Karen Armstrong

Infotaula de personaKaren Armstrong
OBE

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Karen Armstrong Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Worcestershire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióOxford University
Activitat
Camp de treballEstudis religiosos, filosofia, religió comparada, religious ethics (en) Tradueix, compassió i Regla d'Or Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòloga, islamòloga, professora d'universitat, escriptora, historiadora de religió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLeo Baeck College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
  • (2017)  Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials
  • (2009)  Premi Dr. Leopold Lucas
  • (2008)  Premi TED
  •  Four Freedoms Award - Freedom of Worship
  •  Membre de la Reial Societat de Literatura
  •  Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcharterforcompassion.org
IMDB: nm0035783 TMDB.org: 128535
TED: karen_armstrong Musicbrainz: ee1b49ae-2d93-4bd2-92d5-e3a2f2ec1365 Goodreads author: 2637 Modifica el valor a Wikidata

Karen Armstrong (Wildmoor, Worcestershire, Anglaterra, 14 de novembre de 1944) és un autora britànica i comentarista coneguda pels seus llibres sobre religió comparada.[1] Pertany a l'Orde de l'Imperi Britànic i a la Royal Society of Literature. És exmonja catòlica, que va passar d'una fe cristiana conservadora a una de més liberal i mística. Va assistir al St Anne's College, Oxford, es va especialitzar en anglès. Es va desil·lusionar i va abandonar el convent el 1969.[1] Va saltar primer a la fama el 1993 amb el seu llibre A History of God (Una història de Déu, obra traduïda al castellà),[2] que parla sobre 4.000 anys de recerca del judaisme, el cristianisme i l'islam. El seu treball se centra en els aspectes comuns de les grans religions, com la importància de la compassió i la Regla d'Or.

Armstrong va rebre del premi TED 100.000 $ al febrer de 2008. Ella va utilitzar aquesta ocasió per demanar la creació d'una Charter for Compassion (Carta per la Compassió), que va ser presentada l'any següent.[3]

El maig de 2017 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Karen Armstrong on Sam Harris and Bill Maher: "It fills me with despair, because this is the sort of talk that led to the concentration camps"». Salon, 23-11-2014.
  2. «Una historia de Dios». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 18 agost 2015].
  3. «Carta per la compassió». Arxivat de l'original el 2022-04-07. [Consulta: 18 agost 2015].
  4. «Karen Armstrong Premi Princesa de Asturias de Ciencias Socials» (en castellà). fpa.es, 03-07-2017. [Consulta: 3 juliol 2017].

Enllaços externs

  • de Querol, Ricardo «Karen Armstrong: "Nuestro laicismo está pasado de moda"». El País, 20-06-2015.
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Romà Perpinyà  · 1982: Antonio Domínguez  · 1983: Julio Caro Baroja  · 1984: Eduardo García de Enterría  · 1985: Ramón Carande Thovar  · 1986: José Luis Pinillos  · 1987: Juan José Linz  · 1988: Luis Díez del Corral i Luis Sánchez Agesta  · 1989: Enrique Fuentes Quintana  · 1990: Rodrigo Uría González  · 1991: Miguel Artola Gallego  · 1992: Juan Velarde Fuertes  · 1993: Silvio Zavala  · 1994: Aurelio Menéndez  · 1995: Joaquim Veríssimo Serrão i Miquel Batollori  · 1996: John Elliott  · 1997: Martí de Riquer  · 1998: Pierre Werner i Jacques Santer  · 1999: Raymond Carr  · 2000: Carlo Maria Martini  · 2001: Juan Iglesias Santos i El Colegio de México  · 2002: Anthony Giddens  · 2003: Jürgen Habermas  · 2004: Paul Krugman  · 2005: Giovanni Sartori  · 2006: Mary Robinson  · 2007: Ralf Dahrendorf  · 2008: Tzvetan Todorov  · 2009: David Attenborough  · 2010: Equip arqueològic descobridor de l'exèrcit de guerrers de terracota  · 2011: Howard Gardner  · 2012: Martha Nussbaum  · 2013: Saskia Sassen  · 2014: Joseph Pérez  · 2015: Esther Duflo  · 2016: Mary Beard  · 2017: Karen Armstrong  · 2018: Michael Sandel  · 2019: Alejandro Portes  · 2020: Dani Rodrik  · 2021: Amartya Kumar Sen  · 2022: Eduardo Matos Moctezuma  · 2023: Hélène Carrère d'Encausse  ·
Registres d'autoritat
Bases d'informació