Albert Villaró i Boix

Infotaula de personaAlbert Villaró i Boix

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
la Seu d'Urgell (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAndorra Andorra
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, periodisme d'opinió i arxivística Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, periodista d'opinió, assagista, arxiver Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 novembre 2021Stop JJOO 2030 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter (X): albertvillaro Modifica el valor a Wikidata

Albert Villaró i Boix (La Seu d'Urgell, 5 de març de 1964) és un historiador i escriptor andorrà.[1] Fou director de Cultura i també d'Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d'Andorra la Vella. Actualment és coordinador de la secció d'història d'Andorra Recerca + Innovació col·labora amb una columna diària al Diari d'Andorra.[2]

Obra publicada

Narrativa breu

  • 1993: La selva moral
  • 2013: La selva moral 2.0

Novel·la

  • 2000: Les ànimes sordes
  • 2003: Obaga
  • 2003: L'any dels francs
  • 2006: Blau de Prússia[3]
  • 2010: La primera pràctica
  • 2012: L'escala del dolor
  • 2013: Els ambaixadors[4][5]
  • 2015: La bíblia andorrana[6][7]
  • 2018: El sindicat de l'oblit
  • 2020: La Companyia Nòrdica[8][9]

No ficció

  • 1995: Hèrcules i la ciutat: un passeig per la història de La Seu
  • 1998: Els quatre pilans
  • 2000: Estamariu: respostes al qüestionari de Francisco de Zamora
  • 2009: Le somni de Carlemany (música impresa)
  • 2011: Nova descripció del Principat i valls d'Andorra
  • 2012: Unes memòries possibles del Doctor Molines
  • 2018: Manual digest de les Valls Neutres d'Andorra, d'Antoni Fiter i Rossell (editor)

Infantil

  • 2017: La Clara i la sopa de lletres

Referències

  1. «Albert Villaró». AELC. [Consulta: 12 novembre 2021].
  2. Nopca, Jordi. «M’he inventat una Catalunya normal». Ara, 01-03-2014. [Consulta: 23 febrer 2021].
  3. «Albert Villaró gana el Premi Carlemany con una novela negra ambientada en Andorra». Europapress. [Consulta: 15 setembre 2015].
  4. Nopca, Jordi. «Volia donar una segona oportunitat a Catalunya». Ara, 08-01-2014. [Consulta: 23 febrer 2021].
  5. «Albert Villaró guanya el 46è premi Josep Pla amb 'Els ambaixadors'». Ara. [Consulta: 15 setembre 2015].
  6. Nopca, Jordi. «Quin futur té la sobirania d'Andorra?». Ara, 02-12-2015. [Consulta: 23 febrer 2021].
  7. Juanico, Núria. «‘La bíblia andorrana’ d'Albert Villaró guanya el Prudenci Bertrana». Núvol. [Consulta: 17 setembre 2015].
  8. «Albert Villaró reivindica las guerras carlistas» (en castellà), 08-10-2020. [Consulta: 12 novembre 2021].
  9. «Albert Villaró, historiador i escriptor, ens presenta la seva darrera novel·la, "La companyia nòrdica"». TV3, 22-10-2020. [Consulta: 12 novembre 2021].
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Terenci Moix  · 1969: Baltasar Porcel  · 1970: Teresa Pàmies  · 1971: Gabriel Janer  · 1972: Alexandre Cirici  · 1973: Llorenç Villalonga  · 1974: Marià Manent  · 1975: Enric Jardí  · 1976: Carles Reig  · 1977: Josep M. Castellet  · 1978: Maria Àngels Anglada  · 1979: Jaume Miravitlles  · 1980: Jordi Sarsanedas  · 1981: Josep Piera  · 1982: Olga Xirinacs  · 1983: Pau Faner  · 1984: Norbert Bilbeny  · 1985: Gerard Vergés  · 1986: Maria Mercè Roca  · 1987: Albert Manent  · 1988: Àlex Susanna  · 1989-1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Xavier Rubert de Ventós  · 1992: Jordi Coca  · 1993: Xavier Roca  · 1994: Carme Riera  · 1995: Isabel Olesti  · 1996: Pep Subirós  · 1997: Miquel de Palol  · 1998: Valentí Puig  · 1999: Francesc Puigpelat  · 2000: Empar Moliner  · 2001: Jordi Llavina  · 2002: Eva Piquer  · 2003: Hèctor Bofill  · 2004: Robert Saladrigas  · 2005: Sebastià Alzamora  · 2006: Lluís Maria Todó  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: Melcior Comes  · 2009: Gaspar Hernàndez  · 2010: Llucia Ramis  · 2011: Cristian Segura  · 2012: Rafael Nadal  · 2013: Genís Sinca  · 2014: Albert Villaró  · 2015: Andreu Carranza  · 2016: Lluís Foix  · 2017: Xavier Theros  · 2018: Antoni Bassas  · 2019: Marc Artigau i Queralt  · 2020: Laia Aguilar  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Toni Cruanyes  · 2023: Gemma Ventura  · 2023: Jaume Clotet
Registres d'autoritat
Bases d'informació