Giovanni Sartori

Infotaula de personaGiovanni Sartori

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 2017 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de laringe Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaFlorència Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversità degli Studi di Firenze Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica comparada Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Florència Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, sociòleg, professor d'universitat, escriptor, politòleg, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia
Università degli Studi di Firenze Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralGianfranco Pasquino Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2009)  Karl Deutsch Award (en) Tradueix
  • (2001)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid
  •  doctor honoris causa per la Universitat de Buenos Aires
  •  comandant de l'orde de la Creu del Sud
  •  Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials
  •  Beca Guggenheim Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgiovannisartori.it Modifica el valor a Wikidata
Youtube: UCGWkIGxxp3dkOxMe7BqET9g Goodreads author: 37212 Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017[1]) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.

Biografia

Nasqué el 13 de maig de 1924 a la ciutat de Florència. El 1946 es va llicenciar en Ciències Socials a la Universitat de Florència. Com a docent de Filosofia Moderna, Lògica i Doctrina de l'Estat va impulsar la creació de la primera Facultat de Ciències Polítiques a Itàlia, la Cessés Alfieri. Va fundar l'any 1971 la Rivista Italiana di Scienza Politica.

Sartori ha contribuït fermament en diferents vessants de la teoria democràtica, els sistemes de partits i l'enginyeria constitucional. En particular, Sartori ha suggerit que els sistemes de partits no haurien d'estar classificats en funció del nombre de formacions, sinó segons la seva estructura interna, introduint el concepte de partit rellevant. També ha preconitzat l'aplicació del coneixement adquirit amb estudi de la ciència política per al disseny de les institucions polítiques i millorar el seu funcionament.

L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials, en reconeixement al seu treball en l'elaboració d'una teoria de la democràcia en la qual ha estat sempre present el seu «compromís amb les garanties i les llibertats de la societat oberta».

Obres

  • Democrazia e Definizioni (1957)
  • Il Parlamento Italiano 1946-1963 (1963)
  • Partiti e Sistemi di Partito (1965)
  • Stato e Politica nel Pensiero di Benedetto Croce (1966)
  • Political Development and Political Engineering (1968)
  • Antologia di Scienza Politica (1970)
  • Correnti, Frazioni e Fazioni nei Partiti Politici Italiani (1973)
  • Parties and Party Systems: A Framework for Analysis (1976)
  • La Politica: Logica e Metodo in Scienze Sociali (1979)
  • Teoria dei Partiti e Caso Italiano (1982)
  • The Influence of Electoral Systems: Faulty Laws or Faulty Method (1986)
  • The Theory of Democracy Revisited (1987)
  • Elementi di Teoria Politica (1987)
  • La Comparazione nelle Scienze Sociali (1991), en col·laboració amb L. Morlino
  • Democrazia: Cosa E' (1993)
  • La Democracia después del Comunismo (1993)
  • Ingegneria costituzionale comparata (1994)
  • Studi Crociani (vol. I, Croce Filosofo Pratica e la Crisi dell'Etica; vol. II; Croce Etico-Politico e Filosofo della Libertà, 1997)
  • Homo Videns: Televisione e Post-Pensiero (1997)
  • Pluralismo, Multiculturalismo e Estranei: Saggio sulla Società Multietnica (2000)
  • La Terra Scoppia: Sovrapopolazione e Sviluppo (2003), en col·laboració amb G. Mazzoleni
  • Mala Tempora (2004)

Referències

  1. Corriere della Sera 4-4-2107

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Ciències Socials 2005 Arxivat 2010-04-09 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Romà Perpinyà  · 1982: Antonio Domínguez  · 1983: Julio Caro Baroja  · 1984: Eduardo García de Enterría  · 1985: Ramón Carande Thovar  · 1986: José Luis Pinillos  · 1987: Juan José Linz  · 1988: Luis Díez del Corral i Luis Sánchez Agesta  · 1989: Enrique Fuentes Quintana  · 1990: Rodrigo Uría González  · 1991: Miguel Artola Gallego  · 1992: Juan Velarde Fuertes  · 1993: Silvio Zavala  · 1994: Aurelio Menéndez  · 1995: Joaquim Veríssimo Serrão i Miquel Batollori  · 1996: John Elliott  · 1997: Martí de Riquer  · 1998: Pierre Werner i Jacques Santer  · 1999: Raymond Carr  · 2000: Carlo Maria Martini  · 2001: Juan Iglesias Santos i El Colegio de México  · 2002: Anthony Giddens  · 2003: Jürgen Habermas  · 2004: Paul Krugman  · 2005: Giovanni Sartori  · 2006: Mary Robinson  · 2007: Ralf Dahrendorf  · 2008: Tzvetan Todorov  · 2009: David Attenborough  · 2010: Equip arqueològic descobridor de l'exèrcit de guerrers de terracota  · 2011: Howard Gardner  · 2012: Martha Nussbaum  · 2013: Saskia Sassen  · 2014: Joseph Pérez  · 2015: Esther Duflo  · 2016: Mary Beard  · 2017: Karen Armstrong  · 2018: Michael Sandel  · 2019: Alejandro Portes  · 2020: Dani Rodrik  · 2021: Amartya Kumar Sen  · 2022: Eduardo Matos Moctezuma  · 2023: Hélène Carrère d'Encausse  ·
Registres d'autoritat
Bases d'informació