Llucia Ramis i Laloux

Infotaula de personaLlucia Ramis i Laloux

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1977 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDiario de Mallorca
El Mundo
Catalunya Ràdio
RAC1
Quimera
COM Ràdio
La Vanguardia Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2990506 Modifica el valor a Wikidata

Llucia Ramis i Laloux (Palma, 23 d'abril de 1977)[1] és periodista i escriptora. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, entre els quals Diario de Mallorca, la revista literària Quimera, COM Ràdio, RAC 1, Catalunya Ràdio, Ara Balears, El Periódico i l'edició catalana d'El Mundo. Actualment, és col·laboradora de La Vanguardia.

Va debutar amb la novel·la Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna, 2008), que va recollir molt bones crítiques.[2] El 2010 va guanyar el Premi Josep Pla amb la seva segona novel·la Egosurfing (Destino, 2010). És autora de Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna/Libros del Asteroide, 2013). El seu llibre Les possessions va obtenir el Premi Anagrama de novel·la en català el 2018. Ha participat en els reculls col·lectius Odio Barcelona (2008), Matar en Barcelona (2009), Gira Barcelona (2016) i Risc (2017), entre d'altres.

Biografia

Va néixer a Palma el 1977. És llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va residir a la Sagrera durant nou anys, també a la Sagrada Família i a Gràcia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació: va ser redactora en cap de la revista literària Quimera, ha treballat a la secció de cultura del Diario de Mallorca i actualment col·labora a La Vanguardia, RAC 1 i Catalunya Ràdio. Va ser directora i presentadora del programa "Això no és Islàndia" a IB3. Les seves dues primeres novel·les foren escrites a la Sagrera. La primera que va veure la llum va ser Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna, 2008). El 2010 va guanyar el Premi Josep Pla amb la seva segona novel·la Egosurfing (Destino, 2010). A finals del 2010 l'Obra Cultural Balear (OCB) li va concedir el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que reconeix una persona o col·lectiu jove que hagi excel·lit en el camp de l'animació cultural, de la investigació (artística, humanística o científica) o de la creació. Després de publicar Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, l'any 2013 va rebre el premi Time Out al creador de l'any. El 2018 guanya el Premi Llibres Anagrama amb Les possessions, publicat en castellà per Libros del Asteroide.

També ha escrit relats curts com La gran Madame recollit en el llibre Odio Barcelona (Melusina, 2008) i La vergüenza en el llibre Matar en Barcelona (Alpha Decay, 2010).[3]

Obra

  • 2008: Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Barcelona: Columna)
  • 2010: Egosurfing (Barcelona: Destino)
  • 2013: Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Barcelona: Columna)
  • 2018: Les possessions (Barcelona: Anagrama)
  • 2020: 50 llibres que m'han canviat la vida [4]

Premis

Referències

  1. «Llucia Ramis i Laloux | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
  2. Crítica que li va dedicar Sergi Pàmies a La Vanguardia, 28 març 2008, pàg.31
  3. «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  4. Camps, Magí. «Les deu novel·les en català d'aquesta tardor» (en castellà). La Vanguardia, 25-08-2020. [Consulta: 25 agost 2020].
  5. L'OCB premia Llucia Ramis, la Fundació Teatre del Mar i Baltasar Bibiloni, entre d'altres Arxivat 2012-07-09 at Archive.is Consulta 19/12/2010.
  6. «Premis Time Out 2013». Time Out Barcelona.
  7. «Llucia Ramis, premio Anagrama de novela en catalán por 'Les possessions'» (en castellà). La Vanguardia, 15-01-2018. [Consulta: 15 gener 2018].
  8. «Diario de Mallorca entrega hoy sus Premis 2018». Diario de Mallorca.

Enllaços externs

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Llucia Ramis i Laloux
  • Las posesiones - Llucia Ramis a Libreos del Asteroide
  • Les possessions - Ramis, Llucia a Llibres Anagrama
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Terenci Moix  · 1969: Baltasar Porcel  · 1970: Teresa Pàmies  · 1971: Gabriel Janer  · 1972: Alexandre Cirici  · 1973: Llorenç Villalonga  · 1974: Marià Manent  · 1975: Enric Jardí  · 1976: Carles Reig  · 1977: Josep M. Castellet  · 1978: Maria Àngels Anglada  · 1979: Jaume Miravitlles  · 1980: Jordi Sarsanedas  · 1981: Josep Piera  · 1982: Olga Xirinacs  · 1983: Pau Faner  · 1984: Norbert Bilbeny  · 1985: Gerard Vergés  · 1986: Maria Mercè Roca  · 1987: Albert Manent  · 1988: Àlex Susanna  · 1989-1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Xavier Rubert de Ventós  · 1992: Jordi Coca  · 1993: Xavier Roca  · 1994: Carme Riera  · 1995: Isabel Olesti  · 1996: Pep Subirós  · 1997: Miquel de Palol  · 1998: Valentí Puig  · 1999: Francesc Puigpelat  · 2000: Empar Moliner  · 2001: Jordi Llavina  · 2002: Eva Piquer  · 2003: Hèctor Bofill  · 2004: Robert Saladrigas  · 2005: Sebastià Alzamora  · 2006: Lluís Maria Todó  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: Melcior Comes  · 2009: Gaspar Hernàndez  · 2010: Llucia Ramis  · 2011: Cristian Segura  · 2012: Rafael Nadal  · 2013: Genís Sinca  · 2014: Albert Villaró  · 2015: Andreu Carranza  · 2016: Lluís Foix  · 2017: Xavier Theros  · 2018: Antoni Bassas  · 2019: Marc Artigau i Queralt  · 2020: Laia Aguilar  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Toni Cruanyes  · 2023: Gemma Ventura  · 2023: Jaume Clotet
  • Vegeu aquesta plantilla
2016: Albert Forns i Canal, Jambalaia  · 2017: Tina Vallès López, La memòria de l'arbre  · 2018: Llucia Ramis i Laloux, Les possessions  · 2019: Irene Solà Sàez, Canto jo i la muntanya balla  · 2020: Anna Ballbona i Puig, No soc aquí  · 2021: Pol Guasch i Arcas, Napalm al cor  · 2022: (desert)  · 2023: Andrea Genovart, Consum preferent  · 2024: Clara Queraltó i Olivé, Com el so d'un batec en un micròfon
Registres d'autoritat
Bases d'informació