Tzvetan Todorov
  | |
| Nom original | (fr) Tzvetan Todorov (bg) Цветан Тодоров |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r març 1939 Sofia (Regne de Bulgària) |
| Mort | 7 febrer 2017 (77 anys) 13è districte de París (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Trastorn neurològic ) |
Director Centre de Recherches sur les Arts et le Langage (en)  | |
| 1983 – 1987 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Sofia École des hautes études en sciences sociales - psicologia (–1966) |
| Director de tesi | Roland Barthes |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lingüística i literatura |
| Ocupació | escriptor de no-ficció, geòleg, teòric literari, assagista, crític, sociòleg, semiòleg, crític literari, historiador, filòsof |
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Colúmbia Centre Nacional de Recerca Científica Universitat Yale Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de París 8 |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Nancy Huston (1981–2014) |
| Fills | Léa Todorov (en) |
| Pare | Todor Borov (en) |
| Germans | Ivan Todorov (en) |
Premis
| |
Signatura  | |
    | |
Tzvetan Todorov (en búlgar: Цветан Тодоров) (Sofia, 1 de març de 1939 — París, 7 de febrer de 2017) fou un lingüista, filòsof, historiador, professor i teòric literari búlgar, naturalitzat francès.[1]
Biografia
Va néixer l'1 de març de 1939 a la ciutat de Sofia, capital del Regne de Bulgària, fill d'una família de bibliotecaris. Educat a la Bulgària comunista, l'any 1963 s'instal·là a París (França), país del qual aconseguí la ciutadania el 1973. Va ser alumne de Roland Barthes, qui va dirigir la seva tesi doctoral, i col·laborador de la revista de crítica fundada per Barthes i Philippe Sollers Tel Quel.
El 1968 inicià les seves activitats al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) de París, del qual n'és actualment el seu director emèrit. Entre 1983 i 1987 fou director del Centre d'Investigacions sobre les arts i el llenguatge. També ha estat professor convidat a les universitats de Nova York, Columbia, Harvard, Yale i Califòrnia.
Va casar-se amb l'escriptora canadenca Nancy Huston, també alumna de Roland Barthes, amb qui va tenir dos fills.
Obra
Després d'un primer treball de crítica literària dedicat a la poètica dels formalistes russos, el seu interès es va estendre a la filosofia del llenguatge, disciplina que va concebre com a part de la semiòtica o ciència del signe en general. De la seva obra teòrica destaca la difusió del pensament dels formalistes russos; en els seus textos historiogràfics predomina l'estudi de la conquesta d'Amèrica i dels camps de concentració, tant nazis com de la Rússia estalinista.
La seva anàlisi de la vida és part d'un enfocament comú sobre l'antropologia i la història. En la seva investigació sobre la història de l'humanisme destaca en els seus treballs sobre l'obra de Jean-Jacques Rousseau, Montesquieu, Michel de Montaigne i Benjamin Constant.
El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials per representar "en aquest moment l'esperit de la unitat d'Europa, de l'Est i de l'Oest, i el compromís amb els ideals de llibertat, igualtat, integració i justícia". El 2009 es va publicar en català Una tragèdia francesa (L'Avenç, traduït per Lourdes Bigorra).
Referències
- ↑ «Tzvetan Todorov». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
Enllaços externs
- Fundació Príncep d'Astúries, Premi de Ciències Socials 2008 Arxivat 2010-06-26 a Wayback Machine. (castellà)
- Entrevista amb Tzvetan Todorov: “Sorprèn veure tants murs aixecats en plena globalització”; Barcelona Metròpolis, nùm. 78, Primavera 2010 Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine.
