Coiot
Canis latrans  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Període de gestació | 62 dies |
| Longevitat màxima | 21,8 anys |
| Pes | 262,5 g (pes al naixement) |
| Nombre de cries | 6 |
| Període | |
Plistocè - recent[1] | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 3745 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Gènere | Canis |
| Espècie | Canis latrans Say, 1822 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Llista
|
| Significat | Gos lladrador |
| Distribució | |
 | |
El coiot (Canis latrans) és una espècie de mamífer de la família dels cànids originari de Nord-amèrica. És més petit que el seu parent proper, el llop, i ocupa un nínxol ecològic comparable al del xacal comú a Euràsia.
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el classifica com a espècie en «risc mínim» per la seva extensa distribució i gran abundància a Nord-amèrica. Les poblacions de coiots també són força nombroses a Centreamèrica. Es tracta d'una espècie flexible i capaç d'adaptar-se a medis modificats per l'acció humana. La seva distribució creix actualment cap a les zones urbanes de l'est dels Estats Units i el Canadà. El 2013 es produí la primera observació d'un coiot a l'est de Panamà, és a dir, a l'altra banda del canal de Panamà.
Se'n reconeixen 19 subespècies. Els mascles pesen 8-20 kg, mentre que les femelles tenen un pes de 7-18 kg. El pelatge és de color gris clar i vermell o falb barrejat amb blanc i negre, tot i que varia una mica d'una regió a l'altra. Els coiots tenen una organització social molt flexible i poden viure o bé en grups familiars o bé en bandades poc estables formades per individus que no estan emparentats. Són majoritàriament carnívors i s'alimenten principalment de cérvols, conills, llebres, rosegadors, ocells, rèptils, amfibis, peixos i invertebrats, juntament amb el consum ocasional de fruita i verdura. El seu so més característic és l'udol dels individus solitaris. Els éssers humans són la principal amenaça per a la seva supervivència, seguits pels pumes i els llops. Això no impedeix que de vegades els coiots es reprodueixin amb llops grisos, algonquins o vermells, amb els quals engendren coiots híbrids.
El seu nom ve de la paraula nàhuatl cóyotl (IPA /ˈkɔ.jɔtɬ/).
Descripció
Fa menys de 60 cm d'altura. Pot pesar entre 10 i 25 kg i el seu pes mitjà s'acosta als 15 kg. El seu color varia des del gris fins al canyella, de vegades amb un tint vermellós. Les orelles i el musell semblen llargs en relació a la grandària del seu cap. Pot ser identificat per la seva cua espessa i ampla que, sovint, duu prop del sòl. Pel seu aspecte esvelt es pot distingir del seu parent major, el llop gris, que pot pesar de 35 a 60 kg. És un animal molt prim i pot semblar desnodrit a primera vista encara que gaudeixi de bona salut.
Ecologia
Habita Belize, el Canadà, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà i els Estats Units.[2] Malgrat haver estat intensament caçat, el coiot és un dels pocs animals grans que han ampliat el seu hàbitat des de l'arribada dels europeus a Amèrica: ha ocupat àrees de Nord-amèrica prèviament habitades pels llops, ja que s'ha pogut adaptar al consum d'escombraries i animals domèstics.
Pot viure fins a 10 anys en estat salvatge i 18 en captivitat.[3] Viu i caça o sol o en parelles monògames. Menja mamífers petits, especialment musaranyes, talpons i conills, així com petits insectes. És omnívor, i adapta la seva dieta a les fonts disponibles, incloent-hi fruites, herbes i altres vegetals. Al Parc Nacional de Yellowstone, abans de la reintroducció del llop, començaren a ocupar el nínxol ecològic d'aquest, caçant en gossades per a abatre preses de caça major.
L'aparellament és per a tota la vida i el coit ocorre al voltant del mes de febrer. Té ventrades de 4-6 cadells a finals d'abril o començaments de maig. Ambdós pares —i a vegades els exemplars joves, nascuts l'any anterior i que encara no han abandonat el cau familiar— ajuden a alimentar els cadells. A les tres setmanes d'edat, aquests, surten del cau sota la vigilància dels seus pares. Quan arriben a vuit-dotze setmanes d'edat els seus pares els ensenyen a caçar. Les famílies romanen juntes al llarg de l'estiu, però els joves parteixen a buscar els seus propis territoris cap a la tardor. Solen traslladar-se a unes deu milles de distància. Els joves maduren sexualment a l'any d'edat.
És molt més comú escoltar un coiot que veure'l. Els sons que fan els coiots són aguts i són descrits com a udols, xiscles o lladrucs. Aquests sons poden ser una nota llarga que puja i que cau (un udol) o una sèrie de notes curtes (un «xiscle») i se senten, en general, al crepuscle o a la nit, i amb menys freqüència durant el dia. Encara que els seus udols es realitzen tot l'any, són més comuns durant l'estació d'acoblament de la primavera i durant la tardor, quan els cadells abandonen les seves famílies per a establir territoris nous. Els seus udols enganyen: pot semblar que el coiot està en un lloc quan, realment, està en un altre indret.
Taxonomia
Es reconeixen 19 subespècies de coiot:
- Canis latrans cagottis (C. E. H. Smith, 1839)[4][5] habita a Mèxic: Oaxaca, San Luis Potosí, Veracruz i, probablement també, Nuevo León i el sud de Tamaulipas.[6]
- Canis latrans (Elliot, 1903)[7] és una subespècie del coiot (Canis latrans)[8] que habita al nord de Baixa Califòrnia i el sud-oest de Califòrnia (Estats Units).[6]
- Canis latrans dickeyi és una subespècie del coiot (Canis latrans).[9] habita al Salvador.[10]
- Canis latrans frustror (Woodhouse, 1851)[11][12] habita a Kansas, Oklahoma, Texas, Missouri i Arkansas.[6]
- Canis latrans goldmani (Merriam, 1904)[13][14] habita a Belize.[10]
- Canis latrans hondurensis (Goldman, 1936)[15][16] habita a Hondures.[10]
- Canis latrans impavidus (J. A. Allen, 1903)[17][18] habita al sud de l'estat de Sonora, el sud-oest de Chihuahua, l'oest de Durango, l'oest de Zacatecas i Sinaloa.[6]
- Canis latrans incolatus (Hall, 1934)[19][20] habita al Canadà (el Yukon, els Territoris del Nord-Oest, el nord de la Colúmbia Britànica i el nord d'Alberta) i els Estats Units (Alaska).[6]
- Canis latrans jamesi (Townsend, 1912)[21][22] habita a l'illa Tiburón (Baixa Califòrnia, Mèxic).[6]
- Canis latrans latrans (Say, 1823)[23][24] habita al Canadà (el sud-est d'Alberta, el sud de Saskatchewan i l'extrem sud-occidental de Manitoba) i els Estats Units (Montana, Wyoming, Colorado, el nord-est de Nou Mèxic, Dakota del Nord, el nord-oest d'Oklahoma i el nord de Texas).[6]
- Canis latrans lestes (Merriam, 1897)[25][26] habita al Canadà (el sud de la Colúmbia Britànica i el sud-est d'Alberta) i els Estats Units (Oregon, Washington, el nord de Califòrnia, Idaho, l'oest de Montana, Wyoming, Colorado, Nevada i Utah).[6]
- Canis latrans mearnsi (Merriam, 1897)[27][28] habita al sud-oest de Colorado, l'extrem meridional de Utah i Nevada, el sud-est de Califòrnia, el nord-est de Baixa Califòrnia, Arizona, l'oest del Río Bravo a Nou Mèxic, Sonora i Chihuahua.[6]
- Canis latrans microdon (Merriam, 1897)[29][30] habita a l'extrem meridional de Texas i el nord de Tamaulipas (Mèxic).[6]
- Canis latrans ochropus (Eschscholtz, 1829)[31][32] habita a Nord-amèrica: l'oest de Sierra Nevada a Califòrnia.[6]
- Canis latrans peninsulae (Merriam, 1897)[33][34] habita a la Península de Baixa Califòrnia.[6]
- Canis latrans texensis (Bailey, 1905)[35][36] habita a l'est de Nou Mèxic i algunes àrees del nord-est de Mèxic.[6]
- Canis latrans thamnos (Jackson, 1949)[37][38] habita al Canadà (Saskatchewan, Manitoba, el sud d'Ontario i l'extrem meridional del Quebec) i els Estats Units (Dakota del Nord, Minnesota, Iowa, Missouri al nord del riu Missouri), Michigan, Wisconsin, Illinois i el nord d'Indiana).[6]
- Canis latrans umpquensis (Jackson, 1949)[39][40] habita a Oregon i Washington.[6]
- Canis latrans vigilis Merriam, 1897[41][42] habita a Jalisco, Michoacán i estat de Guerrero (Mèxic).[6]
Galeria d'imatges
-
Il·lustració de l'any 1927 -
Exemplar fotografiat a Menlo Park (Califòrnia) -
Exemplar fotografiat a Death Valley (Califòrnia, Estats Units) -
Exemplar fotografiat a Califòrnia (els Estats Units). -
Coiot -
Coiot en un bosc -
Exemplar fotografiat a Arizona -
Coiot femella al Golden Gate National Recreation Area, prop de San Francisco -
Coiot del Grand Teton National Park
Referències
- ↑ Entrada «Canis latrans» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Kays, R. (2018). "Canis latrans (errata version published in 2020)." 2018 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2018. [Consulta: 12 abril 2023]
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ «Canis latrans cagottis». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 FEIS (anglès)
- ↑ «Canis latrans clepticus». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ «Canis latrans frustror». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans goldmani». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans hondurensis». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans impavidus». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans incolatus». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans jamesi». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans latrans». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans lestes». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans mearnsi». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans microdon». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans ochropus». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans peninsulae». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans texensis». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans thamnos». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans umpquensis». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Canis latrans vigilis». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
Bibliografia
- Allen, Stephen i Sargeant, Alan, Observed Interactions Between Coyotes and Red Foxes, Journal of Mammology, Vol. 70, Number 3, pàg. 631-633.
- Andelt, W. F., 1985. Behavioral ecology of coyotes in south Texas. Wildlife Monographs 94: 45 pp.
- Andelt, W. F., 1987. Coyote predation. A: M. Novak, J. A. Baker, M. E. Obbard i B. Malloch (eds), Wild furbearer management and conservation in North America, pàg. 128-140. Ontario Ministry of Natural Resources and the Ontario Trappers Association, Ontario, el Canadà.
- Baillie, J. i Groombridge, B. (eds). 1996. 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. A: J. Baillie i B. Groombridge (eds), IUCN, Gland, Suïssa.
- Baker, Rollin H., 1983. Michigan Mammals. Michigan State University Press, Detroit, pg: 390-399.
- Banfield, A.W.F., 1974. Mammals of Canada. University of Toronto Press, Toronto i Buffalo, pg: 286-289.
- Bekoff, M., 1977. Canis latrans. Mamm. Species 79:1-9. --Distribution of coyote (Canis latrans) includes Oklahoma. Summary of information in literature. Systematics, Paleontology, Distribution, Natural history, Behavior, Ecology, Populations, Parasites, Genetics, Morphology, Physiology, Techniques, Economics, Wildlife management, Bibliographies. Canidae.
- Beckoff, M., 1978 ed. Coyotes: Biology, Behavior, and Management. Nova York, Academic Press.
- Bekoff, M., 1982. Coyote, Canis latrans. A: J. Chapman i G. Feldhamer (eds), Wild mammals of North America: biology, management and economics, pàg. 447-459. Johns Hopkins University Press, Baltimore, els Estats Units.
- Bekoff, M. i Gese, E. M., 2003. Coyote (Canis latrans). A: G. A. Feldhamer, B. C. Thompson i J. A. Chapman (eds), Wild mammals of North America: biology, management and conservation, pàg. 467-481. Johns Hopkins University Press, Baltimore, els Estats Units.
- Bender,D., Bayne, E., Brigham, M. Lunar, Condition Influences Coyote Howling, The American Midland Naturalist, v136, p. 413-17 (1996).
- Cadieux, Charles, L., 1983, Coyotes: Predators and Survivors, Stackpole Books. ISBN 0-913276-42-1.
- Fox, M.W., 1975. The Wild Canids: Their Systematics, Behavioral Ecology and Evolution. Van Nostrand Reinhold Co., Nova York, Londres i Melbourne, pg: 247-262.
- Knowlton, F. F., 1972. Preliminary interpretations of coyote population mechanics with some management implications. Journal of Wildlife Management 36: 369-382.
- Moore, G. C. i Parker, G. R., 1992. Colonization by the eastern coyote (Canis latrans). A: A. Boer (ed.), Ecology and management of the eastern coyote, pàg. 23-37. Wildlife Research Unit, University of New Brunswick, Fredericton, el Canadà.
- Nowak, Ronald M. i John L. Paradiso. 1983. Walkers Mammals of the World. Quarta edició. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, MD, pg: 949-951.
- O'Donoghue, M., Boutin, S., Krebs, C. J. i Hofer, E. J., 1997. Numerical responses of coyotes and lynx to the snowshoe hare cycle. Oikos 80: 150-162.
- Reid, F., 1997. A field guide to the mammals of Central America and southeast Mexico. Oxford University Press, Nova York, Estats Units
- Sillero-Zubiri, C., Hoffmann, M. i Macdonald, D. W. (eds). 2004. Canids: Foxes, Wolves, Jackals and Dogs. Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN/SSC Canid Specialist Group, IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, el Regne Unit.
- Windberg L., Lamar A., Ebbert, S., Kelly B., Population Characteristics of Coyotes in the Northern Chihuahuan Desert, The American Midland Naturalist, v138. p. 197-207 (juliol de 1997)
Espècies vivents de carnívors | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
