El turó de peus negres (Mustela nigripes) és un mamífer carnívor de la família dels mustèlids, nadiu de Nord-amèrica.
Fou descrit per primera vegada per Audubon i Bachman l'any 1851.[2] L'espècie està molt relacionada amb el turó europeu (Mustela putorius) i el turó de l'estepa (Mustela eversmanii), amb el que comparteix una morfologia molt semblant. [3][4] L'evidència molecular indica que l'avantpassat més probable de tots tres turons va ser Mustela stromeri, una espècie que va aparèixer a Europa durant el Plistocè mitjà.[5]
El turó de peus negres és un depredador especialitzat en gosset de les praderies (Cynomys spp.), un rosegador de la mateixa família que les marmotes, per la qual cosa el seu estat de conservació es troba fortament vinculat a la salut de les seves poblacions.[4]
Al llarg del segle xx l'espècie estigué durant molt de temps al caire de l'extinció, i fou declarada extinta l'any 1979, fins que de manera inesperada l'any 1981, una petita població va ser descoberta a Meeteetse (Wyoming).[6]
L'any 1982 la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el va catalogar com a espècie en perill d'extinció, fins que l'any 1996 va ser classificat com a extint en estat salvatge. Des d'aleshores, els esforços de cria i reintroducció en captivitat han aconseguit restablir poblacions a diversos estats dels Estats Units, però el seu estat de conservació continua sent precari, amb poblacions molt reduïdes i restringides.[4] Des del 2008, l'espècie està catalogada com en perill.[7]
Distribució i hàbitat
Els hàbitats del turó de peus negres estan estretament lligats a les zones on habiten els gossets de les praderies, que inclouen les praderies d'herbes mixtes, els prats semiàrids i desèrtics, l'estepa arbustiva i les praderies de muntanya.[8][9][2]
El turó de peus negres, com totes les espècies de fura, té un cos allargat amb les potes curtes i robustes, perfectament adaptat per explorar forats i caus subterranis.[4] Encara que és similar a la mida del turó europeu i el turó de l'estepa, presenta un cos visiblement més prim amb el coll llarg, les cames molt curtes, cua esvelta, grans orelles orbiculars i pelatge de pèl curt.[2]
El color base del seu pelatge és groguenc pàl·lid, amb taques negres a les potes, la punta de la cua, les orelles i el característic antifaç negre, típic de les fures, que envolta els ulls. El front és arquejat i ample amb el musell curt.[10]
Els mascles fan 40-50 centímetres de longitud corporal i 11,4–15 centímetres de longitud de la cua, constituint així el 22–25% de la seva longitud corporal. Les femelles són generalment un 10% més petites que els mascles.[9] Els mascles pesen entre 964 i 1078 grams, mentre que les femelles pesen entre 764 i 854 grams.[2]En els projectes de reintroducció es va veure que els individus en captivitat eren més petits que els seus homòlegs salvatges, tot i que aquests animals van assolir ràpidament les mateixes mides un cop alliberats.[11]
Fins al 90% de la dieta del turó de peus negres es compon de gossets de les praderies.[12][13] La seva dieta varia segons la localització geogràfica. A l'est de Colorado, Utah, Wyoming i Montana els turons de peus negres estaven històricament associats als gossets de les praderies cuablancs i es veien forçats a trobar preses alternatives quan aquests iniciaven el cicle d'hibernació que dura quatre mesos.[14] A Wyoming, preses alternatives incloïen talpons (Microtus spp.) i ratolins (Peromyscus i Mus spp.) que trobaven a prop de rius. A Dakota del Sud, els turons de peus negres estan associats amb els gossets de les praderies cuanegres. Com que aquesta espècie no hiverna, els turons no necessiten canviar de dieta durant l'any.[15][14]
Referències
↑Entrada «Mustela nigripes» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
↑ 2,02,12,22,32,4Handbook of the Mammals of the World – Volume 1 - Carnivores. Lynx Edicions. ISBN 978-84-96553-49-1 [Consulta: 30 setembre 2019].
↑ Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
↑ 4,04,14,24,3Birks, Johnny. Polecats (en anglès). Whittet Books, 2015. ISBN 978 1 873580 98 1 [Consulta: 30 setembre 2019].
↑Kurtén, Björn. Pleistocene mammals of North America. Columbia University Press, 1980, p. 152-153. ISBN 0-231-03733-3.
↑Black-footed Ferret Recovery Implementation Team Arxivat 2021-02-19 a Wayback Machine.. Blackfootedferret.org. Consulta: 22 març 2013.
↑Belant, J., Biggins, D., Garelle, D., Griebel, R.G. & Hughes, J.P.. «Mustela nigripes. The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès), 2015. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T14020A45200314.en. [Consulta: 30 setembre 2019].
↑Forrest, Steven C.; Biggins, Dean E.; Richardson, Louise; Clark, Tim W.; Campbell, Thomas M., III; Fagerstone, Kathleen A.; Thorne, E. «Population attributes for the black-footed ferret (Mustela nigripes) at Meeteetse, Wyoming, 1981–1985». Journal of Mammalogy, 69, 2, 1988, pàg. 261–273. DOI: 10.2307/1381377. JSTOR: 1381377.
↑ 9,09,1Hillman, Conrad N.; Clark, Tim W. «Mustela nigripes». Mammalian Species, 126, 126, 1980, pàg. 1–3. DOI: 10.2307/3503892.
↑Audubon, John James; Bachman, John; Audubon, John Woodhouse. texts The quadrupeds of North America (en anglès), 1851.
↑Biggins, Dean E. and Max H. Schroeder. (1988). Historical and present status of the black-footed ferret. pp. 9397. In Eighth Great Plains Wildlife Damage Control Workshop, USDA Forest Service Gen. Tech. Rpt. RM-154, Rapid City, South Dakota.
↑Clark, Tim W. «Some guidelines for management of the black-footed ferret». Great Basin Naturalist Memoirs, 8, 1986, pàg. 160–168.
↑Hillman, Conrad N. 1968. Life history and ecology of the black-footed ferret in the wild. Brookings, SD: South Dakota State University. Thesis
↑ 14,014,1Clark, Tim W. «The black-footed ferret». Oryx, 13, 3, 1976, pàg. 275–280. DOI: 10.1017/S0030605300013727.
↑Richardson, Louise; Clark, Tim W.; Forrest, Steven C.; Campbell, Thomas M. «Winter ecology of black-footed ferrets (Mustela nigripes) at Meeteetse, Wyoming». The American Midland Naturalist, 117, 2, 1987, pàg. 225–239. DOI: 10.2307/2425964. JSTOR: 2425964.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
