Ursus és un gènere de la família dels ossos (Ursidae) que inclou els ossos amb una distribució més ampla arreu del món, especialment l'os bru, l'os polar i l'os negre. El nom prové del llatíursus, que significa precisament 'os'.
Al gènere Ursus es distingeixen diverses espècies, tres d'elles extintes i una l'existència de la qual no ha estat provada):
Ursus deningeri evolucionà a partir d'Ursus etruscus, apareixent al Chibanià, i es caracteritzava per tindre hàbits alimentaris menys carnívors.[2]Ursus deningeri desaparegué al mil·lenni xviii abans de Crist aproximadament. Al Plistocè superior aparegué l'evolució d'U. deningeri, Ursus spelaeus.[3]
Os negre
Ursus americanus kermodeiDistribució de l'os negre
L'os negre és una espècie bastant abundant que viu en boscos i muntanyes des d'Alaska fins a l'Oest, a les costes de la badia de Hudson, Labrador, Nova Escòcia i des del límit Nord fins al Sud de Florida, Mèxic i Califòrnia. Tot i que el nom comú d'«ós negre americà» indica una característica del color, el seu color canvia a les diferents regions, i fins i tot hi ha poblacions d'ossos negres de color blanc a una illa de la Colúmbia Britànica, al Canadà, conegut com a ursus americanus kermodei.
L'os negre acostuma a viure uns 30 anys i els mascles pesen al voltant de 200 quilograms. La UICN el considera com de «risc mínim».
L'os bru és una espècie que viu als boscos d'Europa, Àsia i Nord-amèrica. Són omnívors a la primavera, i a la tardor la seva alimentació es basa en vegetals. També cacen petits vertebrats i insectes. Viu entre 25 i 30 anys (màxim 47 en captivitat). La seva longitud corporal canvia entre 1,50 i 2,95 metres, depenent de cada subespècie, i l'alçada de fins a 1,30 metres. El seu pes també canvia, des dels 100 als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre; pot canviar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diversos tipus de grisos. Les cries acostumen a tenir un color blanc al voltant del coll, que desapareix a partir de la primera muda al primer any. El seu estat és «vulnerable» segons la UICN.
Subespècies
Hi ha 11 subespècies d'os bru; tres es van extingir, i 8 són actuals.
No existeixen subespècies d'os polar,[4] a causa del recent origen de l'espècie i la gran mobilitat dels individus als camps de gel, que en redueix l'aïllament. Tot i això, els científics en distingeixen sis poblacions principals:
L'os del Tibet (Ursus thibetanus o Selenarctos thibetanus), també anomenat os de l'Himalàia o os negre asiàtic, és una espècie que habita als boscos asiàtics, des de l'Iran fin al Japó). Està emparentat amb l'os negre i en menor mesura amb l'os polar i l'os bru. Fa entre 1,30 i 1,90 metres de longitud, amb un pes d'entre 100 i 200 quilograms. L'esperança de vida en llibertat de l'os tibetà és d'uns 25 anys.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
