Melcior Comes i Cladera

Infotaula de personaMelcior Comes i Cladera

Melcior Comes (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1980 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
sa Pobla (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióEscriptor
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
20 setembre 2016Per una Catalunya lliure i liberal Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2695023 Twitter (X): MelciorComes Modifica el valor a Wikidata

Melcior Comes i Cladera (sa Pobla, 25 de febrer de 1980) és un escriptor mallorquí. Llicenciat en Dret i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, irromp en el món literari a partir de 2003. Els seus llibres de ficció han recollit un premi literari.[cal citació] És autor del pròleg al poemari El fibló i la festa, de Pere Antoni Pons.[1] En el camp de l'assaig, destaca la seva participació en el manifest generacional Qui no mereix una pallissa?[2] El seu estil destaca per un domini radical de les tècniques narratives i un treball minuciós amb la llengua.[cal citació]

Col·labora al diari Ara, El Punt Avui, el setmanari Presència, el Diari de Balears, la revista Caràcters, El Singular Digital, els programes L'oracle i Factoria sensible de Catalunya RàdioEls matins de La Xarxa. El 2010 va comissariar l'exposició del CCCB Barcelona – València – Palma, amb Vicent SanchisIgnasi Aballí.[3] És professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ha traduït al català obres d'Honoré de Balzac i Víctor Hugo.[4]

Obra

  • 2003 - L'aire i el món (Eliseu Climent, editor)
  • 2005 - L'estupor que us espera (Editorial Empúries)
  • 2007 - El llibre dels plaers immensos (Editorial Moll)
  • 2008 - La batalla de Walter Stamm (Edicions Destino)
  • 2010 - Viatge al centre de la Terra (Columna Edicions)
  • 2014 - Hotel Indira (Edicions 62)
  • 2018 - Sobre la terra impura (Editorial Proa)
  • 2022 - Tots els mecanismes (Proa)[5]
  • 2023 - El dia de la balena[6]

Premis literaris

Referències

  1. Melcior Comes i Cladera al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. «Melcior Comes i Cladera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «El CCCB explora la relación intermitente entre Barcelona, Valencia y Palma». Europa Press, 25-05-2010. [Consulta: 14 abril 2015].
  4. «Melcior Comes». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
  5. «Melcior Comes: "Jo no faig novel·les per perdonar ningú"». [Consulta: 21 abril 2022].
  6. «Què es publicarà el 2023? Obres monumentals per a l’any de la consolidació». [Consulta: 2 gener 2023].
  7. «El mallorquí Melcior Comes s'emporta el Premi Sant Joan de literatura catalana». 324.cat, 17-06-2014.

Enllaços externs

  • Blog de l'autor
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Terenci Moix  · 1969: Baltasar Porcel  · 1970: Teresa Pàmies  · 1971: Gabriel Janer  · 1972: Alexandre Cirici  · 1973: Llorenç Villalonga  · 1974: Marià Manent  · 1975: Enric Jardí  · 1976: Carles Reig  · 1977: Josep M. Castellet  · 1978: Maria Àngels Anglada  · 1979: Jaume Miravitlles  · 1980: Jordi Sarsanedas  · 1981: Josep Piera  · 1982: Olga Xirinacs  · 1983: Pau Faner  · 1984: Norbert Bilbeny  · 1985: Gerard Vergés  · 1986: Maria Mercè Roca  · 1987: Albert Manent  · 1988: Àlex Susanna  · 1989-1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Xavier Rubert de Ventós  · 1992: Jordi Coca  · 1993: Xavier Roca  · 1994: Carme Riera  · 1995: Isabel Olesti  · 1996: Pep Subirós  · 1997: Miquel de Palol  · 1998: Valentí Puig  · 1999: Francesc Puigpelat  · 2000: Empar Moliner  · 2001: Jordi Llavina  · 2002: Eva Piquer  · 2003: Hèctor Bofill  · 2004: Robert Saladrigas  · 2005: Sebastià Alzamora  · 2006: Lluís Maria Todó  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: Melcior Comes  · 2009: Gaspar Hernàndez  · 2010: Llucia Ramis  · 2011: Cristian Segura  · 2012: Rafael Nadal  · 2013: Genís Sinca  · 2014: Albert Villaró  · 2015: Andreu Carranza  · 2016: Lluís Foix  · 2017: Xavier Theros  · 2018: Antoni Bassas  · 2019: Marc Artigau i Queralt  · 2020: Laia Aguilar  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Toni Cruanyes  · 2023: Gemma Ventura  · 2023: Jaume Clotet
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Antoni-Lluc Ferrer  · 1982: Margarida Aritzeta  · 1983: Vicenç Villatoro  · 1984: Gabriel Janer Manila  · 1985: Antoni Turull  · 1986: Manuel Bofarull i Terrades  · 1987: Desert  · 1988: Manuel Joan i Arinyó  · 1989: Miquel Bauçà  · 1990: Olga Xirinacs  · 1991: Desert  · 1992: Pau Faner  · 1993: Maria de la Pau Janer  · 1994: Oriol Pi de Cabanyes  · 1995: Jaume Pla i Pallejà  · 1996: Josep Piera i Rubió  · 1997: Ramon Folch i Camarasa  · 1998: Antoni Dalmases  · 1999: Antoni Vidal Ferrando  · 2000: Andreu Carranza  · 2001: Lluís Barbé  · 2002: Desert  · 2003: Vicenç Pagès  · 2004: Toni Sala  · 2005: Pep Coll  · 2006: Valentí Puig  · 2007: Desert  · 2008: Baltasar Porcel  · 2009: Jordi Coca  · 2010: Joan Barril  · 2011: Andreu Martín  · 2012: Ada Castells  · 2013: Àlvar Caixal  · 2014: Melcior Comes  · 2015: Najat El Hachmi  · 2016: Carme Riera  · 2017: Rafael Vallbona  · 2018: Gemma Lienas  · 2019: Desert  · 2020: Albert Forns
  • Vegeu aquesta plantilla
Primera etapa
1928: Desert  · 1929: Joan Puig i Ferreter  · 1930: Miquel Llor  · 1931: Prudenci Bertrana  · 1932: Josep M. de Sagarra  · 1933: Carles Soldevila  · 1934: Maria Teresa Vernet  · 1935: Ernest Martínez i Ferrando  · 1936: Francesc Trabal  · 1937: Mercè Rodoreda  · 1938: Noel Clarasó
Segona etapa
1982: Joan Perucho  · 1983: Pere Gimferrer  · 1984: Pau Faner  · 1985: Maria Barbal  · 1986: Pere Calders  · 1987: Baltasar Porcel  · 1988: Jesús Moncada  · 1989: Miquel de Palol  · 1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Jaume Cabré  · 1992: Robert Saladrigas  · 1993: Víctor Mora Pujadas  · 1994: Carme Riera  · 1995: Maria Mercè Marçal  · 1996: Joan Francesc Mira  · 1997: Jesús Moncada  · 1998: Martí Domínguez  · 1999: David Castillo  · 2000: Baltasar Porcel  · 2001: Joan Agut  · 2002: Ferran Torrent  · 2003: Emili Teixidor  · 2004: Joan-Lluís Lluís  · 2005: Joan-Daniel Bezsonoff  · 2006: Miquel Maria Gibert  · 2007: Edgar Cantero  · 2008: Joan Francesc Mira  · 2009: Vicenç Pagès  · 2010: Antoni Vives  · 2011: Jaume Cabré  · 2012: Josefa Contijoch  · 2013: Pep Coll  · 2014: Manuel Baixauli  · 2015: Joan Benesiu  · 2016: Joan Buades  · 2017: Desconvocat  · 2018: Melcior Comes  · 2019: Toni Sala  · 2020: Àlvar Valls  · 2021: Joan-Lluís Lluís  · 2022: Mar Bosch
Registres d'autoritat
Bases d'informació