Isabel Olesti Prats

Infotaula de personaIsabel Olesti Prats

Isabel Olesti al Club de Lectura de la Biblioteca Central Xavier Amorós, on es va parlar d'un llibre seu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Isabel Olesti i Prats Modifica el valor a Wikidata
12 abril 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, periodista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Isabel Olesti Prats (Reus, Baix Camp, 12 d'abril de 1957) és escriptora i periodista catalana.[1][2] Signa la majoria de les seves publicacions com a Isabel Olesti.

Es va dedicar professionalment a la dansa contemporània fins al 1995. El seu primer recull de contes, Desfici, va obtenir el Premi Andròmina l'any 1988. Després ha publicat Dibuix de dona amb ocells blancs, recull de contes guanyador del Premi Josep Pla 1995, i les novel·les L'aire groc, El marit invisible, El festí de Nàpols, La muntanya dels secrets i La pell de l'aigua.

Col·labora habitualment a la premsa amb articles d'opinió i cròniques. Ha escrit a El Temps, Diari de Tarragona, El Observador, Reus Diari, Diari de Barcelona, Presència, Avui, Interviú i El País. Formava part del col·lectiu Germanes Quintana.

Actualment és gestora de projectes literaris, com el festival de poesia Taca d'Oli, a Reus (i posteriorment a Vila-seca), Racons de Poesia, Contes de nit (lectura de contes del llibre Dibuix de dona, acompanyats de música), Un vespre amb Ferrater (encontre a l'entorn de Ferrater al Mas del Picarany d'Almoster), Hotel París (recital del poemari d'Estellés a l'Hotel París de Barcelona) o La lluna de la Mussara (encontre el primer dissabte d'agost a l'entorn de la poesia i la natura al poble abandonat de la Mussara, al Baix Camp), Un dia amb... (trobada amb un escriptor durant un dia a Arts Santa Mònica).[1]

Obres[3]

Narrativa breu
Narrativa breu en obres col·lectives
Novel·la
  • L'aire groc Barcelona: Destino, 1996.
  • El marit invisible. Barcelona: Columna, 1999.
  • El festí de Nàpols. Barcelona: Columna, 2002.
  • La muntanya dels secrets. Barcelona: Columna, 2005.
  • La pell de l'aigua. Barcelona: Proa, 2012.[4]
  • Àlbum d'amors complicats. Barcelona. Viena, 2022.
Biografia
Nou dones i una guerra: les dones del 36. Barcelona: Edicions 62, 2005.[5]

Premis

  • 1988: Andròmina per Desfici.
  • 1995: Josep Pla per Dibuix de dona amb ocells blancs.
  • 2011: Premi Mallorca per La pell de l'aigua.
  • 2022: Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig» per Àlbum d'amors complicats.[6]

Enllaços externs

  • Isabel Olesti Prats a Qui és qui de les lletres catalanes Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.

Referències

  1. 1,0 1,1 «enciclopèdia.cat Diccionari de la literatura catalana Isabel Olesti i Prats». Diccionari de la Literatura Catalana (Gran Enciclopèdia Catalana) [Consulta: 10 agost 2019].
  2. «Olesti Prats, Isabel». Gencat. Institució de les Lletres Catalanes. Qui és qui. Arxivat de l'original el 2007-03-11. [Consulta: febrer 2022].
  3. «Olesti, Isabel». CCUC. [Consulta: 26 abril 2023].
  4. Olesti, Isabel. La pell de l'aigua. 1a. Barcelona: Proa, 05-2012, p. 285. ISBN 978-84-7588-302-1. 
  5. Olesti, Isabel. Nou dones i una guerra. 1a. Barcelona: Edicions 62, 03-2005, p. 287. ISBN 84-297-5592-6. 
  6. «L’escriptora Isabel Olesti guanya el I Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig»». La ciutat, diari digital. [Consulta: 26 abril 2023].


Premis i fites
Precedit per:
Gemma Lienas i Massot
Vol nocturn
Premi Andròmina de narrativa
1988
Succeït per:
Maria de la Pau Janer i Mulet
L'hora dels eclipsis
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Terenci Moix  · 1969: Baltasar Porcel  · 1970: Teresa Pàmies  · 1971: Gabriel Janer  · 1972: Alexandre Cirici  · 1973: Llorenç Villalonga  · 1974: Marià Manent  · 1975: Enric Jardí  · 1976: Carles Reig  · 1977: Josep M. Castellet  · 1978: Maria Àngels Anglada  · 1979: Jaume Miravitlles  · 1980: Jordi Sarsanedas  · 1981: Josep Piera  · 1982: Olga Xirinacs  · 1983: Pau Faner  · 1984: Norbert Bilbeny  · 1985: Gerard Vergés  · 1986: Maria Mercè Roca  · 1987: Albert Manent  · 1988: Àlex Susanna  · 1989-1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Xavier Rubert de Ventós  · 1992: Jordi Coca  · 1993: Xavier Roca  · 1994: Carme Riera  · 1995: Isabel Olesti  · 1996: Pep Subirós  · 1997: Miquel de Palol  · 1998: Valentí Puig  · 1999: Francesc Puigpelat  · 2000: Empar Moliner  · 2001: Jordi Llavina  · 2002: Eva Piquer  · 2003: Hèctor Bofill  · 2004: Robert Saladrigas  · 2005: Sebastià Alzamora  · 2006: Lluís Maria Todó  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: Melcior Comes  · 2009: Gaspar Hernàndez  · 2010: Llucia Ramis  · 2011: Cristian Segura  · 2012: Rafael Nadal  · 2013: Genís Sinca  · 2014: Albert Villaró  · 2015: Andreu Carranza  · 2016: Lluís Foix  · 2017: Xavier Theros  · 2018: Antoni Bassas  · 2019: Marc Artigau i Queralt  · 2020: Laia Aguilar  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Toni Cruanyes  · 2023: Gemma Ventura  · 2023: Jaume Clotet
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)