Papa Urbà I

Infotaula de personaPapa Urbà I

Urbà I entre la Justícia i la Caritat, segons Rafael (1520-1524) en un fresc ubicat al Palau Vaticà.
Nom original(la) Urbanus I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementUrbanus (llatí)
Data desconeguda
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 230 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatacumba de Sant Calixt 
17è Papa
222 (Gregorià) – 23 maig 230 (Gregorià)
← Calixt I – Poncià → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia primitiva Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Sant Urbà, Papa, màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica
CanonitzacióAntiga
Festivitat25 de maig (catòlics); 25 de febrer (ortodoxos, correspon al 12 de febrer del calendari julià)
IconografiaCom a papa, amb raïm
Patró deAlemanya, ram dels vinaters
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata

Urbà I (Roma, ? - Roma, 23 de maig de 230) va ser el dissetè bisbe de Roma, el seu pontificat s'inicia amb la seva elecció el 222 i finalitza amb la seva mort el 230. Segons la tradició, mor com a màrtir i és venerat com sant en diverses confessions cristianes.

Biografia

Orígens

S'afirma que Urbà va néixer a Roma i era fill de Poncià.[1]

En termes generals, no se sap gran cosa de la seva vida i història, en alguns casos relats llegendaris. A Alemanya, el consideren el sant patró de la viticultura; durant l'edat mitjana hom l'invocava per trobar remei contra les tempestes, la gota i l'embriaguesa.

Pontificat

Vers l'any 222 va ser elegit bisbe de Roma per succeir a Calixt I. El seu pontificat, de vuit anys de durada, va ser en un clima de pau relativa per a l'Església primitiva, durant el regnat de l'emperador Alexandre Sever, tolerant amb els cristians.[1]

En aquesta època, precisament, augmenten i creixen les catacumbes romanes i suggereix que la comunitat cristiana va tenir el suport de l'emperador; Alexandre va permetre la construcció d'una nova església en uns terrenys reivindicats pels taverners de Roma, considerant que aquell seria un lloc ideal per a la veneració del déu cristià.[1]

Tanmateix, el cisma d'Hipòlit de Roma, com a antipapa, va continuar, però suposadament no va haver-hi cap mena d'enfrontament directe entre aquest i Urbà.[1]

Mort

Segons la tradició, fou martiritzat clavant-li un clau dinal enmig del cervell, per això se l'invoca contra els mals de cap, les migranyes i les febres.[2] Sobre la seva mort i lloc d'enterrament hi ha diverses visions. La més tradicional és que va morir martiritzat i després va ser enterrat a les catacumbes de Sant Calixt.[3] Una segona visió afirma que Urbà, probablement, va morir per causes naturals el 23 de maig de 240, per a després ser enterrat a la Catacumba de Pretextat, a la Via Àpia i considera que l'Urbà enterrat a la de Sant Calixt és un altre bisbe.[1] Tanmateix, també se l'ha confós amb un altre Urbà, que va ser enterrat a la Via Nomentana, prenent com a certes les Actes de santa Cecília i no el Liber Pontificalis.[3]

Actualment, la seva festivitat se celebra el 25 de maig, bé que fins a 1969 s'havia celebrat el 9 d'agost.[3]

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Guiley, 2001, p. 336.
  2. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952, p. 658-659. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Farmer, 2004, p. 516.

Bibliografia

  • Farmer, David Hugh. The Oxford Dictionary of Saints (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-860949-3. 
  • Guiley, Rosemary. The Encyclopedia of Saints (en anglès). Nova York: Visionary Living, 2001. ISBN 0-8160-4133-4. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Des de l'establiment de l'Església (30)
Escut d'armes del Papat
Escut d'armes del Papat
Des de l'Edicte de Milà (313)
Des de la Contrareforma catòlica (1560)
Des del Concili Vaticà II (1959)
Registres d'autoritat
Bases d'informació