Per a altres significats, vegeu «Guineu (desambiguació)».
Aquest article tracta sobre les guineus en general. Vegeu-ne altres significats a «Guineu roja».
Guineu
Nom comú sense valor taxonòmic
Guineu roja descansant a la neu
Organismes amb aquest nom
Dins la família Canidae:
dins la tribu Canini:
diverses espècies
dins la tribu Vulpini:
diverses espècies
Guineu rojaVulpes vulpes- Crani
Les guineus, guilles o raboses (antigament renards, volps o guinardes[1]) són mamífers de la família dels cànids. El nom guineu no té valor taxonòmic, sinó que pot designar diverses espècies que no pertanyen a un mateix grup sistemàtic. La seva semblança és deguda a una evolució convergent que els ha fet adquirir un aspecte similar.
Cal distingir les guineus autèntiques (que formen un grup propi dins de la família dels cànids) dels altres cànids que només reben el nom de «guineu» per la seva semblança física i que en realitat pertanyen a un grup més proper als gossos.
Actualment estan representades per unes 27 espècies que es troben en gairebé tots els continents, encara que la més estesa és la guineu roja o guineu comuna (Vulpes vulpes), que habita Europa i Nord-amèrica. Altres guineus importants són la guineu àrtica, també coneguda com la guineu polar, la guineu grisa i la guineu grisa de les illes Santa Bàrbara.
Característiques generals
La majoria de guineus viuen entre dos i tres anys, encara que poden arribar a aconseguir els deu anys, o fins i tot sobrepassar aquesta edat en captivitat. Són generalment més petits que altres membres de la família dels cànids, com ara llops, xacals i gossos domèstics. Els seus trets típics inclouen un fi musell i una espessa cua. Altres característiques físiques varien segons el seu hàbitat. Per exemple, la guineu del desert té llargues orelles i pelatge curt, mentre que la guineu àrtica té petites orelles i un dens pelatge.
A diferència de molts cànids, les guineus no són usualment animals de ramat. Són solitaris caçant la seva presa (especialment rosegadors). Emprant una tècnica de salt practicada des d'una edat molt primerenca, són capaces de matar la seva presa ràpidament. S'alimenten així mateix de llagostes, de fruita i baies. Tenen el fenotip de glàndula mamària superdesenvolupada.
Les guineus són normalment molt previngudes cap als humans i no s'empren com a mascotes. No obstant això, en un programa de reproducció selectiva realitzat durant diverses dècades, un grup de científics russos liderat pels germans Nikolai i Dmitri Beliàiev, després dirigit per Liudmila Trut, després d'algunes dècades de selecció artificial va aconseguir produir exemplars de gran afabilitat cap a les persones, capaces de remenar la cua, respondre a les carícies, expressar el seu afecte gemegant o llepant als seus amos, així com seguir i respondre a les seves ordres. A partir de la novena generació, a més dels canvis de conducta, es van registrar canvis morfològics com orelles pèndules fins als tres mesos de vida, pelatge clapejat i cues enroscades. Un altre cas documentat de domesticació de guineus va correspondre als indis Selknam. Aquesta varietat es coneixia com a Gos yagan.
Conservació
En alguns països les guineus són una seriosa plaga. A Austràlia, per exemple, les guineus roges (Vulpes vulpes), que van ser introduïdes per l'home en el segle xix, són probablement l'animal invasiu més nociu, sent responsables de més extincions que fins i tot els gats i els conills. Irònicament, algunes varietats de guineus en altres parts del món han estat declarades espècie en perill d'extinció.
Les guineus poden ser molt útils per a propòsits agrícoles. Han estat emprades per controlar plagues en granges fructícoles, deixant la fruita intacta.
Les guineus són un símbol d'astúcia, com apareixen a les faules d'Isop, per exemple La guineu i la cigonya. El mateix caràcter traïdor està present als kitsune japonesos o als contes al·legòrics medievals, que van inspirar el Llibre de les bèsties de Llull o el cicle de Roman de Renart. Igualment, un dels antagonistes de Pinotxo de Collodi adopta també la fora d'una guineu. Més positiva es presenta la guineu de El Petit Príncep o les dels dibuixos animats infantils.
Referències
↑[enllaç sense format] http://dcvb.iecat.net Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.
Evan Ratliff (7 de març de 2011). «Domesticar lo salvaje». National Geographic.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
