Lluís Maria Todó

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaLluís Maria Todó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, catedràtic, traductor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lluís Maria Todó
Lluís Maria Todó

Lluís Maria Todó i Vila (Barcelona, 25 de febrer de 1950) és un professor universitari, escriptor, crític literari i traductor català.

Biografia

Lluís Maria Todó va cursar filologia francesa a les universitats de Pau, París i Barcelona, on va doctorar-se l'any 1981. El setembre de 1975 va començar la seva carrera docent al centre que en aquell moment era la delegació a Lleida de la Universitat de Barcelona, on s'encarregava de les assignatures de llengua i literatura franceses. L'any següent, 1976, va integrar-se a la Facultat de Filologia de la UB, on va impartir fins al 1993 diverses assignatures relacionades amb la literatura francesa i la teoria literària, amb l'excepció del curs 1980-1981, quan va residir a Atenes exercint com a professor de llengua i cultura espanyoles al centre cultural de l'Ambaixada d'Espanya. El gener de 1981 es va doctorar a la UB amb una tesi sobre el novel·lista francès del segle xii Chrétien de Troyes. En 1993 va entrar com a professor titular a la Facultat de Traducció i Interpretació de la recentment fundada Universitat Pompeu Fabra. L'any 2010 va ser nomenat professor emèrit d'aquesta universitat.

Ha col·laborat regularment en la premsa escrita de Barcelona: durant anys va exercir de crític musical i literari al diari La Vanguardia, i posteriorment, va escriure cròniques a les edicions catalanes dels diaris El País i El Mundo.

Va ser fundador i codirector de les col·leccions “Súnion” i «Biblioteca Pompeu Fabra», unes iniciatives de coedició entre Edicions Destino i la UPF, especialitzades en la traducció dels clàssics universals al català.

Com a traductor literari, va iniciar-se molt aviat en la versió de llibres, sobretot del francès, al castellà i al català. La seva primera traducció en aquest àmbit és la de la novel·la francesa Casse Cash, de Klotz, editada a la Serie Negra, Laia, en 1973. Han seguit nombroses traduccions de llibres de tots els gèneres i, durant els anys 1980, de pel·lícules i sèries per a la televisió catalana.

La seva carrera de novel·lista va començar el 1992 amb la publicació de la novel·la Els plaers ficticis, que va ser molt ben rebuda per la crítica. L'any 2006 va ser distingit amb el Premi Josep Pla amb El mal francès. De quasi totes les seves novel·les escrites originalment en català l'autor n'ha fet la versió castellana.

Ha publicat nombrosos escrits sobre literatura francesa i europea, i sobre diversos aspectes de la traducció. Mereix destacar-se el llibre El simbolismo, de l'any 1987, un estudi sobre la poesia simbolista europea. Ha donat conferències sobre literatura francesa i traducció, i també sobre els seus llibres, i ha participat a nombrosos congressos i fòrums nacionals i internacionals sobre els temes de la seva especialitat.

Ha sigut vicepresident d'ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya), i com a membre del Grup de Treball sobre Ensenyament de la Traducció Literària del CEATL (Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires) ha col·laborat en la redacció del document sobre l'ensenyament de la traducció literària a Europa.

Obres originals

Traduccions principals

Enllaços externs

  • PEN Català
  • Corpus Literari
  • Ressenya a VilaWeb
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Terenci Moix  · 1969: Baltasar Porcel  · 1970: Teresa Pàmies  · 1971: Gabriel Janer  · 1972: Alexandre Cirici  · 1973: Llorenç Villalonga  · 1974: Marià Manent  · 1975: Enric Jardí  · 1976: Carles Reig  · 1977: Josep M. Castellet  · 1978: Maria Àngels Anglada  · 1979: Jaume Miravitlles  · 1980: Jordi Sarsanedas  · 1981: Josep Piera  · 1982: Olga Xirinacs  · 1983: Pau Faner  · 1984: Norbert Bilbeny  · 1985: Gerard Vergés  · 1986: Maria Mercè Roca  · 1987: Albert Manent  · 1988: Àlex Susanna  · 1989-1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Xavier Rubert de Ventós  · 1992: Jordi Coca  · 1993: Xavier Roca  · 1994: Carme Riera  · 1995: Isabel Olesti  · 1996: Pep Subirós  · 1997: Miquel de Palol  · 1998: Valentí Puig  · 1999: Francesc Puigpelat  · 2000: Empar Moliner  · 2001: Jordi Llavina  · 2002: Eva Piquer  · 2003: Hèctor Bofill  · 2004: Robert Saladrigas  · 2005: Sebastià Alzamora  · 2006: Lluís Maria Todó  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: Melcior Comes  · 2009: Gaspar Hernàndez  · 2010: Llucia Ramis  · 2011: Cristian Segura  · 2012: Rafael Nadal  · 2013: Genís Sinca  · 2014: Albert Villaró  · 2015: Andreu Carranza  · 2016: Lluís Foix  · 2017: Xavier Theros  · 2018: Antoni Bassas  · 2019: Marc Artigau i Queralt  · 2020: Laia Aguilar  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Toni Cruanyes  · 2023: Gemma Ventura  · 2023: Jaume Clotet