Valclusa

Plantilla:Infotaula geografia políticaValclusa
Vaucluse (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Epònimfont de Valclusa Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 00′ N, 5° 10′ E / 44°N,5.17°E / 44; 5.17
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióProvença - Alps - Costa Blava Modifica el valor a Wikidata
CapitalAvinyó Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població564.566 (2021) Modifica el valor a Wikidata (158,27 hab./km²)
Geografia
Superfície3.567 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altVentor (1.912 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Alps de l'Alta Provença
Droma
Gard
Boques del Roine
Ardecha
Var Modifica el valor a Wikidata
Creació25 juny 1793 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataClaude Haut Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2FR-84 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR826 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE84 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
prefectura de Tochigi Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvaucluse.pref.gouv.fr Modifica el valor a Wikidata

Valclusa (Vauclusa en occità, Vaucluse en francès) és un departament situat a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava.[1]

El departament pren el seu nom de la font i del poble homònims que s'anomenen en català la font de Valclusa (en occità Vauclusa o la Fònt de Vauclusa, en francès Fontaine-de-Vaucluse). Per la seva part, el poble deu el seu nom a la vall profunda en què està situat i que en llatí rep el nom de Vallis Clausa.

Geografia

Valclusa és part de la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Afronta a l'oest amb els departaments de Gard (Llenguadoc-Rosselló) i Ardecha (Roine-Alps), al nord amb el departament de Droma (Roine-Alps), a l'est amb els Alps de l'Alta Provença, i al sud amb els departaments de Var (encara que tan sols siguin alguns centenars de metres) i de les Boques del Roine.

Història

Anteriorment possessions pontifícies, Avinyó i el Comtat Venaissí van ser annexionats per França el 14 de setembre de 1791.[2]

El 28 de març de 1792, aquests dos territoris formaren dos nous districtes, Avinyó i Carpentràs (anteriorment capital del Comtat Venaissí). Avinyó s'incorporà al departament de les Boques del Roine i Carpentràs al de la Droma.

Posteriorment, el 12 d'agost de 1793 va ser creat el departament de Valclusa. Aquest nou departament no solament era constituït per Avinyó i Carpentràs, sinó també pels districtes d'Ate i d'Aurenja, que pertanyien a les Boques del Roine, i pel cantó de Saut, que pertanyia als Baixos Alps (actualment Alps de l'Alta Provença). L'any 1800, una darrera modificació territorial va fer que la localitat de Susa (en francès Suze-la-Rousse) passés al departament de Droma. Això comportà que el cantó vauclusenc de Vauriàs restés enclavat dins del territori departamental de la Droma.

Economia

Valclusa ha estat tradicionalment un departament rural, amb una economia basada en l'agricultura i la indústria agroalimentària. És el principal productor francès de fruites (meló, cirera, maduixa, raïm de taula) i verdures (tomàquet). Ara bé, el sector ha de fer front a la dura competència que suposen els productes agrícoles estrangers, provinents principalment de l'Estat espanyol.

El sector vinícola gaudeix d'una bona reputació gràcies als vins de la denominació d'origen Còstas del Ròse (Côtes du Rhône).

Els conreus de lavanda i herbes aromàtiques s'estan desenvolupant gràcies a un mercat en plena expansió.

Finalment, cal destacar la importància del turisme. El departament acull al voltant de 3.500.000 de turistes cada any, alhora que nombroses propietats han estat transformades en segones residències. Això ha donat lloc a un boom immobiliari, que començà als anys 1970. Actualment, és molt difícil d'adquirir qualsevol mena d'habitatge, a la qual cosa hem d'afegir els elevats preus del sòl, sobretot de la creació del Parc Natural Regional del Luberon ençà i de les consegüents limitacions a la construcció que aquest parc implicà.

Política

L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General Claude Haut, del Partit Socialista, amb el suport dels 13 consellers generals d'esquerra.

Les principals atribucions del Consell General són votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissió permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que serà l'executiu del departament. Actualment, la composició política d'aquesta assemblea és la següent:

  • Partit Socialista (PS): 10 consellers generals
  • Unió per un Moviment Popular (UMP): 9 consellers generals
  • Front Nacional (FN): 2 consellers generals
  • No adscrits d'esquerra: 2 consellers generals
  • Partit Comunista Francès (PCF): 1 conseller general

Referències

  1. «Valclusa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Larue, Sylvain. Les grandes affaires criminelles du Vaucluse (en francès). Editions de Borée, 2005, p. 18. ISBN Editions de Borée. [Enllaç no actiu]

Vegeu també

Enllaços externs

  • Consell General de Valclusa (francès)
  • Vila d'Avinyó (francès)
  • Vallclusa Arxivat 2018-04-18 a Wayback Machine. (francès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis de la Valclusa
Ansoís  • Ate  • Aubinhan  • Aupeda  • Aurenja  • Aurèu  • Auribèu  • l'Auriòu dau Comtat  • Avinhon  • lo Barós  • la Bastida dei Jordans  • la Bastidona  • lo Baucet  • Baumas  • lei Baumetas  • Bedarrida  • Bedoin  • Beumont d'Ate  • Bèumont de Ventor  • Blauvac  • Boisson  • Bolena  • Bonius  • Brantas  • Buòus  • Cabrieras d'Avinhon  • Cabrieras d'Egues  • Cadarossa  • Cadenet  • Cairana  • Camaret d'Egues  • Çana  • Canòva  • Caromb  • Carpentràs  • Castelet  • Castèunòu dau Papa  • Caumont  • Cavalhon  • lo Chivau Blanc  • Civèrgas  • Corteson  • la Còsta  • lo Crestet  • Crilhon  • Cucuron  • Entraigas  • Entrechaums  • la Fara  • Faucon  • Flaçan  • Gadanha  • la Garda d'Ate  • la Garda de Pariòu  • Gargaç  • Gigondaç  • Ginhac  • Gòrda  • Gòud  • Gramboès  • Grilhon  • l'Illa de Veniça  • Jocaç  • Joncairetas  • Jonquieras  • Lanhas  • Làurias  • Lieus  • Lormarin  • Malamòrt dau Comtat  • Malaucena  • Masan  • Maubèc  • Maudena  • Menèrba  • Merindòu  • Metàmias  • Mirabèu  • Monius  • Montdragon  • Monteus  • Morieras d'Avinhon  • Mormeiron  • Mornats  • la Mota de Ròse  • la Mota d'Egues  • Murs  • la Palú  • lei Palús  • Pèrnas dei Fònts  • Pertús  • Pònt de Sòrga  • lo Pontet  • Puègmeiràs  • Puegoulen  • Puègpin d'Egues  • Puègvèrd  • Puget  • lo Rastèu  • Richarenchas  • Roais  • Robion  • la Ròca d'Alric  • la Ròca de Pèrnas  • Rossilhon  • Rustrèu  • Sablet  • Sanhon  • Sant Cristòu  • Sant Deidier  • Sant Ipolite lo Graveiron  • Sant Laugier d'Aurenja  • Sant Marcelin de Vaison  • Sant Martin de Castilhon  • Sant Martin de la Brasca  • Sant Pantali  • Sant Pèire de Vassòus  • Sant Roman  • Sant Roman de Malagarda  • Sant Savornin d'Ate  • Sant Savornin d'Avinhon  • Sant Ternit  • Santa Celha dei Vinhas  • Sarrian  • Saumana de Vauclusa  • Saut  • Savolhan  • Seguret  • Serinhan  • Suseta  • lei Talhadas  • lo Tòr  • la Torre d'Egues  • Travalhan  • Uchau  • Vacairaç  • Vaison  • Vauclusa  • Vaugina  • Vauriàs  • Vedena  • Veleron  • Venasca  • Viaulés  • Vielas d'Auson  • Viènç  • Viladieu  • Vilalaura  • lo Vilar  • Visan  • Vitròla
  • Vegeu aquesta plantilla
França
metropolitana:
01 Ain · 02 Aisne · 03 Alier · 04 Alps de l'Alta Provença · 05 Alts Alps · 06 Alps Marítims · 07 Ardecha · 08 Ardenes · 09 Arieja · 10 Aube · 11 Aude · 12 Avairon · 13 Boques del Roine · 14 Calvados · 15 Cantal · 16 Charente · 17 Charanta Marítima · 18 Cher · 19 Corresa · 2A Còrsega del Sud · 2B Alta Còrsega · 21 Costa d'Or · 22 Costes del Nord · 23 Cruesa · 24 Dordonya · 25 Doubs · 26 Droma · 27 Eure · 28 Eure i Loir · 29 Finisterre · 30 Gard · 31 Alta Garona · 32 Gers · 33 Gironda · 34 Erau · 35 Illa i Vilaine · 36 Indre · 37 Indre i Loira · 38 Isèra · 39 Jura · 40 Landes · 41 Loir i Cher · 42 Loira · 43 Alt Loira · 44 Loira Atlàntic · 45 Loiret · 46 Òlt · 47 Olt i Garona · 48 Losera · 49 Maine i Loira · 50 Manche · 51 Marne · 52 Alt Marne · 53 Mayenne · 54 Meurthe i Mosel·la · 55 Mosa · 56 Ar Mor-Bihan · 57 Mosel·la · 58 Nièvre · 59 Nord · 60 Oise · 61 Orne · 62 Pas de Calais · 63 Puèi Domat · 64 Pirineus Atlàntics · 65 Alts Pirineus · 66 Pirineus Orientals · 67 Baix Rin · 68 Alt Rin · 69 Roine - Metròpoli de Lió · 70 Alt Saona · 71 Saona i Loira · 72 Sarthe · 73 Savoia · 74 Alta Savoia · 75 París · 76 Sena Marítim · 77 Sena i Marne · 78 Yvelines · 79 Deux-Sèvres · 80 Somme · 81 Tarn · 82 Tarn i Garona · 83 Var · 84 Valclusa · 85 Vendée · 86 Viena · 87 Alta Viena · 88 Vosges · 89 Yonne · 90 Territori de Belfort · 91 Essonne · 92 Alts del Sena · 93 Sena Saint-Denis · 94 Val-de-Marne · 95 Val-d'Oise
Departaments
d'ultramar:
971 Guadalupe · 972 Martinica · 973 Guaiana Francesa · 974 Reunió · 976 Mayotte
Registres d'autoritat
Bases d'informació