Porta de la ciutat

La Porta Roshnai des de Hazuri Bagh (Lahore).
Bab al Iemen de Sana'a, Iemen.
Entrada al sector urbà de Machu Picchu. Encara es conserven indicis d'una porta dins l'estructura.
La segona porta militar de les muralles teodosianes de Constantinoble

Una porta de la ciutat és una porta que està o estava dins de la muralla d'una ciutat. Fins a l'Edat Moderna, la porta de la ciutat era l'únic lloc per on es podien travessar les muralles que envoltaven i protegien als ciutadans i els seus bens, aplegats a l'interior de la ciutat, contra els atacs dels seus enemics.

Les portes de la ciutat estaven sovint equipades amb un pont llevadís que permetia travessar una rasa que envoltava les muralles que protegien la ciutat. Els rastells de fusta o de ferro i les portes de roure sòlides proporcionaven una protecció addicional. Tanmateix, avui dia, a Alemanya i altres països, moltes «portes de ciutat» s'han convertit en l'emblema de la seva ciutat i tenen un rol altament turístic.

A finals del segle xviii, es van començar a construir portes de ciutat que no tenien funcions militars, per exemple: les portes de les duanes[1] o les portes dels burots a Catalunya.[2]

Ús

Les portes de la ciutat es construïen tradicionalment per a servir com un punt d'entrada i sortida controlat d'una ciutat emmurallada per a persones, vehicles, béns i animals. Depenent del context històric han complert funcions relacionades amb defensa, seguretat, salut, comerç, impostos i representació, i estaven en conseqüència vigilades per autoritats militars o municipals. Les portes també s'usaven amb freqüència per mostrar diferents tipus d'informació pública com avisos, impostos, peatges, estàndards de mesures locals o textos legals. Podien estar molt fortificades, decorades amb escuts heràldics, escultures o inscripcions o ser usades per advertir o intimidar, per exemple mostrant els caps dels criminals o enemics públics decapitats.

Les portes de la ciutat, amb una forma o una altra, es poden trobar per tot el món en ciutats des de l'antiguitat fins al voltant del segle xix. Moltes ciutats tancaven les seves portes després d'un toc de queda cada nit, per exemple, Praga.

Quan van anar assolint més estabilitat i llibertat, moltes ciutats emmurallades van demolir les seves fortificacions, i amb elles les portes, però encara en sobreviuen bastantes pel seu interès històric tot i haver desaparegut l'objectiu inicial de la seguretat. Moltes portes han estat reconstruïdes o restaurades i, fins itot, se n'han construït de noves per tal de millorar l'aparença de la ciutat, com la de Bab Bou Jalous a Fes. En el passat i sense respectar el seu interès històric, algunes portes de ciutats amb alt nivell de trànsit, van estar amenaçades d'enderrocament pel fet que impedien un flux de trànsit necessari en certs llocs, per exemple la del Temple Bar a Londres, que va ser demolida al segle xviii.

Claus de la ciutat

La rendició de Breda al Museu del Prado -Nassau lliura la clau de Breda-

Tot i que en algun moment, haguessin existit físicament unes claus que permetessin tancar i obrir les portes de la ciutat, no eren l'únic mitjà que servia per tancar-les, atès que òbviament tenien algun tipus de barralleva, com a reforç del tancament.[3] hi ha documentació de que "el lliurament de les claus de la ciutat" es va utilitzar com acte simbòlic en alguns casos de rendició, o fins i tot avui dia, ha pogut romandre com un acte honorífic cap a certes persones importants en ser rebudes per les autoritats d'una ciutat determinada.

Entre molts altres casos menys coneguts un cas famós és el del lliurament de les claus de la ciutat de Breda en el quadre de les llances de Velázquez. En el quadre els dos protagonistes estan situats al centre de l'escena representant l'acte de rendició. Justino de Nassau apareix amb les claus de Breda a la mà i fa el gest d'agenollar-se, acció que rebutja el seu contrincant, i de manera respectuosa li posa una mà sobre l'espatlla per impedir-li el gest. Representa el general Spínola amb un gran realisme, com també representa amb gran realisme els soldats holandesos que es mostren en desordre contrastant amb les llances verticals en formació dels soldats espanyols victoriosos.[4]

Exemples de portes de la ciutat

Porta dels Lleons a Micenes, segle xiii aC
Paifang del Palau d'Estiu, Pekin
Torre de la Pólvora (Praga)
Porta Àuria de Kíev

Món antic

Àfrica

Àsia

Europa

Alemanya

  • Alemanya
  • La Porta d'Ixtar al Museu de Pèrgam de Berlín
    La Porta d'Ixtar al Museu de Pèrgam de Berlín
  • Hahnentor a Rudolfplatz, Colònia
    Hahnentor a Rudolfplatz, Colònia
  • Porta Nigra a Trèveris
    Porta Nigra a Trèveris
  • Holstentor, a Lübeck
    Holstentor, a Lübeck
  • Porta Antiga a Espira
    Porta Antiga a Espira
  • Das spätgotische Bayertor in Landsberg am Lech
    Das spätgotische Bayertor in Landsberg am Lech

Bèlgica

  • Bèlgica
  • La porte Sainte-Croix a Bruixes
    La porte Sainte-Croix a Bruixes
  • Brusselpoort a Malinas
    Brusselpoort a Malinas
  • Waterpoort a Anvers
    Waterpoort a Anvers
  • Porta de gante a Bruixes
    Porta de gante a Bruixes
  • Porta de Hal a Brussel·les
    Porta de Hal a Brussel·les

Espanya

  • Espanya
  • Porta de Frontissa a Toledo
    Porta de Frontissa a Toledo
  • Arc de Santa María a Burgos
    Arc de Santa María a Burgos
  • Torres de Serrans a València
    Torres de Serrans a València
  • Porta Baixa a Daroca
    Porta Baixa a Daroca
  • Porta de Sant Andrés, a Segòvia
    Porta de Sant Andrés, a Segòvia

França

  • França
  • La porta de Mars a Reims, l'arc més ample del món romà conegut
    La porta de Mars a Reims, l'arc més ample del món romà conegut
  • La porta de la Craffe de Nancy
    La porta de la Craffe de Nancy
  • La porta dels Alemanys de Metz
    La porta dels Alemanys de Metz
  • La porta de Paris de Lille
    La porta de Paris de Lille
  • La porta Mordelaise de nit a Rennes
    La porta Mordelaise de nit a Rennes

Itàlia

  • Porta Capuana, Porta Sant Gennaro, Port'Alba, i Porta Nolana a Nàpols
  • Pusterla di Sant'Ambrogio, Porta Nuova (Medieval), Porta Nuova, Porta Ticinese (Medieval) i Porta Ticinese a Milà
  • Porta Sant Giovanni, Porta del Popolo, Porta Pinciana, Porta Tiburtina, Porta Sant Sebastiano i Porta Sant Paolo a Roma
  • Itàlia
  • La medieval Porta Ticinese a Milà
    La medieval Porta Ticinese a Milà
  • La Porta Capuana a Nàpols
    La Porta Capuana a Nàpols
  • Port Savoie de Suse (segle iii)
    Port Savoie de Suse (segle iii)
  • Porta Sant Paolo a Roma
    Porta Sant Paolo a Roma

Països Baixos

  • Països Baixos
  • Zijlpoort (porta de l'est) a Leiden
    Zijlpoort (porta de l'est) a Leiden
  • La Amsterdamse Poort, unica porta ciutadana conservada a Haarlem (1355)
    La Amsterdamse Poort, unica porta ciutadana conservada a Haarlem (1355)
  • Koppelpoort a Amersfoort
    Koppelpoort a Amersfoort
  • De Waag a Amsterdam, oorspronkelijk de Sint Anthoniespoort
    De Waag a Amsterdam, oorspronkelijk de Sint Anthoniespoort
  • De Sassenpoort et Zwolle
    De Sassenpoort et Zwolle

Polònia

  • Polònia
  • Brama Wodna w Bystrzycy Kłodzkiej
    Brama Wodna w Bystrzycy Kłodzkiej
  • Brama Dolna w Niemczy
    Brama Dolna w Niemczy
  • Porta de Sant Floriá a Cracovia
    Porta de Sant Floriá a Cracovia
  • La Brama Młińska vaig donar Stargard Szczeciński, una de les poques portes aquàtiques d'Europa
    La Brama Młińska vaig donar Stargard Szczeciński, una de les poques portes aquàtiques d'Europa
  • Porta superior a Olsztyn
    Porta superior a Olsztyn

Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

Referències

  1. ↑ El mur de la Ferme générale erigit a París el 1785.
  2. ↑ «un-altre-dels-burots». Arxivat de l'original el 2018-03-04. [Consulta: 3 març 2018].
  3. ↑ DCVB: barralleva
  4. ↑ Giorgi, Rosa 1999, pàg. 80-81

Vegeu també

Enllaços externs

Registres d'autoritat