Gaijin – Os Caminhos da Liberdade

Infotaula de pel·lículaGaijin – Os Caminhos da Liberdade
Fitxa
DireccióTizuka Yamasaki Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Lineu Dias
Louise Cardoso
Gianfrancesco Guarnieri
Antônio Fagundes
Jirō Kawarazaki (en) Tradueix
Clarisse Abujamra
Sadi Cabral
José Dumont Modifica el valor a Wikidata
GuióJorge Durán i Tizuka Yamasaki Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Neschling Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLael Rodrigues Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEmbrafilme Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenBrasil Modifica el valor a Wikidata
Estrena1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBrasil Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0132989 Filmaffinity: 970979 Allocine: 44249 Letterboxd: gaijin-a-brazilian-odyssey Allmovie: v125756 TCM: 483483 TMDB.org: 200663 Modifica el valor a Wikidata

Gaijin - Ama-me Como Sou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Gaijin – Os Caminhos da Liberdade[1] és una pel·lícula dramàtica brasilera del 1980, pel·lícula debut de la directora Tizuka Yamasaki.[2]

La pel·lícula està basada en fets reals de la història de la immigrants japonesos que van arribar al Brasil a la recerca de millors oportunitats.[3] La seva seqüela, Gaijin - Ama-me como Sou, va ser llançat el 2 de setembre de 2005.

Argument

Japó, 1908. Motivats per la pobresa del país i les poques perspectives laborals, molts japonesos han emigrat a la recerca d'oportunitats. Com que l'empresa d'emigració només acceptava grups familiars que tenien almenys una parella, Yamada (Jiro Kawarazaki) i Kobayashi (Keniti Kaneko) que eren germans, veuen com a solució que Yamada es casi amb Titoe (Kyoko Tsukamoto), que només tenia 16 anys. Yamada i Titoe s'acabaven de conèixer i, juntament amb un cosí, marxen cap al Brasil. Després de 52 dies de viatge finalment arriben al Brasil on treballaran a la granja Santa Rosa, a São Paulo, on l'expansió del cafè era intensa. Però ensopeguen amb un capatàs que tracta els colons amb hostilitat, exigint-los que treballin fins a l'esgotament. A més, els seus salaris són robats pels propietaris de la finca, només són tractats amb respecte per altres pobladors i per Tonho (Antônio Fagundes), el comptable de la finca.[4]

Repartiment

  • Kyoko Tsukamoto com a Titoe
  • Antônio Fagundes com a Tonho
  • Jiro Kawarazaki com a Yamada
  • Keniti Kaneko com a Kobayashi
  • Gianfrancesco Guarnieri com a Enrico
  • Álvaro Freire com a Chico Santos
  • Louise Cardoso com Angelina
  • José Dumont com a Ceará
  • Yuriko Oguri com a Sra. Nakano
  • Clarisse Abujamra com a Felicia
  • Carlos Augusto Strazzer com el Dr. Heitor
  • Dorothy Leirner com a Grazziela
  • Maiku Kozonoi com Keniti Nakano

Premis

33è Festival Internacional de Cinema de Canes 1980 (França)[5]

  • Va rebre el Premi FISPRECI - Menció Especial.

Festival de Gramado 1980 (Brasil)

  • Guanya en les categories de Millor pel·lícula, Millor actor secundari (José Dumont), Millor banda sonora, Millor guió i Millor disseny de producció.

Festival de l'Havana 1980 (Cuba)

  • Guanya en la categoria de millor pel·lícula.

Festival de Nova Delhi

  • Guanya n la categoria de millor pel·lícula.

Conferència Nacional de Bisbes del Brasil 1980 (Brasil)

  • Va rebre el Trofeu Margarida de Plata.

Festival d'Honolulú

  • Ha rebut una menció especial.

Referències

  1. Canby, Vincent. «'Gaijin,' Travail of Japanese settlers in Brazil». The New York Times, 17-06-1981. [Consulta: 4 març 2014].
  2. «Gaijin - Caminhos da Liberdade: Curiosidades».
  3. «Filme - Gaijin - Os Caminhos da Liberdade - 1980».
  4. «Gaijin - Caminhos da Liberdade».
  5. «FIPRESCI Awards 1980». fipresci.org. [Consulta: 27 juny 2017].

Enllaços externs

  • Gaijin – Os Caminhos da Liberdade a YouTube
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Tizuka Yamasaki
Gaijin – Os Caminhos da Liberdade (1980)  • Parahyba Mulher Macho (1983)  • Patriamada (1984)  • Lua de Cristal (1990)  • O Noviço Rebelde (1997)  • Fica Comigo (1998)  • Xuxa Requebra (1999)  • Xuxa Popstar (2000)  • Gaijin - Ama-me como Sou (2005)  • O Mistério de Feiurinha (2009)  • Aparecida: O Milagre (2010)  • Encantados (2018)
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadors del Premi FIPRESCI del Festival de Canes
(Co)= Oficial; (UcR)= Un Certain Regard; (QR) = Quinzena dels Realitzadors; (SC) = Setmana de la Crítica
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi a la millor pel·lícula al Festival de Gramado
1973 — 1989
1990 — 2009
  • Stelinha (1990)
  • Não Quero Falar sobre Isto agora (1991)
  • Técnicas de duelo: una cuestión de honor (1992)
  • Un lugar en el mundo (1993)
  • Fresa y chocolate (1994)
  • Amnesia (1995)
  • Quem Matou Pixote? (1996)
  • For All - O Trampolim da Vitória (1997)
  • Pizza, birra, faso (1998)
  • À Sombra dos Abutres (1999)
  • Pantaleón y las visitadoras (2000)
  • Memórias Póstumas (2001)
  • Durval Discos (2002)
  • De Passagem (2003)
  • Vida de Menina (2004)
  • Gaijin - Ama-me como Sou (2005)
  • Serras da Desordem / Anjos do Sol (2006)
  • Castelar e Nelson Dantas no País dos Generais (2007)
  • Nome Próprio (2008)
  • Corumbiara (2009)
2010 — present
  • Bróder (2010)
  • Uma Longa Viagem (2011)
  • Colegas (2012)
  • Tatuagem (2013)
  • A Estrada 47 (2014)
  • Ausência (2015)
  • Barata Ribeiro, 716 (2016)
  • Como Nossos Pais (2017)
  • Ferrugem (2018)
  • Pacarrete (2019)
  • King Kong en Asunción (2020)
  • Carro Rei (2021)
  • Noites Alienígenas (2022)
  • Vegeu aquesta plantilla
1979—1989
1990—1999
2000—2009
2010—2019
  • La vida útil (2010)
  • El infierno (2011)
  • No (2012)
  • Heli (2013)
  • Conducta (2014)
  • El club (2015)
  • Desierto (2016)
  • Alanis (2017)
  • Pájaros de verano (2018)
  • Los sonámbulos (2019)
  • Pacificado (2021)
  • El gran movimiento (2022)