Ermini

Ermini

Mustela erminea
Dades
Període de gestació	9,5 mesos
Principal font d'alimentació	conill de bosc
Font de	miniver (en) i pell d'ermini
Esperança de vida	5 anys
Longevitat màxima	12,5 anys
Hàbitat	matollar i bosc
Alçada	0,2475 m
Pes	0,219 kg (pes adult)
Nombre de cries	6
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	29674
Taxonomia
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Carnivora
Família	Mustelidae
Gènere	Mustela
Espècie	Mustela erminea Linnaeus, 1758
Distribució
Endèmic de	Alaska

L'ermini (Mustela erminea) és un gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu,^[1] que és oriünda d'Europa, Àsia i Nord-amèrica^[2] i ha estat introduïda recentment a Nova Zelanda.

Descripció

• Dimensions corporals: cap + cos (18-26 cm) i cua (6-10 cm).
• Pes: 100-320 g.
• El cos i el coll són allargats, les potes curtes i proveïdes d'ungles esmolades, cua mitjanament llarga i orelles petites i arrodonides.
• La coloració del pelatge varia amb les estacions. A l'estiu és bru per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia recta i ben marcada que separa els dos colors. La cua és bruna tant per la part de sobre com per la de sota i té l'extrem de color negre. A l'hivern tot el pelatge es torna blanc -de vegades amb tints groguencs-, llevat de la punta de la cua, que continua negra, per això se'n diu aleshores mostela blanca a la Catalunya del Nord.
• Presenta dimorfisme sexual: els mascles són, aproximadament, dues vegades més grans que les femelles.^[3]

Subespècies^[4]

• Mustela erminea aestiva (Kerr, 1792).^[5] Alemanya^[6]
• Mustela erminea alascensis (Merriam, 1896).^[7] Alaska^[6]
• Mustela erminea anguinae (Hall, 1932).^[8] Illa de Vancouver (Nord-amèrica)^[6]
• Mustela erminea arctica (Merriam, 1896).^[9] Regions àrtiques d'Alaska i del Canadà^[6]
• Mustela erminea augustidens (Brown, 1908).^[10]
• Mustela erminea bangsi (Hall, 1945).^[11] Nord-amèrica: Manitoba, Dakota del Nord, Minnesota, Wisconsin, Michigan i Iowa^[6]
• Mustela erminea celenda (Hall, 1944)^[12] Alaska^[6]
• Mustela erminea cigognanii (Bonaparte, 1838).^[13] Nord-amèrica: Connecticut, Pennsilvània, Ohio, Quebec i Ontario^[6]
• Mustela erminea erminea (Linnaeus, 1758).^[14] Euràsia^[6]
• Mustela erminea fallenda (Hall, 1945).^[15] Colúmbia Britànica, Nord-amèrica^[6]
• Mustela erminea ferghanae (Thomas, 1895).^[16] Turquestan^[6]
• Mustela erminea gulosa (Hall, 1945).^[17] Serralada de les Cascades (Nord-amèrica)^[6]
• Mustela erminea haidarum (Preble, 1898).^[18] Illes de la Reina Carlota (Colúmbia Britànica, Canadà)^[6]
• Mustela erminea hibernica (Thomas i Barrett-Hamilton, 1895).^[19] Irlanda^[6]
• Mustela erminea initis (Hall, 1945).^[20] Alaska^[6]
• Mustela erminea invicta (Hall, 1945).^[21] Nord-amèrica: Muntanyes Rocoses (Alberta, Colúmbia Britànica, Washington, Idaho i el nord-oest de Montana)^[6]
• Mustela erminea kadiacensis (Merriam, 1896).^[22] Illa Kodiak (Alaska)^[6]
• Mustela erminea kaneii (Baird, 1857)^[23] Nord-amèrica^[24]
• Mustela erminea karaginensis (Jurgenson, 1936).^[25] Kamtxatka^[6]
• Mustela erminea lymani (Hollister, 1912).^[26] Sibèria^[6]
• Mustela erminea martinoi (Ellerman and Morrison-Scott, 1951).^[27] Euràsia^[28]
• Mustela erminea minima (Cavazza, 1912).^[29] Europa^[30]
• Mustela erminea mongolica (Ogniov, 1928).^[31] Massís de l'Altai^[6]
• Mustela erminea muricus (Bangs, 1899).^[32] Nord-amèrica: Colorado, el sud-oest de Montana, Idaho, Washington, Nou Mèxic i Nevada.^[6]
• Mustela erminea nippon (Cabrera, 1913).^[33] Honshu, Japó^[6]
• Mustela erminea ognevi (Jurgenson, 1932).^[34] Euràsia^[6]
• Mustela erminea olympica (Hall, 1945).^[35] Estat de Washington, Estats Units^[6]
• Mustela erminea polaris (Barrett-Hamilton, 1904).^[36] Groenlàndia^[6]
• Mustela erminea richardsonii (Bonaparte, 1838).^[37] Nord-amèrica: Yukon, Badia de Hudson, Terranova, Nova Escòcia, Quebec, Ontario, Manitoba, Saskatchewan, Alberta i Colúmbia Britànica^[6]
• Mustela erminea ricinae (Miller, 1907).^[38] Illa d'Islay (Hèbrides Interiors, Escòcia)^[6]
• Mustela erminea salva (Hall, 1944).^[39] Alaska^[6]
• Mustela erminea seclusa (Hall, 1944).^[40] Alaska^[6]
• Mustela erminea semplei (Sutton and Hamilton, 1932).^[41] Badia de Hudson, Nord-amèrica^[6]
• Mustela erminea stabilis (Barrett-Hamilton, 1904)^[42] Anglaterra^[6]
• Mustela erminea streatori (Merriam, 1896).^[43] Washington, Oregon i Califòrnia, Estats Units^[6]
• Mustela erminea teberdina (Korneev, 1941).^[44] Caucas^[6]
• Mustela erminea tobolica (Ogniov, 1923).^[45] Sibèria^[46]

Reproducció

Les femelles produeixen només una ventrada a l'any (composta per 4-9 cries de mitjana, tot i que pot oscil·lar entre 3 i 18). Les cries (cegues i cobertes d'un pèl blanc fi) neixen a l'abril o el maig després d'un període de gestació d'aproximadament 280 dies. Creixen ràpidament i són capaces de caçar amb llur mare vers la vuitena setmana d'edat. L'èxit reproductiu és molt dependent de la disponibilitat d'aliment.^[47]

Alimentació

És un carnívor especialitzat en petits vertebrats de sang calenta (preferentment mamífers de la mida d'un conill o més petits) que caça, sobretot, a la nit. També menja ocells, ous, granotes, peixos i insectes. En els climes freds, caça freqüentment sota la neu i sobreviu exclusivament amb petits rosegadors i lemmings.^[48] Els seus aguts sentits li ajuden a localitzar les seus preses. Així, detecta les llebres i d'altres rosegadors mitjançant l'olor, els insectes pel so i els peixos per la vista.^[49]

Depredadors

És depredat per les guineus (la guineu roja, Vulpes vulpes, i la guineu grisa Urocyon cinereoargenteus, per exemple), la marta nord-americana (Martes americana), la marta pescadora (Martes pennanti), el toixó americà (Taxidea taxus), els ocells rapinyaires (Accipitridae) i, de vegades també pels gats domèstics (Felis silvestris).^[47]

Hàbitat

Prats d'alta muntanya, preferentment propers a un riu o un rierol i amb roques on es pugui amagar. També ocupa boscos de pi negre i d'avet no gaire densos. No és estrany veure'l rondar a prop dels refugis de muntanya o de les estacions d'esquí, on va a cercar menjar entre les deixalles.

Distribució geogràfica

L'ermini és originari d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord,^[2] però també fou introduït a Nova Zelanda.

Més específicament, és autòcton de l'Afganistan, Albània, Andorra, Àustria, l'Azerbaidjan, Belarús, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, el Canadà, la Xina, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, l'Índia, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Liechtenstein, Lituània, Letònia, Luxemburg, Macedònia del Nord, Moldàvia, Mongòlia, Montenegro, els Països Baixos, Noruega, el Pakistan, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, el Tadjikistan, Turquia, Ucraïna, el Regne Unit, els Estats Units i l'Uzbekistan, mentre que a Nova Zelanda i a la península Ibèrica fou introduït.^[50]

Costums

• Es mou amb salts ràpids, canviant de direcció amb facilitat i parant-se bruscament. Quan corre porta l'esquena arquejada, i quan s'atura per observar els voltants es posa dret sobre les potes del darrere, semblantment a com ho fa la mostela.
• Solitari, se'l pot veure actiu tant durant el dia com a la nit.

Longevitat

La mitjana de la seva esperança de vida és d'1-2 anys, tot i que n'hi ha individus que poden arribar als 7 anys.^[48]

Espècies semblants

Amb el pelatge d'estiu es pot confondre amb la mostela, que és, però, més petita i no presenta la taca negra a la punta de la cua.

Referències

Bibliografia

• Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 196-197.

Vegeu també

• Mustèlids

• Ermini (heràldica)

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• «Ermini», Història Natural dels Països Catalans.
• «Ermini», Ferran Turmo i Gort, Plantes i animals del nostre entorn
• uBio (anglès)

Viccionari