Alier
 | Per a altres significats, vegeu «Alier (Loira)». |
| |||||
| Epònim | Allier  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | ||||
| Capital | Moulins | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 334.872 (2021) (45,62 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 7.340 km² | ||||
| Punt més alt | Puy de Montoncel | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 4 març 1790 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Gérard Dériot | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu | ||||
| ISO 3166-2 | FR-03 | ||||
| Codi NUTS | FR721 | ||||
| Codi de departament INSEE | 03 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | allier.fr | ||||
   | |||||
Alier (en francès: Allier [a.lje], en occità: Alèir, en arpità: Aliér) és un departament francès adscrit a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'INSEE i La Poste li atribueixen el codi 03. La ciutat de Moulins-sur-Allier n'és la capital.
Aquest departament correspon essencialment a l'antiga província del Borbonès.
Geografia
Limita al nord amb Cher i Nièvre, a l'est amb Saona i Loira i Loira, al sud amb Puèi Domat i a l'oest amb Cruesa i Cher.
Història
El departament de l'Alier és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa. Va ser creat a partir de l'antic ducat del Borbonès, del qual ha reprès la majoria del territori.
El 1940, el govern del mariscal Pétain s'instal·là a la vila de Vichèi, que esdevingué aleshores subprefectura.
De 1960 a 2015 l'Allier fou un departament de la regió d'Alvèrnia.
Demografia
| 1791 | 1801 | 1806 | 1821 | 1826 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 267.126 | 248.864 | 260.046 | 280.025 | 284.577 | 298.257 | 309.270 | 311.361 | 329.540 |
| 1851 | 1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 |
| 336.758 | 352.241 | 356.432 | 376.164 | 390.812 | 405.783 | 416.759 | 424.582 | 424.382 |
| 1896 | 1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 |
| 424.378 | 422.024 | 417.961 | 406.291 | 370.950 | 370.562 | 373.924 | 368.778 | 373.481 |
| 1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2011 |
| 372.689 | 380.221 | 386.533 | 378.406 | 369.580 | 357.710 | 344.721 | 343.309 | 342.729 |
| 2016 | 2018 | - | - | - | - | - | - | - |
| 339.384 | 337.171 | - | - | - | - | - | - | - |
Administració
Un prefecte nomenat pel govern francès és l'alta representació estatal i un consell de 38 membres escollits per sufragi universal nomena un president, que deté el poder executiu.
El departament és dividit en 3 districtes, 19 cantons, 11 estructures intercomunals i 317 comunes.
Cultura
El departament d'Alier és travessat per la frontera lingüística entre l'occità i la llengua d'oïl.[1] Durant molts anys la població d'Alier no ha parlat el francès estandarditzat, sinó una de les llengües locals:
- borbonès, dialecte d'oïl, al nord de la línia Montluçon / Saint-Pourçain-sur-Sioule / La Paliça.
- alvernès (dialecte occità), a l'extrem sud.
- la zona entre ambdues, sovint anomenada borbonès d'oc, pertanyent al Creissent,[2] zona d'interfèrencia entre francès i occità considerada per la majoria dels lingüistes com occità amb fonètica afrancesada. Altres[3] consideren els parlars del creixent com un dialecte totalment occità i utilitzen el terme marchés.
Interferències :
- Cal assenyalar que al sud-est del departament (principalment a Forterre[4] i Montanha borbonesa[5]) es fa sentir la influència del francoprovençal.
- Igualment, al nord-oest (i sobretot a l'antiga part borbonesa del departament de Cher, vers Saint-Amand-Montrond), els parlars borbonesos s'aproximen al berrichon.
Referències
- ↑ TOURTOULON Charles de, & BRINGUIER Octavien (1876) Étude sur la limite géographique de la langue d'oc et de la langue d'oïl (avec une carte), Paris: Imprimerie Nationale [rééd. 2004, Masseret-Meuzac: Institut d'Estudis Occitans de Lemosin/Lo Chamin de Sent Jaume]
- ↑ BRUN-TRIGAUD Guylaine (1990) Le Croissant: le concept et le mot. Contribution à l'histoire de la dialectologie française au XIXe siècle [thèse], coll. Série dialectologie, Lyon: Centre d'Études Linguistiques Jacques Goudet
- ↑ Per ex. Nicolas QUINT, Le parler marchois de Saint-Priest-la-Feuille (Creuse)
- ↑ BONIN Marcel (1981), Le patois de Langy et de la Forterre (région de Varennes-sur-Allier), Cagnes sur Mer: Cahiers Bourbonnais
- ↑ ESCOFFIER Simone (1958) La rencontre de la langue d'oïl, de la langue d'oc et du francoprovençal entre Loire et Allier: limites phonétiques et morphologiques [thèse], Mâcon: impr. Protat [éd. identique de la même année: coll. Publications de l'Institut de Linguistique Romane de Lyon-vol. 11, Paris: Les Belles Lettres]
Vegeu també
Enllaços externs
- Prefectura Arxivat 2004-12-11 a Wayback Machine. (francès)
- Consell departamental d'Alier Arxivat 2002-08-02 a Wayback Machine. (francès)
Divisió administrativa d'Occitània | |
|---|---|
| Estat Francès | Aquitània (Dordonya∗∗, Gironda∗∗, Landes, Òlt i Garona, Pirineus Atlàntics∗) · Alvèrnia (Alier∗∗, Cantal, Alt Loira, Puèi Domat) · Centre – Val de Loira∗ (Cher∗, Indre∗) · Llemosí (Corresa, Cruesa, Alta Viena) · Llenguadoc-Rosselló (Aude, Erau, Gard, Losera, Pirineus Orientals∗) · Migdia-Pirineus (Arieja, Avairon, Gers, Alta Garona, Alts Pirineus, Òlt, Tarn i Garona, Tarn) · Provença-Alps-Costa Blava (Alps de l'Alta Provença, Alps Marítims∗∗, Alts Alps, Boques del Roine, Valclusa, Var) · Poitou-Charentes∗ (Charanta∗, Viena∗) · Roine-Alps (Ardecha∗∗, Droma∗∗, Isèra∗, Loira∗) |
| Estat Italià | Piemont∗ (Província de Cuneo∗ i Ciutat Metropolitana de Torí∗) · Calàbria∗ (Província de Cosenza∗ - enclavament de La Gàrdia) |
| Estat Espanyol | |
| Clau de símbols | (∗∗) territori majoritàriament occità. (∗) territori minoritàriament occità. Els territoris que no duen asterisc són íntegrament occitans. |
