Os del Tibet

Infotaula d'ésser viuOs del Tibet
Ursus thibetanus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació7 mesos Modifica el valor a Wikidata
Font debilis d'ós Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima39,2 anys Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatbosc Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Vulnerable
UICN22824 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaUrsidae
GènereUrsus
EspècieUrsus thibetanus Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1823
Nomenclatura
Sinònims
  • Selenarctos thibetanus
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Ursus thibetanus formosanus
Pell d'un os del Tibet (c. 1938)
Cadell al zoo de Berlin
Al zoo Chiang Mai, de Tailàndia
Os del Tibet
Os a Anholter Park, a Alemanya
Il·lustració de l'any 1896

L'os del Tibet (Ursus thibetanus) és un os de mida mitjana, amb urpes esmolades i de pelatge negre amb una marca de color crema en forma de ve baixa al pit. És parent proper de l'os negre americà amb el qual comparteix un ancestre comú d'origen europeu.[2]

Descripció

  • Creix fins a assolir entre 130 i 190 cm de llargària.
  • Els mascles pesen entre 100 i 218 kg i les femelles entre 50 i 125 kg.[3]
  • La cua fa uns 12 cm.[4]

Hàbitat i distribució geogràfica

L'os tibetà té una àmplia zona de distribució des de l'est a l'oest del continent asiàtic. Se'l pot trobar en els boscos de les zones muntanyenques i de turons de l'est i el sud d'Àsia que comprenen Corea del Sud, Corea del Nord, Afganistan, Pakistan, Bangladesh, el nord de l'Índia, el Nepal, Sikkim (un estat de l'Índia), Bhutan, Myanmar, Vietnam, el sud de Sibèria a Rússia, el nord-est de la Xina, Taiwan i Japó. Habita zones amb elevacions de fins als 4.700 m d'altitud, però el més freqüent és que habiti zones de menor alçada. En algunes zones comparteix el seu hàbitat amb l'os bru, més gran i fort. Malgrat ser més petit, l'os tibetà disposa d'un avantatge sobre el seu competidor: les seves habilitats com a escalador li permeten obtenir fruits i nous dels arbres. A la Xina, comparteix hàbitat amb l'os panda a la Reserva Natural de Woolong, on s'alimenta ocasionalment, entre altres aliments, de bambú, que és el menjar favorit del seu parent.

Dieta

L'os tibetà és un omnívor que consumeix gran varietat d'aliments depenent de les oportunitats que se li presenten i de l'estació de l'any. A la tardor, s'engreixa menjant glans, castanyes, nous i altres fonts riques en greix. S'enfilen als arbres per obtenir aquests aliments, durant la recol·lecció de la primavera, quan el nou creixement de les plantes ofereix una recompensa pels ossos, que busquen bambú, gerds, hortènsies i altres plantes. També fan incursions als dipòsits de glans dels rosegadors o recullen els que han quedat en el sòl del bosc des de l'estiu, i molt rarament, poden menjar-se els rosegadors que capturen. Altres plantes que ofereixen menjar a l'estiu, inclouen els gerds, les cireres o l'herba. L'alimentació a base d'insectes, especialment les formigues, suposa un complement de la dieta d'estiu. L'os tibetà menja carronya i, a vegades, ataca al bestiar. També, quan li és possible, s'alimenta de vertebrats, principalment petits, com peixos, ocells, rosegadors i altres mamífers.[3] Es creu que l'os tibetà és, en certa manera, més carnívor que el seu cosí americà. No obstant això, la carn només constitueix una petita part de la seva dieta.

Depredadors

És depredat pel tigre.[5]

Comportament

Se sap que aquest os és bastant agressiu amb els éssers humans (més del que ho és l'os negre americà); hi ha nombrosos registres d'atacs i morts de persones a mans d'os tibetà. Això és probablement degut principalment al fet que l'os tibetà és més probable que entri en contacte amb persones, i en cas que s'espanti sovint reacciona atacant. A causa de la seva mida i distribució, els ossos adults tenen pocs enemics naturals, encara que poden arribar a representar fins al 7% de les preses dels tigres siberians, en les zones on comparteixen hàbitat.[6] L'os tibetà no es converteix en presa dels tigres amb tanta freqüència com l'os bru, a causa de la seva habilitat per escapar del perill escalant ràpidament els arbres.[7]

Estat de conservació

Està catalogat com vulnerable dins la Llista Vermella de la UICN de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Es veu amenaçat principalment per la desforestació i pèrdua d'hàbitat. Els ossos són morts pels grangers a causa de l'amenaça que suposen pel bestiar, i també són impopulars, pel seu hàbit d'extreure l'escorça d'arbres de fusta valuosa.

L'os tibetà també es veu amenaçat per la caça, especialment per obtenir la bilis de la seva vesícula biliar, l'anomenada bilis d'os, que s'utilitza en la medicina tradicional xinesa. Des que la Xina va prohibir la caça furtiva d'ossos autòctons en el decenni dels 80, la bilis d'os s'ha subministrat als consumidors xinesos a través de granges especials, on els ossos es mantenen constantment en gàbies i subjectes, mentre els catèters inserits en les seves vesícules biliars permeten recollir per degoteig la bilis en un contenidor. Els partidaris d'aquesta pràctica sostenen que, sense aquestes explotacions, la demanda de bilis d'os seria un gran incentiu per a la caça furtiva i posaria a l'espècie ja en perill d'extinció, fins i tot en major risc. Els crítics però, afirmen que la pràctica és evidentment un acte cruel i inhumà, i que la bilis d'os sintètic, l'àcid ursodesoxicòlic, és tan eficaç com la natural i molt més barata.

Subespècies

Longevitat

Té una esperança de vida de, si fa no fa, 25 anys.

Referències

  1. ↑ Entrada «Ursus thibetanus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2023].
  2. ↑ Macdonald, David. The Encyclopedia of Mammals: 1, 1984, p. 446. ISBN 0-04-500028-X. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Smithsonian Institution Arxivat 2009-04-27 a Wayback Machine. (anglès)
  4. ↑ Brown, Gary. Great Bear Almanac, 1996, p. 340. ISBN 1558214747. 
  5. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  6. ↑ islav Mazak: Der Tiger. Nachdruck der 3. Auflage von 1983. Westarp Wissenschaften Hohenwarsleben, 2004 ISBN 3 894327596
  7. ↑ V.G Heptner & A.A. Sludskii. Mammals of the Soviet Union, Volume II, Part 2. ISBN 9004088768. 
  8. ↑ 8,0 8,1 NCBI (anglès)
  9. ↑ www.nic.funet.fi (anglès)
  10. ↑ CITES (anglès)
  11. ↑ «Ursus thibetanus». Catalogue of Life. (anglès)
  12. ↑ The Taxonomicon (anglès)

Bibliografia

  • Aramilev, V. V., 2006. The conservation status of Asiatic black bears in the Russian Far East. Understanding Asian Bears to Secure Their Future, pàg. 86-89. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó
  • Bromlei, F. G., 1965. Bears of the South Far-eastern USSR. Indian National Scientific Documentation Center, Nova Delhi.
  • Carr, M. M., Yoshizaki, J., van Manen, F. T., Pelton, M. R., Huygens, O. C., Hayashi, H. i Maekawa, M., 2002. A multi-scale assessment of habitat use by asiatic black bears in central Japan. Ursus 13: 1-9.
  • Chang, H-C., Chang, H-J., Chao, T-Y. i Chan, S-Y., 1995. A survey of bear gallbladder commodities in the Taiwan market. Department of Health, Taipei, Taiwan.
  • Chape, S., Blyth, S., Fish, L., Fox, P. i Spalding, M., 2003. 2003 United Nations List of Protected Areas. IUCN - The World Conservation Union & UNEP World Conservation Monitoring Center.
  • Chauhan, N., 2003. Human casualties and livestock depredation by black and brown bears in the Indian Himalaya, 1989-1998. Ursus, 14(1): 84-87.
  • Czaplewski, N., T. Vaughan, J. Ryan. 2000. Mammalogy. Els Estats Units: Thomson Learning, Inc.
  • FAO. 2006. Global forest resources 2005. Progress towards sustainable forest management, Food and Agriculture Organization of the United Nations, Roma.
  • Galbreath, G. J., Hean, S. i Montgomery, S. M., 2000. A new color phase of Ursus thibetanus (Mammalia: Ursidae) from Southeast Asia. Natural History Bulletin of the Siam Society 49: 107-111.
  • Garshelis, D. L., 2002. Misconceptions, ironies, and uncertainties regarding trends in bear populations. Ursus 13: 321-334.
  • Gong, J. i Harris, R. B., 2006. The status of bears in China. Understanding Asian bears to secure their future, pàg. 50-56. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Gutleb, B. i Ziaie, H., 1999. On the distribution and status of the Brown Bear, Ursus arctos, and the Asiatic Black Bear, Ursus thibetanus, in Iran. Zoology in the Middle East 18: 5-8.
  • Hashimoto, Y., Kaji, M., Sawada, H. i Takatsuki, S., 2003. Five-year study on the autumn food habits of the Asiatic black bear in relation to nut production. Ecological Research 18: 485-492.
  • Hayashi, S., Y. Yoshida, M. Horiuchi, T. Tsubota, T. Murase, T. Okano, M. Sato, K. Yamamoto, 2002. Analysis of causes of bark stripping by the Japanese black bear (Ursus thibetanus japonicus). Honyurui Kagaku, 42(1): 35-43.
  • Huygens, O. C. i Hayashi, H., 2001. Use of stone pine seeds and oak acorns by Asiatic black bears in central Japan. Ursus 12: 47-50.
  • Huygens, O. C., Miyashita, T., Dahle, B., Carr, M., Izumiyama, S., Sugawara, T. i Hayashi, H., 2003. Diet and feeding habits of Asiatic black bears in the Northern Japanese Alps. Ursus 14: 236-245.
  • Hwang, M.-H., 2003. Ecology of Asiatic black bears and people-bear interactions in Yushan National Park, Taiwan. Thesis, University of Minnesota.
  • Hwang, M.-H. i Garshelis, D. L., 2007. Activity patterns of Asiatic black bears (Ursus thibetanus) in the Central Mountains of Taiwan. Journal of Zoology (Londres) 271: 203-209.
  • Hwang, M. H., Garshelis, D. L. i Wang, Y., 2002. Diets of asiatic black bears in Taiwan, with methodological and geographical comparisons. Ursus 13: 111-125.
  • Izumiyama, S., T. Yoshida, H. Hayashi, O. Huygens. 2001. Denning Ecology of Two Populations of Asiatic Black Bears in Nagano Prefecture, Japan. Mammalia, 65: (4): 417-428.
  • Izumiyama, S. i Shiraishi, T., 2004. Seasonal changes in elevation and habitat use of the Asiatic black bear (Ursus thibetanus) in the Northern Japan Alps. Mammal Studies 29: 1-18.
  • Kang, S. i Phipps, M. J., 2003. A question of attitude: South Korea's Traditional Medicine practitioners and wildlife conservation. TRAFFIC East Asia, Hong Kong.
  • Lekagul, B., J. McNeely. 1988. Mammals of Thailand. Bangkok, Thailand: Darnsutha Press.
  • Mizukami, R. N., Goto, M., Izumiyama, S., Hayashi, H. i Yoh, M., 2005. Estimation of feeding history by measuring carbon and nitrogen stable isotope ratios in hair of Asiatic black bears. Ursus 16: 93-101.
  • Nguyen Xuan Dang. 2006. The current status and conservation of bears in Vietnam. Understanding Asian bears to secure their future., pàg. 61-65. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Nowak, R., 1991. Walker's Mammals of the World. Cinquena edició. Baltimore i Londres: Johns Hopkins University Press.
  • Oi, T. i Yamazaki, K., 2006. The status of Asiatic black bears in Japan. Understanding Asian bears to secure their future, pàg. 122-133. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Reid, D., Jiang, M., Teng, Q., Qin, Z. i Hu, J., 1991. Ecology of the Asiatic black bear (Ursus thibetanus) in Sichuan, China. Mammalia 55: 221-237.
  • Saitoh, T., Y. Ishibashi, H. Kanamori, E. Kitahara. 2001. Genetic status of fragmented populations of the Asian black bear Ursus thibetanus in western Japan. Population Ecology, 43(3): 221-227.
  • Sathyakumar, S., 2006. The status of Asiatic black bears in India. Understanding Asian bears to secure their future, pàg. 12-19. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Sato, M., T. Tsubota, T. Komatsu, G. Wantanabe, K. Taya, T. Murase, I. Kita, T. Kudo. 2001. Changes in sex steroids, gonadotropins, prolactin, and inhibin in pregnant and nonpregnant Japanese black bears (Ursus thibetanus japonicus). Biology of Reproduction, 65(4): 1006-1013.
  • Saw Htun. 2006. The status and conservation of bears in Myanmar. Understanding Asian bears to secure their future, pàg. 45-49. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Schaller, G. B., Teng, Q., Johnson, K. G., Wang, X., Shen, H. i Hu, J., 1989. The feeding ecology of giant pandas and Asiatic black bears in the Tangjiahe Reserve, China. A: J. L. Gittleman (ed.), Carnivore behavior, ecology, and evolution, pàg. 212-240. Cornell University Press, Ithaca, estat de Nova York
  • Servheen, C., Herrero, S. i Peyton, B., 1999. Bears. Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN/SSC Bear and Polar Bear Specialist Groups, Gland, Suïssa.
  • Seryodkin, I. V., Goodrich, J. M., Kostyria, A. V., Schleyer, B. O., Smirnov, E. N., Kerley, L. L. i Miquelle, D. G., 2005. Relationship between tigers, brown bears, and Himalayan black bears. A: D. G. Miquelle, E. N. Smirnov i J. M. Goodrich (eds), Tigers of Sikhote-Alin Zapovednik: ecology and conservation, pàg. 156-163. PSP, Vladivostok, Rússia.
  • Seryodkin, I. V., Kostyria, A. V., Goodrich, J. M., Miquelle, D. G., Smirnov, E. N., Kerley, L. L., Quigley, H. B. i Hornocker, M. G., 2003. Denning ecology of brown bears and Asiatic black bears in the Russian Far East. Ursus 14: 153-161.
  • Sheikh, K. M., 2006. The status and conservation of bears in Pakistan. Understanding Asian bears to secure their future, pàg. 1-6. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Than, U., S. Simcharoen, B. Kanchanasakha. 1998. Carnivores of Mainland South East Asia. Bangkok: Siam Tong Kit Printing Co., Ltd.
  • Tsai, C.-L., Chou, Y.-C., Shih, C.-C., Cheng, H.-C., Yang, C.-C., Kao, H.-W., 2009: Zootaxa, 1971: 50-58. The complete mitochondrial genome of the Formosan black bear (Ursus thibetanus formosanus).. 
  • Uni, S., Y. Suzuki, M. Harada, I. Kimata, M. Iseki. 1995. Prevalence of nematodes in the Asiatic Black Bear, Ursus thibetanus, in Central Honshu, Japan, with an amended description of Cercopithifilaria japonica (syn. Dipetalonema (Chenofilaria) japonica). Japanese Journal of Parasitology, 44(5): 371-376.
  • Uni, S., M. Mastsubayashi, E. Ikeda, Y. Suzuki. 2003. Characteristics of a hepatozoonosis in lungs of Japanese black bears. Journal of Veterinary Medical Science, 65(3): 385-388.
  • Vinitpornsawan, S., Steinmetz, R. and Kanchanasakha, B., 2006. The status of bears in Thailand. Japan Bear Network, Ibaraki, el Japó.
  • Yamamoto, K., T. Tsubota, I. Kita. 1998. Observation of sexual behavior of captive Japanese black bears, Ursus tibetanus japonicus. Journal of Reproduction & Development, 44(5): 13-18.
  • Yamazaki, K., 2003. Effects of pruning and brush clearing on debarking within damaged conifer stands by Japanese black bears. Ursus 14: 94-98.
  • Yokohata, Y., O. Fujita, M. Kamiya, T. Fujita, K. Kaneko, M. Ohbayashi. 1990. Parasites from the Asiatic Black Bear (Ursus thibetanus) on Kyushu Island, Japan. Journal of Wildlife Diseases, 26(1): 137-138.

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Hunter becomes hunted: Poacher mauled by endangered bear (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de carnívors
Regne: Animalia  ·  Embrancament: Chordata  ·  Classe: Mammalia  ·  Infraclasse: Eutheria  ·  Superordre: Laurasiatheria
Subordre Feliformia
Nandiniidae
Civeta de palmera africana (N. binotata)
Herpestidae
(Mangostes)
Mangosta aquàtica (Atilax paludinosus)
Mangosta de cua gruixuda (Bdeogale crassicauda)  · Mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni)  · Mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes)
Mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri)  · Mangosta d'Angola (Crossarchus ansorgei)  · Mangosta fosca (Crossarchus obscurus)  · Mangosta fosca del Camerun (Crossarchus platycephalus)
Mangosta groga (Cynictis penicillata)
Mangosta de Dybowsky (Dologale dybowskii)
Mangosta esvelta d'Angola (Galerella flavescens)  · Mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta)  · Mangosta vermella africana (Galerella sanguinea)  · Mangosta esvelta de Somàlia (Galerella ochracea)
Mangosta nana de Somàlia (Helogale hirtula)  · Mangosta nana africana (Helogale parvula)
Mangosta comuna (Herpestes ichneumon)
Mangosta cuablanca (Ichneumia albicauda)
Mangosta de Libèria (Liberiictis kuhni)
Mangosta de Gàmbia (Mungos gambianus)  · Mangosta ratllada (Mungos mungo)
Mangosta de Selous (Paracynictis selousi)
Mangosta de Meller (Rhynchogale melleri)
Suricata (Suricata suricatta)
Mangosta petita asiàtica (U. auropunctata) · Mangosta cuacurta (U. brachyura) · Mangosta grisa de l'Índia (U. edwardsii) · Mangosta bruna de l'Índia (U. fusca) · Mangosta de Java (U. javanica) · Mangosta de collar (U. semitorquata) · Mangosta vermella de l'Índia (U. smithii) · Mangosta menjacrancs (U. urva) · Mangosta de coll ratllat (U. vitticolla)
Mangosta de musell llarg (X. naso)
Hyaenidae
(Hienes)
Hiena tacada (C. crocuta)
Hiena bruna (H. brunnea)  · Hiena ratllada (H. hyaena)
Pròteles (P. cristatus)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
Família Felidae
Felinae
Guepard (Acinonyx jubatus)
Caracal
Gat daurat africà (C. aurata) · Caracal (C. caracal)
Gat de Borneo (Catopuma badia)  · Gat daurat asiàtic (Catopuma temminckii)
Gat del desert xinès (Felis bieti)  · Gat domèstic (Felis catus)  · Gat de la jungla (Felis chaus)  · Gat de Pallas (Felis manul)  · Gat de la sorra (Felis margarita)  · Gat de peus negres (Felis nigripes)  · Gat salvatge (Felis silvestris)
Jaguarundi (H. yagouaroundi)
L. braccatus  · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo)  · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi)  · Gat kodkod (Leopardus guigna)  · L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus)  · L. narinensis · L. pajeros  · Ocelot (Leopardus pardalis)  · L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus)  · Gat margay (Leopardus wiedii)
Serval (Leptailurus serval)
Linx del Canadà (Lynx canadensis)  · Linx nòrdic (Lynx lynx)  · Linx ibèric (Lynx pardinus)  · Linx roig (Lynx rufus)
Gat marbrat (Pardofelis marmorata)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis)  · Gat capplà (Prionailurus planiceps)  · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus)  · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Puma
Puma (Puma concolor)
Pantherinae
Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa)  · Pantera nebulosa de Borneo (Neofelis diardi)
Lleó (Panthera leo)  · Jaguar (Panthera onca)  · Lleopard (Panthera pardus)  · Tigre (P. tigris) · Pantera de les neus (P. uncia)
Família Viverridae (inclou les civetes)
Paradoxurinae
Binturong (Arctictis binturong)
Civeta de palmera de dents petites (Arctogalidia trivirgata)
Civeta de palmera de Sulawesi (Macrogalidia musschenbroekii)
Civeta de palmera emmascarada (Paguma larvata)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus)  · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni)  · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Hemigalinae
Civeta de palmera d'Owston (Chrotogale owstoni)
Civeta llúdria (Cynogale bennettii)
Civeta de palmera de Hose (Diplogale hosei)
Civeta de palmera ratllada (Hemigalus derbyanus)
Prionodontinae
Linsang ratllat (Prionodon linsang)  · Linsang tacat (Prionodon pardicolor)
Viverrinae
Civeta africana (Civettictis civetta)
Geneta d'Etiòpia (Genetta abyssinica)  · Geneta d'Angola (Genetta angolensis)  · Geneta de Bourlon (Genetta bourloni)  · Geneta crestada (Genetta cristata)  · Geneta comuna (Genetta genetta)  · Geneta de Johnston (Genetta johnstoni)  · Geneta rubiginosa (Genetta maculata)  · Geneta pardina (Genetta pardina)  · Geneta aquàtica (Genetta piscivora)  · G. poensis  · Geneta servalina (Genetta servalina)  · Geneta de Villiers (Genetta thierryi)  · Geneta tacada (Genetta tigrina)  · Geneta gegant (Genetta victoriae)
Linsang de Leighton (Poiana leightoni)  · Linsang africà (Poiana richardsonii)
Civeta de Malabar (Viverra civettina)  · Civeta tacada (Viverra megaspila)  · Civeta malaia (Viverra tangalunga)  · Civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha)
Civeta petita de l'Índia (Viverricula indica)
Família Eupleridae
Euplerinae
Fossa (Cryptoprocta ferox)
Eupleri (Eupleres goudotii) · E. major
Fossa
Civeta de Madagascar (Fossa fossana)
Galidiinae
Mangosta de cua anellada (Galidia elegans)
Mangosta de bandes amples (Galidictis fasciata)  · Mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri)
Mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata)
Mangosta bruna de Madagascar (Salanoia concolor)  · S. durrelli
Subordre Caniformia (continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Panda gegant (A. melanoleuca)
Os malai (H. malayanus)
Os morrut (M. ursinus)
Os d'antifaç (T. ornatus)
Os negre americà (U. americanus)  · Os bru (U. arctos)  · Os polar (U. maritimus)  · Os del Tibet (U. thibetanus)
Mephitidae
(Mofetes)
Mofeta dels Andes (C. chinga)  · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii)  · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus)  · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Mofeta cuallarga (M. macroura)  · Mofeta ratllada (M. mephitis)
Toixó d'Indonèsia (M. javanensis)  · Toixó de Palawan (M. marchei)
Mofeta tacada meridional (S. angustifrons)  · Mofeta tacada occidental (S. gracilis)  · Mofeta tacada oriental (S. putorius)  · Mofeta tacada nana (S. pygmaea)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Olingo d'Allen (B. alleni)  · Olingo de Beddard (B. beddardi)  · Olingo de Gabbi (B. gabbii)  · B. medius · Olinguito (B. neblina)
Bassarisc de cua anellada (B. astutus)  · Bassarisc centreamericà (B. sumichrasti)
Coatí de nas blanc (N. narica)  · Coatí sud-americà (N. nasua)
N. meridensis · Coatí de muntanya (N. olivacea)
Kinkajú (P. flavus)
Os rentador menjacrancs (P. cancrivorus)  · Os rentador (P. lotor)  · Os rentador de Cozumel (P. pygmaeus)
Ailuridae
Panda vermell de l'Himàlaia (A. fulgens) · Panda vermell de la Xina (A. styani)
Subordre Caniformia (continua més amunt)
Otariidae
(inclou els ossos marins
i els lleons marins)
Os marí sud-americà (A. australis)  · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri)  · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis)  · Os marí antàrtic (A. gazella)  · Os marí de Juan Fernández (A. philippii)  · Os marí afroaustralià (A. pusillus)  · Os marí de Guadalupe (A. townsendi)  · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
Os marí septentrional (C. ursinus)
Lleó marí de Steller (E. jubatus)
Lleó marí australià (N. cinerea)
Lleó marí sud-americà (O. flavescens)
Lleó marí de Nova Zelanda (P. hookeri)
Lleó marí de Califòrnia (Z. californianus)  · Lleó marí de les Galápagos (Z. wollebaeki)
Odobenidae
Morsa (O. rosmarus)
Phocidae
Foca de cresta (C. cristata)
Foca barbuda (E. barbatus)
Foca grisa (H. grypus)
Foca de bandes (H. fasciata)
Foca lleopard (H. leptonyx)
Foca de Weddell (L. weddellii)
Foca menjacrancs (L. carcinophagus)
Elefant merí septentrional (M. angustirostris)  · Elefant merí meridional (M. leonina)
Foca monjo del Mediterrani (M. monachus)
Foca monjo de Hawaii (N. schauinslandi)
Foca de Ross (O. rossi)
Foca de Grenlàndia (P. groenlandicus)
Foca tacada (P. largha)  · Foca comuna (P. vitulina)
Foca del Caspi (P. caspica)  · Foca ocel·lada (P. hispida)  · Foca del Baikal (P. sibirica)
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
Família Canidae
Atelocynus
Canis
Xacal ratllat (C. adustus)  · Xacal comú (C. aureus)  · Coiot (C. latrans)  · Llop daurat africà (C. lupaster)  · Llop (C. lupus)  · Xacal de llom negre (C. mesomelas)  · Xacal d'Etiòpia (C. simensis)
Cerdocyon
Guineu menjacrancs (C. thous)
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Cuó (C. alpinus)
Lycalopex
Guineu andina (L. culpaeus)  · Guineu grisa de Darwin (L. fulvipes)  · Guineu grisa argentina (L. griseus)  · Guineu d'Azara (L. gymnocercus)  · Guineu de Sechura (L. sechurae)  · Guineu cendrosa (L. vetulus)
Lycaon
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Gos dels matolls (S. venaticus)
Urocyon
Guineu grisa (U. cinereoargenteus)  · Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (U. littoralis)
Vulpes
Guineu de Bengala (V. bengalensis)  · Guineu de Blanford (V. cana)  · Guineu del Cap (V. chama)  · Guineu de l'estepa (V. corsac)  · Guineu del Tibet (V. ferrilata)  · Guineu àrtica (V. lagopus)  · Guineu d'orelles llargues (V. macrotis)  · Guineu pàl·lida (V. pallida)  · Guineu de Rüppell (V. rueppelli)  · Guineu veloç (V. velox)  · Guineu roja (V. vulpes)  · Fennec (V. zerda)
Família Mustelidae
Guloninae
Eira
Taira (E. barbara)
Golut (G. gulo)
Marta nord-americana (M. americana)  · Marta de coll groc (M. flavigula)  · Fagina (M. foina)  · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii)  · Marta (M. martes)  · Marta del Japó (M. melampus)  · Marta gibelina (M. zibellina)
Marta pescadora (P. pennanti)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti)  · Toixó de la Xina (M. moschata)  · Toixó oriental (M. orientalis)  · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Grisó petit (G. cuja)  · Grisó gros (G. vittata)
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela ratllada sahariana (P. lybica)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Llúdria del Cap (A. capensis)  · Llúdria d'ungles curtes oriental (A. cinerea) · Llúdria inerme del Congo (A. congicus)
Llúdria marina (E. lutris)
Llúdria de coll tacat (H. maculicollis)
Llúdria del Canadà (L. canadensis)  · Llúdria costanera sud-americana (L. felina)  · Llúdria cuallarga (L. longicaudis)  · Llúdria de Xile (L. provocax)
Llúdria comuna (L. lutra)  · Llúdria de Sumatra (L. sumatrana)
Llúdria de l'Índia (L. perspicillata)
Llúdria gegant (P. brasiliensis)
Melinae
Toixó de gola blanca (A. albogularis)  · Toixó porcí (A. collaris)  · Toixó porcí de Sumatra (A. hoevenii)
Meles
Toixó del Japó (M. anakuma)  · Toixó asiàtic (M. leucurus)  · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica)  · Ermini (M. erminea)  · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi)  · Mostela de panxa groga (M. kathiah)  · Visó europeu (M. lutreola)  · Mostela de Java (M. lutreolina)  · Turó de peus negres (M. nigripes)  · Mostela (M. nivalis)  · Mostela de peus nus (M. nudipes)  · Turó comú (M. putorius)  · Mostela de Sibèria (M. sibirica)  · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa)  · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Mostela tropical (N. africana) · Mostela de Colòmbia (N. felipei) · Mostela cuallarga (N. frenata) · Visó americà (N. vison)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Bases de dades taxonòmiques
ADW AnimalBase BOLD COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL Species+ TSA