Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux,de la farmacèutica Carme Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneauxi de quatre fills més.[1] Era fill de Domènec Coromines i Freixenet i de Maria Montanya i Mercader, naturals de Biure.[2]
Biografia
El 1894 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. Poc abans s'havia afiliat al partit Unión Republicana, de Nicolás Salmerón. Durant la seva joventut va mantenir contactes amb grups catalanistes, republicans, modernistes i fins i tot anarquistes gràcies al fet que formava part de l'equip de redacció de la revista L'Avenç des del 1895. També va mantenir contactes amb grups anarquistes a través del grup cultural Foc Nou, que va fundar amb Jaume Brossa i Roger, Alexandre Cortada i Serra i Ignasi Iglésias Pujadas, principalment.
El fet de mantenir contactes amb l'anarquisme el va fer suspecte a les autoritats. Per aquest motiu, quan es produí l'atemptat del carrer dels Canvis Nous durant la processó de Corpus el 1896, fou detingut i processat en el procés de Montjuïc, en el qual li fou demanada la pena de mort. Finalment, però, fou condemnat a 8 anys de presó. El 1897 fou exiliat a França per les autoritats espanyoles, fins que fou amnistiat pel govern de Sagasta el 1901.
Joan Coromines i Vigneaux, Carme Coromines i Vigneaux, Ernest Corominas i Vigneaux, Júlia Coromines i Vigneaux i quatre fills més.
Poc després anà a doctorar-se en Dret i a estudiar Economia a la Universitat de Madrid. Aprofità l'estada per a engegar una campanya per a la revisió de les condemnes del procés de Montjuïc, que comptà amb el suport de personalitats com Miguel de Unamuno i Federico Urales.
El 1903 tornà a Barcelona per a ocupar el càrrec del Negociat d'Ingressos i Despeses de l'Ajuntament de Barcelona, i el 1907 va redactar amb l'alcalde Ildefons Sunyol la Memoria y proyecto de contrato con el Banco Hispano Colonial (1907). Alhora, fou membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de juny de 1907 a la secció d'Història i Arqueologia, i des del 1911 de la Secció de Ciències.[3][4]
El 1909 fou nomenat president de la Unió Federal Nacionalista Republicana i esdevingué director d'El Poble Català. Amb aquest partit fou escollit regidor a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions del 1909 i diputat a Corts en les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914. El 1914 va inspirar el pacte de Sant Gervasi entre la UFNR i el Partit Republicà Radical de Lerroux, i a causa del seu fracàs es va apartar de la política activa durant molts anys. El 1916 es dedicà a exercir d'advocat i a fer conferències a Madrid. També fou secretari del Banc de Catalunya i a partir de la fundació de Sociedad Productora de Fuerzas Motrices el 1917, vocal del seu consell d'administració com a home de confiança del seu president, Emili Riu i Periquet i conseller jurídic i econòmic de l'empresa.
Cartes d'un Visionari, de Pere Coromines. Primera edició publicada a Barcelona l'any 1921
Les Presons Imaginàries de Pere Coromines, en una edició de l'any 1934 publicada a Barcelona. Primer número de la col·lecció Quaderns LiterarisLes presons imaginàries (1899)
La vida austera (1908)
Les hores d'amor serenes (1912)
Les gràcies de l'Empordà (1919)
Elogi de la civilització catalana (1921)
Cartes d'un visionari (1921)
A recés dels tamarius (1925)
Les dites i facècies de l'estrenu filantrop en Tomàs de Bajalta, trilogia composta per Silèn (1925), Pigmalió (1928) i Prometeu (1934)
Izquierdo, Santiago. Pere Coromines 1870-1939. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2009 [Consulta: 2 maig 2011]. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine.
Cortès Martí, Josep M. La tecnòpolis catalana 1900-1936. Pensament organitzatiu a Catalunya. Tarragona: Publicacions URV, 2013. ISBN 9788484242208. (Capítol 11. Pere Coromines i Montanyà. Pàg. 183-188)
Enllaços externs
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Pere Coromines i Montanya
Biografia de Pere Coromines Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
Biografia de Pere Coromines
Pere Coromines a memòriaesquerra.cat
Fons personal de Pere Coromines a la Biblioteca de Catalunya.
Diputat a les Corts republicanes 
President de l'Institut d'Estudis Catalans 
Diputat al Parlament de Catalunya 
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 
Conseller de la Generalitat de Catalunya 
Diputat al Congrés dels Diputats 
