Rafael Vallbona i Sallent

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaRafael Vallbona i Sallent

(2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, catedràtic, guionista Modifica el valor a Wikidata

Rafael Vallbona i Sallent (Barcelona, 27 d'agost de 1960) és un periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV.[1]

Va començar escrivint poesia, passant més tard al periodisme, llibres de viatges, narrativa, novel·la negra i novel·la juvenil.[1]

Les seves primeres poesies tracten sobre alguns dels mites de la modernitat.[1]

Biografia

Va néixer a la Vila de Gràcia, a Barcelona. Amb nou anys es var traslladar a viure a Premià de Mar. Després d'acabar l'institut a Mataró, va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, i va assolir un postgrau en escriptura de guions a la mateixa universitat.[2]

Va ser cap de prensa del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 1986 i 1988, i professor de la Facultat Blanquerna de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull.[2]

Col·laborador habitual en ràdio, premsa i televisió, ha treballat, entre d'altres mitjans, en El Mundo, El País, El Punt Avui, Tele/expres, El Correo Catalán, El Maresme, Diario de Barcelona, El Periódico, Radio Nacional de España, Catalunya Ràdio, Ona Catalana, COM Ràdio, RAC 1 [2] i va ser cap de Cultura al diari El Observador.

Al festival Tiana Negre 2016, va iniciar el torn de paraula de la primera taula, i va apuntar la precarietat i les dificultats del món del periodisme, sumant anècdotes sobre el seu passat com a militant del PSAN i les fosques relacions entre la premsa i la política.[3]

Obres publicades

Poesia

  • Inventari de límits, 1979, Editorial Anche, ISBN desconegut, Depòsit legal B 12024-1980.
  • Balades d'espeed, poemes destrossats, 1986, Tres i Quatre, ISBN 84-7502-158-1.
  • Encara queda el blues, 1999, Cossetània, ISBN 84-89890-22-6.
  • Al raval, 2000, Viena, ISBN 84-8330-068-0.
  • Les habitacions on visc, 2006, Tres i Quatre, ISBN 84-7502-751-2.
  • Platges de la ment, 2014, Germania, ISBN 978-84-16044-51-1.

Narrativa

  • Fora de joc, 1988, Columna, ISBN 84-86433-77-0.
  • El concert de París, 1990, Pòrtic, ISBN 84-7306-398-8; també 2003, MDS Books,
    ISBN 84-9789-227-5.
  • Els dies rojos, 1995, Columna, ISBN 84-7809-789-9; también 1995, Cercle de Lectors,
    ISBN 84-226-5668-X.
  • Rosa: el gran èxit de TV3, escrit en col·laboració amb Josep Maria Benet i Jornet i Joan Marimón Padrosa basat en la sèrie de TV, 1996, Proa, ISBN 8482562770; també 1996, La Vanguardia, ISBN 8483001780.
  • Plaça dels Àngels, 2000, Columna, ISBN 84-8300-941-2.
  • La comuna de Puigcerdà, 2001, Columna, ISBN 84-664-0035-4; també 2001, Cercle de Lectors, ISBN 84-226-9173-6; també 2018, Columna, ISBN 978-84-17420-22-2.
  • Gràcia, 2003, Rosa dels Vents, ISBN 84-01-38605-5.
    • Edició en italià: Gracia. L'anima di Barcellona, 2006, FBE, ISBN 978-8889160213.
  • Forasters, 2007, Columna, ISBN 978-84-664-0877-6.
  • Serrallonga, basat en la sèrie de TV, 2008, Edicions 62, ISBN 978-84-297-6135-1.
  • El tant per cent, 2014, Alrevès, ISBN 978-84-15900-30-6.
  • Tros, 2017, Pagès, ISBN 978-84-9975-818-3.
  • La casa de la frontera, 2017, Edicions 62, ISBN 978-84-297-7613-3; també 2018, Labutxaca (Edicions 62), ISBN 978-84-17420-17-8.
    • Edició en castellà: La casa de la frontera, 2019, Milenio, ISBN 978-84-9743-850-6.
      • Edició en francès: Une maison sur la frontière, 2021, Balzac, ISBN 9782373200423.
  • Swing, allà on la vida venç, 2021, Edicions 62, ISBN 978-84-297-7913-4; també 2021, Labutxaca(Edicions 62), ISBN 978-84-18572-87-6.
    • Edició en francès: Swing, là où la vie gagne, 2023, Balzac, ISBN 9782373201000.
  • La musa de la Plaça Reial,[4] 2022, Univers, ISBN 978-84-18887-40-6.

Narrativa breu

  • Històries de fi de segle, 1984, L'Aixernador, ISBN desconegut, Depòsit legal B 13557-1984.
  • Anfetamínic, 1984, Kapel, ISBN 8485952308.
  • Sabates italianes, 1987, Eumo, ISBN 84-7602-153-4.
    • Edició en euskera: Zapata italiarrak, 1993, Desclée de Brouwer, ISBN 84-330-0985-0.
  • Conduint tota la nit, 1989, Tres i Quatre, ISBN 84-7502-241-3.
  • L'odi porta ales, 1995, Camacuc, ISBN 84-86970-60-1.
  • Ui, l'estiu, 2005, Edicions 62, ISBN 84-297-5655-8.
  • Els bons dies, 2019, Amsterdam, ISBN 978-84-17918-09-5.

Periodisme i assaig

  • Riure a Barcelona, 1990, Eumo, ISBN 84-7602-172-0.
  • Núria Feliu, 25 anys, 1991, Pòrtic, ISBN 8473064321.
  • Tirant de rock, 1992, Tres i Quatre, ISBN 8475023592.
  • Combalia Sagrera, 75 anys, 1998, Viena.
  • Ara que tinc 40 anys, 2003, Edicions 62, ISBN 84-297-5061-4.
  • Els nens (i les nenes) del rock, 2005, Edicions 62, ISBN 84-297-5496-2.
  • De cara al mar: ahir i avui del litoral de Barcelona, edición en catalán-inglès, 2004, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, ISBN 84-933238-6-1.
    • Edició en castellà-francès: De cara al mar: ayer y hoy del litoral de Barcelona, 2004, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, ISBN 84-933238-7-X.
  • Els Pirineus en venda, 2005, Ara Llibres, ISBN 84-96201-51-1.
  • Jo he servit el tripartit: docudrama d'un ex de Maragall, 2007, L'Esfera dels Llibres, ISBN 978-84-9734-539-2.
  • L'encant de fer 50 anys; crònica optimista i sense manies, 2010, Edicions 62, ISBN 978-84-297-6226-6.
  • De contents a enganyats,[5] 2014, Edicions 62, ISBN 978-84-297-7290-6.
  • Carles Pujadas: fent camí des de 1973,[6] 2014, La Comarcal, ISBN 978-84-95351-52-4.
  • Sóc un boomer,[7] 2022, Destino, ISBN 978-84-9710-333-6.

Viatges

  • Barques i fogons, del Llobregat a la Tordera, 1992, El Mèdol, ISBN 84-86542-51-0.
  • El Maresme, 1993, Dissenys Culturals, ISBN 84-88598-02-5.
  • Viatge a l'Alentejo, 2002, Columna, ISBN 84-664-0100-8.
    • Edició en italià: Viaggio all'Alentejo, 2007, FBE, ISBN 978-8889160534.
  • Un any a la Cerdanya, 2019, Edicions 62, ISBN 978-84-297-7785-7.
  • Dolce far niente. Una primavera toscana, 2023, Univers, ISBN 978-84-18887-81-9.

Ciclisme

  • De Donostia a Portbou. Les rutes del Tour, 2002, Proa, ISBN 84-8437-418-1.
  • De Ginebra a Niça. Les rutes del Tour, 2004, Proa, ISBN 84-8437-570-6.
  • Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro, 2006, Cossetània, ISBN 84-9791-234-9.
  • Volta al Parc d'Aigüestortes en BTT, 2009, Cossetània, ISBN 978-84-9791-474-1.
    • Edició en castellà: Vuelta al Parc d'Aigüestortes en BTT, 2009, Lectio, ISBN 978-84-96754-36-2.
  • Volta a Catalunya 1911-2011, un segle d'esport i país, texte en català amb resums en castellà, anglès y francès, 2011, Cossetània, ISBN 978-84-15403-60-9.
  • Xavi Tondo, el triomf de l'obstinació, 2013, Cossetània, ISBN 978-84-9034-112-4.
  • Cicloturisme tranquil per Catalunya: 26 itineraris per descobrir el país amb suau cop de pedal, 2013, Cossetània, ISBN 978-84-9034-182-7.
  • Escalada a Montjuïc 1965-2007 : l'ascens de la ciutat, 2014, Cossetània, ISBN 978-84-9034-276-3.
  • Cicloturisme tranquil per Calella i el Maresme, texte en català i anglès, 2015, Cossetània, ISBN 978-84-9034-342-5.
  • 50 itineraris de cicloturisme tranquil per Catalunya, 2017, Cossetània, ISBN 978-84-9034-653-2.
  • En bici elèctrica per Catalunya : 21 itineraris de cicloturisme tranquil, 2021, Cossetània, ISBN 978-84-1356-057-1.
  • Herois de la Volta : els protagonistes de 100 curses de llegenda, 2021, Cossetània, ISBN 978-84-1356-065-6.

Literatura juvenil

  • Pis d'estudiants,[8] 1993, Columna, ISBN 84-7809-485-7; també 1997, Columna, ISBN 84-7809-485-7; també 2009, Estrella Polar, ISBN 978-84-9932-038-0.
  • El noi de la vall del Dra'a, 1994, Columna, ISBN 84-246-8315-3; també 1997, Columna, ISBN 84-8300-292-2.
    • Edició en castellà: El amigo del desierto, 1999, Ediciones del bronce, ISBN 84-89854-51-3.
  • Pols a les sabates / Dits enganxosos, 1996, Columna, ISBN 84-8300-093-8; també 1996, Proa, ISBN 84-8256-216-9.
  • Estiu a Menorca, 1998, Cruïlla, ISBN 84-8286-373-8.
  • Recanvis Luna, 1998, Columna, ISBN 84-8300-504-2.
    • Edició en castellà: Recambios Luna, 2003, Everest, ISBN 84-241-8559-5.
  • Una història de carrer, 2000, Cruïlla, ISBN 84-661-0050-4.
  • La balada de J.K., 2001, Empúries, ISBN 84-7596-837-6.
  • Hip-hop, 2001, Columna, ISBN 84-664-0175-X.
  • Sense sortida, 2003, Cruïlla, ISBN 84-661-0628-6.
    • Edició en castellà: Sin salida, 2003, Montena, ISBN 84-8441-186-9.
  • Contracte basura, 2006, Columna, ISBN 84-664-0714-6.
  • La cara al vent, 2007, Alfaguara, ISBN 978-84-7918-275-5.
  • Camins damunt les dunes, 2011, La Galera, ISBN 978-84-246-3609-8; també 2013, La Galera, ISBN 978-84-246-4284-6.

Guions

Ràdio

  • Beatles, si us plau. 1986.
  • Qui és, qui era?. 1986-88.
  • Elvis per sempre. 1988.
  • Lletrasset. 1989.

Televisió

  • Especial Núria Feliu. 1989.
  • Puçastoc. 1990.

Adaptacions al cinema

  • Tros (Tierras). 2021. Espanya. Dirigida per Pau Calpe. Protagonitzada per Pep Cruz, Roger Casamajor i Annabel Castan. Guió de Marta Grau, basat en la novel·la homònima.[9][10]

Premis

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Rafael Vallbona i Sallent». Enciclopèdia.cat. Grup Enciclopèdia Catalana [Barcelona] [Consulta: 19 desembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Rafael Vallbona». BMR. Premià de Mar: Ajuntament de Premià de Mar. [Consulta: 19 desembre 2023].
  3. ↑ Tiana Negra «Notícia :: Tiana Negra tanca la quarta edició del festival convertint-se en un dels certamens literaris referència de l’any». Tiana Negra [Tiana], 24-01-2016 [Consulta: 19 desembre 2023].
  4. ↑ Carranco, Rebeca «Rafael Vallbona: “L’etiqueta de novel·la negra no ajuda a vendre”». El País, 22-09-2022 [Consulta: 19 desembre 2023].
  5. ↑ Bennasar, Sebastià. «Les veritats imprescindibles de Rafael Vallbona». Bearn. Revista de cultura, 10-06-2014. [Consulta: 19 desembre 2023].
  6. ↑ Vallbona, Rafael «Carles Pujadas, el perruquer virtuós». Tribuna Maresme, Febrer 2019 [Consulta: 19 desembre 2023].
  7. ↑ «L’assaig ‘Soc un boomer’, de Rafael Vallbona, a les llibreries». paris bcn cultura/culture, 01-03-2022. [Consulta: 19 desembre 2023].
  8. ↑ «Pis d'estudiants; Rafael Vallbona». Rincón del Vago. [Consulta: 19 desembre 2023].
  9. ↑ «‘Tros’: el sometent al segle XXI». El cinèfil, 24-02-2022. [Consulta: 19 desembre 2023]. «Ressenya de la pel·licula.»
  10. ↑ «Tros (Tierras)» (en castellà). Filmaffinity. [Consulta: 19 desembre 2023]. «Página de la pel·lícula a Filmaffinity.»
  11. ↑ «1981. 1a Edició». Premi de Novel·la Curta Just M. Casero. WordPress. [Consulta: 19 desembre 2023].
  12. ↑ «Obres i guardonats». Premis Literaris Cadaqués. Ajuntament de Cadaqués. [Consulta: 19 desembre 2023].
  13. ↑ «Rafael Vallbona recibe el premio Ernest Udina por 'Pirineus en venda'» (en castellà). El País, 14-08-2005 [Consulta: 19 desembre 2023].
  14. ↑ Redacció «"Forasters", de Rafael Vallbona, gana el Premio Néstor Luján de novela histórica» (en castellà). La Vanguardia, 20-11-2007 [Consulta: 19 desembre 2023].
  15. ↑ «Premiats amb el Premi de Novel·la Ferran Canyameres». Òmnium. Òmnium Cultural. [Consulta: 19 desembre 2023].
  16. ↑ «Rafael Vallbona guanya el premi Sant Joan amb 'La casa de la frontera' | iSabadell». [Consulta: 20 juny 2017].
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Antoni-Lluc Ferrer  · 1982: Margarida Aritzeta  · 1983: Vicenç Villatoro  · 1984: Gabriel Janer Manila  · 1985: Antoni Turull  · 1986: Manuel Bofarull i Terrades  · 1987: Desert  · 1988: Manuel Joan i Arinyó  · 1989: Miquel Bauçà  · 1990: Olga Xirinacs  · 1991: Desert  · 1992: Pau Faner  · 1993: Maria de la Pau Janer  · 1994: Oriol Pi de Cabanyes  · 1995: Jaume Pla i Pallejà  · 1996: Josep Piera i Rubió  · 1997: Ramon Folch i Camarasa  · 1998: Antoni Dalmases  · 1999: Antoni Vidal Ferrando  · 2000: Andreu Carranza  · 2001: Lluís Barbé  · 2002: Desert  · 2003: Vicenç Pagès  · 2004: Toni Sala  · 2005: Pep Coll  · 2006: Valentí Puig  · 2007: Desert  · 2008: Baltasar Porcel  · 2009: Jordi Coca  · 2010: Joan Barril  · 2011: Andreu Martín  · 2012: Ada Castells  · 2013: Àlvar Caixal  · 2014: Melcior Comes  · 2015: Najat El Hachmi  · 2016: Carme Riera  · 2017: Rafael Vallbona  · 2018: Gemma Lienas  · 2019: Desert  · 2020: Albert Forns
Registres d'autoritat
Bases d'informació