixa obra va ser enterrat en la Basílica de Sant Llorenç de Roma, lloc on també es van fer enterrar posteriorment els papes Sixt III i Hilari.[3]
Referències
- ↑ Kirsch, Johann Peter. «Pope St. Zosimus». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 15. Nova York: The Encyclopedia Press, 1913.
- ↑ 2,0 2,1 Loomis, Louise Ropes. The Book of the Popes (Liber Pontificalis) (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1916, p. 88-89.
- ↑ Ferreiroa, Urbano. La Transformacion de la Roma pagana estudiada en la Roma actual (en castellà). Barcelona: Librería Religiosa, 1882, p. 313.
