Javier Solana Madariaga

Javier Solana Madariaga

Nom original	(es) Javier Solana
Biografia
Naixement	(es) Francisco Javier Solana de Madariaga 14 juliol 1942 (81 anys) Madrid
Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna
18 octubre 1999 – 1r desembre 2009 ← Jürgen Trumpf – Catherine Ashton →
Secretari general del Consell de la Unió Europea
18 octubre 1999 – 1r desembre 2009 ← Jürgen Trumpf – Pierre de Boissieu →
9è Secretari General de l'OTAN
5 desembre 1995 – 6 octubre 1999 ← Sergio Balanzino – George Robertson →
Diputat al Congrés dels Diputats
28 juny 1993 – 13 desembre 1995 – Jesús Vicente Mingo Benítez → Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
24 juny 1992 – 19 desembre 1995 ← Francisco Fernández Ordóñez – Carlos Westendorp Cabeza →
Diputat al Congrés dels Diputats
15 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989
Ministre d'Educació
7 juliol 1988 – 24 juny 1992 ← José María Maravall Herrero – Alfredo Pérez Rubalcaba →
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1986 – 2 setembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986
Portaveu del Govern d'Espanya
5 juliol 1985 – 7 juliol 1988 ← Eduardo Sotillos – Rosa Conde Gutiérrez del Álamo →
Diputat al Congrés dels Diputats
5 novembre 1982 – 23 abril 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Diputat al Congrés dels Diputats
2 juliol 1977 – 23 març 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Formació	Universitat Complutense de Madrid Universitat de Virgínia
Activitat
Camp de treball	Política de seguretat, European policy (en) , diplomàcia i física
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	físic, catedràtic, polític, diplomàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid Universitat Autònoma de Madrid
Partit	Partit Socialista Obrer Espanyol
Membre de	Fundación Alternativas
Participà en
22 gener 2014	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
21 gener 2004	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013
Família
Parents	Ezequiel Solana Ramírez (avi patern) Salvador de Madariaga (oncle segon)
Premis (2012)  Premi Atlàntida (2010)  Collar de l'Orde del Toisó d'Or (2010)  Premi Ewald von Kleist (17 maig 2007)  Premi Internacional Carlemany (2006)  Premi Wateler de la Pau (2002)  Medalla Manfred Wörner (2000)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1997)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1996)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi  Orde del Velló d'Or  Gran Creu de l'Orde del Mèrit d'Hongria  Orde del Príncep Iaroslav el Savi, 3a classe  Gran Creu de l'Orde Militar de Crist  Programa Fulbright  Orde al Mèrit Excepcional  Cavaller Comanador de l'orde de sant Miquel i sant Jordi  Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia  Gran Oficial de l'Orde del Lleó Blanc  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Gran Creu de l'Orde del Gran Duc Gediminas
Signatura

Javier Solana de Madariaga (Madrid, 14 de juliol de 1942) és un polític, diplomàtic, físic i professor universitari espanyol. Diverses ocasions ministre del Govern d'Espanya sota la presidència de Felipe González i antic Secretari General de l'OTAN, fou Alt Representant de la Política exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea (UE) fins al 2009. L'any 2009 fitxà com a professor d'ESADE i president de l'ESADE Center for Global Economy and Geopolitics.^[1]

Trajectòria acadèmica

Va néixer el 14 de juliol de 1942 a la ciutat de Madrid. És nebot en segon grau de l'escriptor i diplomàtic espanyol Salvador de Madariaga, i net d'Ezequiel Solana. El seu pare va ser professor de química. El seu germà gran, Luis Solana, va ser empresonat per les seves activitats opositores a la dictadura del general Francisco Franco.

Va estudiar a l'exclusiu Colegio del Pilar de Madrid i a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar en física l'any 1964. Aquell mateix any va ingressar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), un partit que havia estat declarat il·legal a Espanya per la dictadura franquista.

Entre 1965 i 1971 va estudiar a diverses universitats dels Estats Units d'Amèrica gràcies a una beca de la Fundació Fulbright. En aquest país va participar en les protestes contra la guerra del Vietnam i va arribar a ser president de l'Associació d'Universitaris Estrangers. L'any 1971 realitzà el seu doctorat a la Universitat de Virgínia sobre la superfluidesa de l'heli. Aquell mateix any retornà a Espanya i va entrar com a professor associat de Física de l'estat sòlid a la Universitat Autònoma de Madrid, on l'any 1973 va obtenir la càtedra d'aquesta especialitat. Durant aquests anys va publicar més de trenta articles sobre la matèria.

Activitat política

Al seu retorn a Espanya l'any 1971 es va unir a l'Organisme Coordinació Democràtica de Madrid, una de les principals plataformes polítiques opositores al règim franquista, com a representant del PSOE, i participà en les lluites del Professorat No Numerari.^[2]

El desembre de 1976, durant el XXVII Congrés Federal del PSOE, el primer celebrat a Espanya des de la Guerra Civil, va ser escollit secretari d'organització i premsa de la Comissió Executiva, romanent cinc anys en aquest càrrec. Considerat amic personal i estret col·laborador del líder del PSOE Felipe González Márquez i un dels responsables de la transformació del PSOE en els anys següents a la mort de Franco, el 20 de maig de 1977 va acompanyar a González en la seva visita al rei Joan Carles I al Palau de la Zarzuela.

El 15 de juny de 1977 fou escollit diputat per Madrid com a integrant de les llistes electorals del PSOE en les primeres Eleccions generals realitzades després de la Guerra Civil. Després de les Eleccions generals de 1982, amb les quals el PSOE va aconseguir guanyar la majoria absoluta al Parlament espanyol, fou nomenat ministre en diverses ocasions, ocupant la cartera de Cultura (1982-1988), d'Educació i Ciència (1988-1992), d'Afers Exteriors (1992-1995) i portaveu del Govern (1985-1988), sempre en governs presidits per González.

Durant els tretze anys que va romandre com a ministre Solana va crear-se una reputació de persona discreta i hàbil diplomàtic. Durant els últims anys del govern de Felipe González va aconseguir mantenir-se al marge dels escàndols de corrupció i de la implicació en la guerra bruta contra ETA (el cas dels GAL), que van caracteritzar el final del govern del PSOE.

A la fi de l'any 1995 Solana era l'únic membre del primer govern de González que romania amb ell, i es va començar a especular sobre la seva possibilitat que esdevingués el possible candidat a substituir Felipe González al capdavant del PSOE. Aquell mateix any abandonà el Parlament dels Diputats per fer el salt a la política internacional.

Secretari General de l'OTAN

El 5 de desembre de 1995 Solana va esdevenir Secretari General de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), en substitució del belga Willy Claes, que s'havia vist obligat a dimitir per un escàndol de corrupció. El seu nomenament va ser controvertit, ja que anteriorment Solana s'havia oposat a l'Aliança Atlàntica i havia escrit un document denominat «50 raons per a dir no a l'OTAN». El PSOE s'havia manifestat contrari a l'OTAN, però una vegada al govern la seva actitud va canviar. El 12 de març de 1986 a Espanya es va sotmetre a referèndum la permanència a l'OTAN. El govern i Solana van fer campanya de forma reeixida a favor d'aquesta permanència.

Durant el seu mandat al capdavant de l'Aliança Atlàntica es va esclatar la guerra de Kosovo, la primera guerra en la qual va participar l'OTAN des de la seva constitució el 1949. Aquesta intervenció mancava de l'autorització de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i va consistir bàsicament en el bombardeig d'objectius militars i civils de la República Federal de Iugoslàvia. L'OTAN va justificar els atacs per motius humanitaris a fi d'evitar una neteja ètnica a Kosovo, no obstant això el deliberat atac d'objectius civils va generar crítiques que van arribar a acusar l'OTAN de violar la Convenció de Ginebra.

El 6 d'octubre de 1999 cessà de les seves funcions al capdavant de l'OTAN, el britànic George Robertson el va succeir.

«Senyor PESC»

Solana va esdevenir el primer Representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna, anomenat popularment com a «Senyor PESC», de la Unió Europea, després de la seva elecció per a aquest càrrec, creat l'any 2000.

En funció del seu càrrec Solana és també Secretari General del Consell de la Unió Europea. El 2004 fou nomenat formalment el primer Ministre d'Exteriors de la Unió Europea en combinació amb el representant escollit per la Comissió Europea.

L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany de la Unió Europea,^[3] que distingeix personalitats pels seus serveis a la unitat europea i el progrés d'Europa així com per la seva contribució a la pau.

Guardonat amb l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (en anglès: Order of St Michael and St George), concedida per la Commonwealth, i per la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, és també membre del Club de Roma i actualment és president de la Fundació Madariaga.

El 30 de novembre del 2009, Solana fou substituït com a representant de la PESC per Catherine Ashton després d'haver anunciat la seva retirada el mes de juliol d'aquell any.

Honors

Orde Olímpic d'or

Referències

Enllaços externs

• Pàgina de Javier Solana al Consell de la Unió Europea Arxivat 2007-07-17 a Wayback Machine. (anglès)
• Javier Solana al CIDOB Arxivat 2007-09-05 a Wayback Machine. (castellà)
• Javier Solana: «En este país estamos perdiendo la decencia», entrevista a Jot Down, desembre 2013 (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Soledad Becerril	Ministre de Cultura 1982 – 1988	Succeït per: Jorge Semprún
Precedit per: Eduardo Sotillos	Portaveu del Govern 1985 – 1988	Succeït per: Rosa Conde
Precedit per: José María Maravall	Ministre d'Educació i Ciència 1988 – 1992	Succeït per: Alfredo Pérez Rubalcaba
Precedit per: Francisco Fernández Ordóñez	Ministre d'Afers Exteriors 1992 – 1995	Succeït per: Carlos Westendorp Cabeza
Precedit per: Willy Claes	Secretari General de l'OTAN 1995 – 1999	Succeït per: George Robertson
Precedit per: Jürgen Trumpf	Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna 1999 – 2009	Succeït per: Catherine Ashton