Pierre Werner

Infotaula de personaPierre Werner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 desembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Lilla (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juny 2002 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Ciutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
21è Primer ministre de Luxemburg
16 juliol 1979 – 20 juliol 1984
← Gaston Thorn – Jacques Santer →
19è Primer ministre de Luxemburg
2 març 1959 – 15 juny 1974
← Pierre Frieden – Gaston Thorn → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Institut d'Estudis Polítics de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, economista, diplomàtic, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Social Cristià Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJean Werner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1998)  Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials
  • (1987)  Medalla Robert Schuman
  • (maig 1970)  Gran Creu de la Legió d'Honor
  • (agost 1969)  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde del Falcó
  • (1959)  Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya
  •  Gran Creu de l'Orde de la Corona de Roure Modifica el valor a Wikidata

Pierre Werner (Saint-André-lez-Lille, 1913 - Ciutat de Luxemburg, 2002) fou un polític luxemburguès, Primer Ministre de Luxemburg durant quatre legislatures, i una figura cabdal en la formació de la Unió Europea.[1]

Biografia

Va néixer el 29 de desembre de 1913 a Saint André, una població prop de Lilla, de pares luxemburguesos. Després d'estudiar Dret i Ciències polítiques a la Universitat de París va passar a dirigir el Banc General de Luxemburg.

Va ostentar el càrrec de Primer ministre de Luxemburg durant tres legislatures pel Partit Popular Social Cristià. Guanyà les primeres eleccions el 1959, i desenvolupà el càrrec fins al 1974, renovant la seva victòria a les urnes el 1964 i el 1968. El 1974 perdé les eleccions davant Gaston Thorn, i després d'un parèntesi fins al 1979 tornà a guanyar les eleccions aquell any desenvolupant novament el càrrec de Primer Ministre fins al 1984.[2]

Visió europea

En qualitat de Primer Ministres de Luxemburg, el 1970, Werner va presentar al Consell Europeu i a la Comissió Europea un informe que recull les bases del camí vers a la Unió i Econòmica i Monetària d'Europa. El document fou batejat com a Pla Werner, establert basant-se en tres objectius:

  • Convertibilitat irreversible de les monedes comunitàries
  • Centralització de la política monetària i creditícia
  • Posada en circulació d'una moneda comuna

Pierre Werner fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials, al costat del també luxemburguès Jacques Santer, l'any 1998.

Werner morí el 24 de juny de 2002 a la ciutat de Luxemburg.

Referències

  1. «Biografia de Pierre Werner». [Consulta: 14 abril 2019].
  2. «Pierre Werner | prime minister of Luxembourg» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2019].
  • Vegeu aquesta plantilla
Werner-Schaus II (1969 – 1974)
Bandera de Luxemburg
Bandera de Luxemburg
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Romà Perpinyà  · 1982: Antonio Domínguez  · 1983: Julio Caro Baroja  · 1984: Eduardo García de Enterría  · 1985: Ramón Carande Thovar  · 1986: José Luis Pinillos  · 1987: Juan José Linz  · 1988: Luis Díez del Corral i Luis Sánchez Agesta  · 1989: Enrique Fuentes Quintana  · 1990: Rodrigo Uría González  · 1991: Miguel Artola Gallego  · 1992: Juan Velarde Fuertes  · 1993: Silvio Zavala  · 1994: Aurelio Menéndez  · 1995: Joaquim Veríssimo Serrão i Miquel Batollori  · 1996: John Elliott  · 1997: Martí de Riquer  · 1998: Pierre Werner i Jacques Santer  · 1999: Raymond Carr  · 2000: Carlo Maria Martini  · 2001: Juan Iglesias Santos i El Colegio de México  · 2002: Anthony Giddens  · 2003: Jürgen Habermas  · 2004: Paul Krugman  · 2005: Giovanni Sartori  · 2006: Mary Robinson  · 2007: Ralf Dahrendorf  · 2008: Tzvetan Todorov  · 2009: David Attenborough  · 2010: Equip arqueològic descobridor de l'exèrcit de guerrers de terracota  · 2011: Howard Gardner  · 2012: Martha Nussbaum  · 2013: Saskia Sassen  · 2014: Joseph Pérez  · 2015: Esther Duflo  · 2016: Mary Beard  · 2017: Karen Armstrong  · 2018: Michael Sandel  · 2019: Alejandro Portes  · 2020: Dani Rodrik  · 2021: Amartya Kumar Sen  · 2022: Eduardo Matos Moctezuma  · 2023: Hélène Carrère d'Encausse  ·
Registres d'autoritat