Pingüins

Infotaula d'ésser viuPingüins
Spheniscidae Modifica el valor a Wikidata

Pingüins de Sander al zoo de Burger (Països Baixos)
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Mitjà de locomocióbipedisme Modifica el valor a Wikidata
Període
Eocè mitjà - recent[1]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreSphenisciformes
FamíliaSpheniscidae Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1831
Gèneres
  • Aptenodytes
  • Eudyptes
  • Eudyptula
  • Megadyptes
  • Pygoscelis
  • Spheniscus
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Els pingüins són un grup d'espècies d'ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud. Contràriament a la creença popular, els pingüins no habiten únicament en climes freds. Moltes espècies de pingüins habiten fins a les Illes Galàpagos. La majoria dels pingüins s'alimenten de krill, peix, calamars i altres criatures marines que capturen en les seves immersions submarines.

L'espècie més grossa és el pingüí emperador: els adults tenen una alçada mitjana d'1,1 metres, i pesen 30 o més quilograms. L'espècie més petita és el pingüí blau nan, el qual té típicament una alçada d'entre 35 i 40 centímetres i pesen al voltant d'1 quilogram. Generalment els pingüins més grossos retenen millor la calor i per tant habiten en regions més fredes, mentre que les espècies més petites es troben en climes temperats i fins i tot tropicals.

Taxonomia

Tradicionalment s'ha considerat que els pingüins formen per ells mateixos la família dels esfeníscids (Spheniscidae) i l'ordre dels esfenisciformes (Sphenisciformes). En la classificació de Sibley-Ahlquist, s'inclou la família Spheniscidae en l'ordre Ciconiiformes.[2] Classificat en 6 gèneres i 18 espècies,[3] no sense controvèrsia, ja que alguns autors consideren fins a 20 espècies, totes en la subfamília dels esfeniscins (Spheniscinae).

Pingüins cèlebres

  • El sistema operatiu Linux ha agafat com a mascota oficial la imatge d'un pingüí (Tux), com el protagonista de Penguin Adventure va esdevenir la mascota de MSX.
  • Pingu, protagonista d'una sèrie infantil d'animació amb plastilina.
  • Els pinguïns de la pel·lícula d'animació Madagascar i la seva seqüela Els pingüins de Madagascar.
  • El pingüí Gunter de la seria d'animació Hora d'aventures.
  • Nils Olav, mascota i coronel en cap de la Guàrdia Reial de Noruega. Viu al zoològic d'Edimburg, Escòcia.

Referències

  1. Entrada «Spheniscidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. [1][Enllaç no actiu]
  3. Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
  4. [2]

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Ocells (classe: Aves)
  • Síntesi
Anatomia
Comportament
Evolució
Ocells fòssils
Interacció humans
Llistes
  • Famílies i ordres
  • Gèneres
  • Glossari
  • Poblacions
  • Regions
  • Ocells extints
  • Espècies del quaternari
  • Ocells cèlebres
    • Individuals
    • Ficció
Neornithes
Palaeognathae
  • Struthioniformes (Struthio)
  • Rheiformes (Rhea)
  • Tinamiformes (tinamous)
  • Apterygiformes (kiwis)
  • Casuariformes (emus i casuaris)
Neognathae
Galloanserae
(gallina)
Anseriformes
(anàtides)
Anatidae
(ànecs)
Anhimidae
Anseranatidae
Gal·liformes
(ocells de caça)
Cracidae
Megapodidae
Numididae
Odontophoridae
Phasianidae
Neoaves
Columbea
Columbimorphae
  • Columbiformes (coloms i tòrtores)
  • Mesitornithiformes (mesites)
  • Pterocliformes (pterocles)
Mirandornithes
  • Phoenicopteriformes (flamencs)
  • Podicipediformes (cabussons)
Passerea
Otidimorphae
  • Cuculiformes (cucuts)
  • Musophagiformes (turacs)
  • Otidiformes (piocs)
Strisores
Opisthocomiformes
  • Opisthocomiformes (hoatzin)
Cursorimorphae
  • Charadriiformes (gavines, xatracs i àlcids)
  • Gruïformes (grues i relacionats)
Phaethontimorphae
  • Phaethontiformes (ocells dels tròpics)
  • Eurypygiformes (kagú i ocell sol)
Aequornithes
  • Gaviiformes (colimbs)
  • Sphenisciformes (pingüins)
  • Procellariiformes (albatros i petrells)
  • Ciconiiformes (cigonyes)
  • Suliformes (corbs marins i relacionats)
  • Pelecaniformes (pelicans i relacionats)
Australaves
  • Cariamiformes (sarians i relacionats)
  • Falconiformes (falcons i relacionats)
  • Psittaciformes (lloros)
  • Passeriformes (moixons)
Afroaves
  • Cathartiformes (voltors del Nou Món i còndors)
  • Accipitriformes (àguiles i falcons)
  • Strigiformes (òlives i mussols)
  • Coliiformes (colius i urocolius)
  • Trogoniformes (trogons i quetzals)
  • Leptosomiformes (curols)
  • Bucerotiformes (calaus)
  • Coraciiformes (gaig blau i coràcids)
  • Piciformes (pitgrocs i relacionats)
  • Categoria
  • Commons page Commonscat
  • WikiProject Viquiprojecte
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL EOL FW GBIF IN ITIS NCBI OTL Ubio WA WoRMS
Registres d'autoritat
Bases d'informació