Gat d'Iriomote

Infotaula d'ésser viuGat d'Iriomote
Prionailurus bengalensis iriomotensis Modifica el valor a Wikidata

Mostra dissecada Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN18151 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaFelidae
GènerePrionailurus
EspèciePrionailurus bengalensis
SubespèciePrionailurus bengalensis iriomotensis Modifica el valor a Wikidata
(Yoshinori Imaizumi, 1967)
Nomenclatura
EpònimIlla d'Iriomote Modifica el valor a Wikidata
ProtònimMayailurus iriomotensis Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Illa d'Iriomote i Japó Modifica el valor a Wikidata

El gat d'Iriomote[1] (Prionailurus bengalensis iriomotensis; japonès: 西表山猫 Iriomote-yamaneko) és un gat salvatge de la mida d'un gat domèstic que viu exclusivament a l'illa japonesa d'Iriomote. Es tracta d'una subespècie del gat de Bengala És considerat un fòssil vivent per molt biòlegs donada l'escassa evolució que ha tingut des de la seva forma primitiva. El gat d'Iriomote és un dels felins més amenaçats, amb una població estimada de menys de 100 individus. Té un pelatge de color marró fosc i una cua gruixuda, i no és capaç de retraure les urpes.[2]

Nom

Quan fou descobert el 1965,[3] fou considerat com a supervivent d'una línia extinta de felins i situat en el gènere Mayailurus com a Mayailurus iriomotensis. Posteriorment fou designat com a subespècie del gat de Bengala, abans de ser elevat al nivel d'espècie dins del mateix gènere que el gat de Bengala, el gènere Prionailurus.[4] Aquesta visió encara està en discussió: algunes autoritats encara demanen classificar al gat d'Iriomote com a espècie separada, donat que té un aspecte bastant diferent al del gat de Bengala de terra ferma. Els habitants de l'illa d'Iriomote el coneixen com Yamamayaa ('gat de muntanya') o Yamapikaryaa ('ulls escumosos de muntanya') o Pingiimayaa ('gat fugit').

Descripció

El gat d'Iriomote té taques de color gris bru fosc disposades en files longitudinals que marquen el seu cos. Les taques tendeixen a unir-se formant bandes. Cinc o set ratlles fosques recorren el seu coll, i dues línies blanques que surten de les cantonades dels ulls, recorren les galtes. Gruixuda i espessa, la seva cua és relativament curta, i presenta taques a la base i és anellada cap a la punta. Els respatllers de les seves orelles arrodonides són de color negre i tenen un taca central de color blanc. El premolar anterior superior està absent. Aproximadament la mateixa mida que un gat domèstic, el gat d'Iriomote té el cos característicament allargat, les potes curtes i el ventre baix d'un depredador que s'alimenta a la vegetació espessa.

La longitud mitjana de cos i cap de les femelles és de 48 centímetres (sense la cua), mentre que la dels mascles, lleugerament més grans, és de 53-56 centímetres (també sense la cua). En els dos sexes la longitud del cap i del cos va dels 38 als 65 centímetres, amb una alçada de 25 centímetres a l'espatlla, una cua que fa entre 16 i 45 centímetres, i un pes que oscil·la entre 3 i 7 quilograms.

Hàbitat i distribució

Els 292 km² de l'illa d'Iriomote es troben al límit sud que les illes japoneses de Ryukyu, les quals es troben a 200 km a l'est de Taiwan. Es tracta d'una illa muntanyosa i coberta de boscos subtropicals de fulla perenne i ample amb densos manglars al llarg dels estuaris. La muntanya més alta només fa 470 metres.

Aquest felí endèmic es troba prop de l'aigua, arreu de l'illa, incloses platges i terres de cultiu. Només evita les zones més densament poblades. Dissortadament, mostra una preferència per les zones de boscos costaners, les quals són principalment fora de les zones protegides de l'illa i a través d'on s'ha construït la carretera de l'illa.

Comportament

El gat d'Iriomote és un animal solitari, malgrat que els seus territoris es poden solapar. Els territoris dels mascles poden variar de 2,1 a 4,7 km², mentre que el de les femelles varian entre 0,95 i 1,55 km².

Caçant de dia i de nit tant als arbres com a terra, el gat d'Iriomote és un depredador oportunista. Es diu que és més nocturn a l'estiu que a l'hivern. Durant el dia s'amaga a esquerdes entre les roques o forats als troncs dels arbres, deixant de caçar al crepuscle. En captivitat és un nedador entusiasta que juga a l'aigua. Conegut per creuar rius a la natura, és probable que també capturi peixos i crancs a l'aigua. La cacera és una persecució lenta que acaba amb un carrera ràpida per matar.

Dieta

Un estudi descobrí que el 50% de la biomassa de preses eren mamífers, amb un 25% d'ocells i un 20% de rèptils. A l'estiu, l'èmfasi de l'espècie sobre mamífers sembla disminuir, amb més ocells i rèptils capturats. Numèricament els insectes són importants, ja que representen una tercera part del total dels elements trobats en la seva matèria fecal, amb 39 espècies d'escarabat identificades. El gat d'Iriomote s'alimenta de megaquiròpters, rates negres, senglars, ardèids nocturns, guatlles, ràl·lids, colúmbids, granotes, xots, alcedínids, pit-roig japonès, túrdids, corbs i escíncids.[5][6] S'han identificat més de 95 espècies als seus excrements.

Reproducció

S'ha observat en animals captius, que perden pes a l'hivern i passen més temps marcant el territori. Això és vist com a preparació per l'aparellament. Se'ls veu més sovint en parella a l'hivern i se'ls sent vocalitzar. Els mascles sovint lluiten. Miolen i udolen com els gats domèstics. Es creu que l'aparellament té lloc entre febrer i març i entre setembre i octubre.

Després d'un període de gestació d'uns 60 dies, donen a llum de 2 a 4 cries en un cau en una esquerda a la roca o en un forat als arbres. Els gatets maduren molt més ràpid que gats domèstics, i són deixats a la seva sort als 3 mesos d'edat.

El 1999, es publicà un estudi especial sobre la reproducció del gat d'Iriomote.[7]

Estat de conservació

Tot just sobreviuen 100 individus a causa de la destrucció d'hàbitat i l'excés de caça.[8] Encara que el 1977 el gat d'Iriomote fou declaret un Tresor Nacional Japonès, les pressions del desenvolupament suposen una amenaça molt greu.[9] Un terç de l'illa ha estat declarat reserva natural, i la captura per qualsevol raó està estrictament prohibida. No obstant això, l'espècie continua en declivi. Izawa (1990) informà que la densitat de get d'Iriomote era relativament baixa dins del Parc nacional donat que prefereixen els límits dels boscos, les zones costaneres i les terres baixes, la majoria de les quals estan fora de les àrees protegides. No hi ha poblacions de cria en captivitat.

La UICN ha catalogat al gat d'Iriomote com a en perill greu, a la vora de l'extinció.[10] Donat que el gat d'Iriomote no és subjecte de comerç, el CITES només ha declarat que el comerç internacional ha de ser estrictament regulat, i l'ha inclòs a l'Appendix II.

Els gats domèstics salvatges competeixen amb el gat d'Iriomote per l'aliment, encara que de moment no sembla que hi hagi problemes amb el mestissatge de les dues espècies. La hibridació podria diluir la reserva genètica del gat d'Iriomote i podria ser una amenaça desastrosa a llarg termini per la integrat de l'espècie. En aquest sentit s'han fet propostes per erradicar els gats salvatges de l'illa.

La Japanese Environmental Agency (en català, Agencia de Medi Ambient japonesa) ha establert programes d'alimentació pel gat nadiu. Des de 1979, s'han proporcionat pollastres domèstics a 20 llocs d'alimentació. No obstant això, aquest fet ha causat problemes donat que ara consideren els ramats dels grangers com a font natural de recursos. El 1983, el gat d'Iriomote va començar a atacar als pollastres domèstics a les cases de poble. Un nombre significatiu també han mort a les carreteres. Malgrat aquests problemes, molts dels habitants d'Iriomote estan orgullosos del «seu» gat.

Estudis recents

El gat d'Iriomote fou identificat per primer cop el 1967 pel biòleg Imaizumi. Un nou estudi enfocat en el gat d'Iriomote està actualment en curs a la Universitat de les Ryukyus, sota la direcció del Prof. Masako Izawa, el qual ha estat estudiant l'espècie des de 1982.[11]

Cultura

El gat d'Iriomote ha estat designat per govern del Japó com a Monument Natural Especial.

Referències

  1. «gat d'Iriomote». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo i TERMCAT, 2023. [Consulta: 25 abril 2024].
  2. (anglès) A description of the species as whole and its current state
  3. (anglès) Date of discovery and disease related information on the species
  4. (anglès) Differences with other similar species
  5. (anglès) Noriaki Sakaguchi and Yuiti Ono, Seasonal change in the food habits of the Iriomote cat Felis iriomotensis, Ecological Research, Volume 9, Number 2, 167-174[Enllaç no actiu]
  6. (anglès) The diet of the species[Enllaç no actiu]
  7. (anglès) Okamura, Maki; Doi, Teruo; Sakaguchi, Noriaki; Izawa, Masako «Annual reproductive cycle of the Iriomote cat Felis iriomotensis». Mammal Study, 25, 2, 2000, pàg. 75–85. DOI: 10.3106/mammalstudy.25.75.
  8. (anglès) current amount of species left Arxivat 2011-10-04 a Wayback Machine.
  9. (anglès) The current protection status of the species Arxivat 2008-09-30 a Wayback Machine.
  10. (anglès) Izawa, M.. Prionailurus bengalensis ssp. iriomotensis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 25 octubre 2008.
  11. (anglès) 2007, National Geographic:National Georaphic : Rare Japanese Wildcat Edging Closer to Extinction

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • (anglès) New York Times article on the Iriomote and development threats
  • (anglès) National Georaphic : Rare Japanese Wildcat Edging Closer to Extinction - (content not yet include in this wiki article)
  • (anglès) Google Scholar: Iriomote cat, Izawa.
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de carnívors
Regne: Animalia  ·  Embrancament: Chordata  ·  Classe: Mammalia  ·  Infraclasse: Eutheria  ·  Superordre: Laurasiatheria
Subordre Feliformia
Nandiniidae
Civeta de palmera africana (N. binotata)
Herpestidae
(Mangostes)
Mangosta aquàtica (Atilax paludinosus)
Mangosta de cua gruixuda (Bdeogale crassicauda · Mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni · Mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes)
Mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri · Mangosta d'Angola (Crossarchus ansorgei · Mangosta fosca (Crossarchus obscurus · Mangosta fosca del Camerun (Crossarchus platycephalus)
Mangosta groga (Cynictis penicillata)
Mangosta de Dybowsky (Dologale dybowskii)
Mangosta esvelta d'Angola (Galerella flavescens · Mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta · Mangosta vermella africana (Galerella sanguinea · Mangosta esvelta de Somàlia (Galerella ochracea)
Mangosta nana de Somàlia (Helogale hirtula · Mangosta nana africana (Helogale parvula)
Mangosta comuna (Herpestes ichneumon)
Mangosta cuablanca (Ichneumia albicauda)
Mangosta de Libèria (Liberiictis kuhni)
Mangosta de Gàmbia (Mungos gambianus · Mangosta ratllada (Mungos mungo)
Mangosta de Selous (Paracynictis selousi)
Mangosta de Meller (Rhynchogale melleri)
Suricata (Suricata suricatta)
Mangosta petita asiàtica (U. auropunctata) · Mangosta cuacurta (U. brachyura) · Mangosta grisa de l'Índia (U. edwardsii) · Mangosta bruna de l'Índia (U. fusca) · Mangosta de Java (U. javanica) · Mangosta de collar (U. semitorquata) · Mangosta vermella de l'Índia (U. smithii) · Mangosta menjacrancs (U. urva) · Mangosta de coll ratllat (U. vitticolla)
Mangosta de musell llarg (X. naso)
Hyaenidae
(Hienes)
Hiena tacada (C. crocuta)
Hiena bruna (H. brunnea)  · Hiena ratllada (H. hyaena)
Pròteles (P. cristatus)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
Família Felidae
Felinae
Guepard (Acinonyx jubatus)
Caracal
Gat daurat africà (C. aurata) · Caracal (C. caracal)
Gat de Borneo (Catopuma badia · Gat daurat asiàtic (Catopuma temminckii)
Gat del desert xinès (Felis bieti · Gat domèstic (Felis catus · Gat de la jungla (Felis chaus · Gat de Pallas (Felis manul · Gat de la sorra (Felis margarita · Gat de peus negres (Felis nigripes · Gat salvatge (Felis silvestris)
Jaguarundi (H. yagouaroundi)
L. braccatus  · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi · Gat kodkod (Leopardus guigna · L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus)  · L. narinensis · L. pajeros  · Ocelot (Leopardus pardalis · L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus · Gat margay (Leopardus wiedii)
Serval (Leptailurus serval)
Linx del Canadà (Lynx canadensis · Linx nòrdic (Lynx lynx · Linx ibèric (Lynx pardinus · Linx roig (Lynx rufus)
Gat marbrat (Pardofelis marmorata)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis · Gat capplà (Prionailurus planiceps · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Puma
Puma (Puma concolor)
Pantherinae
Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa · Pantera nebulosa de Borneo (Neofelis diardi)
Lleó (Panthera leo · Jaguar (Panthera onca · Lleopard (Panthera pardus · Tigre (P. tigris) · Pantera de les neus (P. uncia)
Família Viverridae (inclou les civetes)
Paradoxurinae
Binturong (Arctictis binturong)
Civeta de palmera de dents petites (Arctogalidia trivirgata)
Civeta de palmera de Sulawesi (Macrogalidia musschenbroekii)
Civeta de palmera emmascarada (Paguma larvata)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Hemigalinae
Civeta de palmera d'Owston (Chrotogale owstoni)
Civeta llúdria (Cynogale bennettii)
Civeta de palmera de Hose (Diplogale hosei)
Civeta de palmera ratllada (Hemigalus derbyanus)
Prionodontinae
Linsang ratllat (Prionodon linsang · Linsang tacat (Prionodon pardicolor)
Viverrinae
Civeta africana (Civettictis civetta)
Geneta d'Etiòpia (Genetta abyssinica · Geneta d'Angola (Genetta angolensis · Geneta de Bourlon (Genetta bourloni · Geneta crestada (Genetta cristata · Geneta comuna (Genetta genetta · Geneta de Johnston (Genetta johnstoni · Geneta rubiginosa (Genetta maculata · Geneta pardina (Genetta pardina · Geneta aquàtica (Genetta piscivora · G. poensis  · Geneta servalina (Genetta servalina · Geneta de Villiers (Genetta thierryi · Geneta tacada (Genetta tigrina · Geneta gegant (Genetta victoriae)
Linsang de Leighton (Poiana leightoni · Linsang africà (Poiana richardsonii)
Civeta de Malabar (Viverra civettina · Civeta tacada (Viverra megaspila · Civeta malaia (Viverra tangalunga · Civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha)
Civeta petita de l'Índia (Viverricula indica)
Família Eupleridae
Euplerinae
Fossa (Cryptoprocta ferox)
Eupleri (Eupleres goudotii) · E. major
Fossa
Civeta de Madagascar (Fossa fossana)
Galidiinae
Mangosta de cua anellada (Galidia elegans)
Mangosta de bandes amples (Galidictis fasciata · Mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri)
Mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata)
Mangosta bruna de Madagascar (Salanoia concolor · S. durrelli
Subordre Caniformia (continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Panda gegant (A. melanoleuca)
Os malai (H. malayanus)
Os morrut (M. ursinus)
Os d'antifaç (T. ornatus)
Os negre americà (U. americanus)  · Os bru (U. arctos)  · Os polar (U. maritimus)  · Os del Tibet (U. thibetanus)
Mephitidae
(Mofetes)
Mofeta dels Andes (C. chinga)  · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii)  · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus)  · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Mofeta cuallarga (M. macroura)  · Mofeta ratllada (M. mephitis)
Toixó d'Indonèsia (M. javanensis)  · Toixó de Palawan (M. marchei)
Mofeta tacada meridional (S. angustifrons)  · Mofeta tacada occidental (S. gracilis)  · Mofeta tacada oriental (S. putorius)  · Mofeta tacada nana (S. pygmaea)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Olingo d'Allen (B. alleni)  · Olingo de Beddard (B. beddardi)  · Olingo de Gabbi (B. gabbii)  · B. medius · Olinguito (B. neblina)
Bassarisc de cua anellada (B. astutus)  · Bassarisc centreamericà (B. sumichrasti)
Coatí de nas blanc (N. narica)  · Coatí sud-americà (N. nasua)
N. meridensis · Coatí de muntanya (N. olivacea)
Kinkajú (P. flavus)
Os rentador menjacrancs (P. cancrivorus)  · Os rentador (P. lotor)  · Os rentador de Cozumel (P. pygmaeus)
Ailuridae
Panda vermell de l'Himàlaia (A. fulgens) · Panda vermell de la Xina (A. styani)
Subordre Caniformia (continua més amunt)
Otariidae
(inclou els ossos marins
i els lleons marins)
Os marí sud-americà (A. australis)  · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri)  · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis)  · Os marí antàrtic (A. gazella)  · Os marí de Juan Fernández (A. philippii)  · Os marí afroaustralià (A. pusillus)  · Os marí de Guadalupe (A. townsendi)  · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
Os marí septentrional (C. ursinus)
Lleó marí de Steller (E. jubatus)
Lleó marí australià (N. cinerea)
Lleó marí sud-americà (O. flavescens)
Lleó marí de Nova Zelanda (P. hookeri)
Lleó marí de Califòrnia (Z. californianus)  · Lleó marí de les Galápagos (Z. wollebaeki)
Odobenidae
Morsa (O. rosmarus)
Phocidae
Foca de cresta (C. cristata)
Foca barbuda (E. barbatus)
Foca grisa (H. grypus)
Foca de bandes (H. fasciata)
Foca lleopard (H. leptonyx)
Foca de Weddell (L. weddellii)
Foca menjacrancs (L. carcinophagus)
Elefant merí septentrional (M. angustirostris)  · Elefant merí meridional (M. leonina)
Foca monjo del Mediterrani (M. monachus)
Foca monjo de Hawaii (N. schauinslandi)
Foca de Ross (O. rossi)
Foca de Grenlàndia (P. groenlandicus)
Foca tacada (P. largha)  · Foca comuna (P. vitulina)
Foca del Caspi (P. caspica)  · Foca ocel·lada (P. hispida)  · Foca del Baikal (P. sibirica)
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
Família Canidae
Atelocynus
Canis
Xacal ratllat (C. adustus)  · Xacal comú (C. aureus)  · Coiot (C. latrans)  · Llop daurat africà (C. lupaster)  · Llop (C. lupus)  · Xacal de llom negre (C. mesomelas)  · Xacal d'Etiòpia (C. simensis)
Cerdocyon
Guineu menjacrancs (C. thous)
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Cuó (C. alpinus)
Lycalopex
Guineu andina (L. culpaeus)  · Guineu grisa de Darwin (L. fulvipes)  · Guineu grisa argentina (L. griseus)  · Guineu d'Azara (L. gymnocercus)  · Guineu de Sechura (L. sechurae)  · Guineu cendrosa (L. vetulus)
Lycaon
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Gos dels matolls (S. venaticus)
Urocyon
Guineu grisa (U. cinereoargenteus)  · Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (U. littoralis)
Vulpes
Guineu de Bengala (V. bengalensis)  · Guineu de Blanford (V. cana)  · Guineu del Cap (V. chama)  · Guineu de l'estepa (V. corsac)  · Guineu del Tibet (V. ferrilata)  · Guineu àrtica (V. lagopus)  · Guineu d'orelles llargues (V. macrotis)  · Guineu pàl·lida (V. pallida)  · Guineu de Rüppell (V. rueppelli)  · Guineu veloç (V. velox)  · Guineu roja (V. vulpes)  · Fennec (V. zerda)
Família Mustelidae
Guloninae
Eira
Taira (E. barbara)
Golut (G. gulo)
Marta nord-americana (M. americana)  · Marta de coll groc (M. flavigula)  · Fagina (M. foina)  · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii)  · Marta (M. martes)  · Marta del Japó (M. melampus)  · Marta gibelina (M. zibellina)
Marta pescadora (P. pennanti)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti)  · Toixó de la Xina (M. moschata)  · Toixó oriental (M. orientalis)  · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Grisó petit (G. cuja)  · Grisó gros (G. vittata)
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela ratllada sahariana (P. lybica)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Llúdria del Cap (A. capensis)  · Llúdria d'ungles curtes oriental (A. cinerea) · Llúdria inerme del Congo (A. congicus)
Llúdria marina (E. lutris)
Llúdria de coll tacat (H. maculicollis)
Llúdria del Canadà (L. canadensis)  · Llúdria costanera sud-americana (L. felina)  · Llúdria cuallarga (L. longicaudis)  · Llúdria de Xile (L. provocax)
Llúdria comuna (L. lutra)  · Llúdria de Sumatra (L. sumatrana)
Llúdria de l'Índia (L. perspicillata)
Llúdria gegant (P. brasiliensis)
Melinae
Toixó de gola blanca (A. albogularis)  · Toixó porcí (A. collaris)  · Toixó porcí de Sumatra (A. hoevenii)
Meles
Toixó del Japó (M. anakuma)  · Toixó asiàtic (M. leucurus)  · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica)  · Ermini (M. erminea)  · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi)  · Mostela de panxa groga (M. kathiah)  · Visó europeu (M. lutreola)  · Mostela de Java (M. lutreolina)  · Turó de peus negres (M. nigripes)  · Mostela (M. nivalis)  · Mostela de peus nus (M. nudipes)  · Turó comú (M. putorius)  · Mostela de Sibèria (M. sibirica)  · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa)  · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Mostela tropical (N. africana) · Mostela de Colòmbia (N. felipei) · Mostela cuallarga (N. frenata) · Visó americà (N. vison)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Bases de dades taxonòmiques
ADW FW GBIF IN ITIS Ubio