Gers

Per a altres significats, vegeu «Gers (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaGers
Imatge

Epònimriu Gers Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 39′ N, 0° 35′ E / 43.65°N,0.58°E / 43.65; 0.58
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània Modifica el valor a Wikidata
CapitalAush Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Aush
Barçalona de Gèrç
Districte de Condòm
Montblanc
Montrejau deu Gèrs
districte d'Aush
districte de Miranda Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població192.437 (2021) Modifica el valor a Wikidata (30,76 hab./km²)
Geografia
Superfície6.257 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altpunt més alt del Gers (386 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Landes
Alta Garona
Alts Pirineus
Tarn i Garona
Òlt i Garona
Pirineus Atlàntics Modifica el valor a Wikidata
Creació4 març 1790 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataPhilippe Martin Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2FR-32 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR624 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE32 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Wanxian Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgers.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: LeGers32 Twitter (X): LeGers32 Instagram: gersledepartement Youtube: UCew9zXLYA2IBJe8ZRbIQSfA Modifica el valor a Wikidata

Gers (en occità Gers[1] o Gèrç[2][3] i en francès Gers) és un departament de la regió Occitània a França, que té per capital Aush. Li dona nom el riu Gers, afluent de la Garona.

Etimologia

En occità existeixen les dues formes atestades: Gers amb e tancada i Gèrs amb è oberta, segons el que diu una obra de referència com ara el Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes de Simin Palai. La forma Gers amb e tancada és més normativa, més referencial i preferible perquè és més regular respecte a l'etimologia llatina Ægirtius (on i llatina breu dona normalment e tancada occitana). Les formes Gerç i Gèrç respecten més l'etimologia llatina (-tius esdevé -ç)

Història

Gers és un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa el 4 de març del 1790 (en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de territoris pertanyents a l'antiga província de Gascunya.

Geografia

El Gers està dividit en tres districtes, 31 cantons i 463 municipis.

Política

L'any 2004, el socialista Philippe Martin fou reelegit com a president del Consell General del Gers.

Les principals atribucions del Consell General són votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissió permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que serà l'executiu del departament. Actualment, la composició política d'aquesta assemblea és la següent:

  • Partit Socialista (PS): 17 consellers generals
  • Unió per un Moviment Popular (UMP) : 10 consellers generals
  • Partit Comunista Francès (PCF): 3 consellers generals
  • No-adscrits d'esquerra: 1 conseller general

Referències

  1. «Conselh de la Lenga Occitana». Arxivat de l'original el 2018-07-30. [Consulta: 6 maig 2013].
  2. «Toponímia occitana». Arxivat de l'original el 2009-12-26. [Consulta: 31 juliol 2010].
  3. «Mapa del Gers amb els municipis en gascó». Arxivat de l'original el 2020-10-24. [Consulta: 7 agost 2010].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Mapa del departament en occità al web del consell departamental (compte que el mapa conté algunes faltes d'ortografia)
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis del Gers
l'Agraulet  • l'Agroet  • Aigatinta  • Aisiu  • Ançan  • Anhan  • Antràs  • Arblada lo Baish  • Arblada lo Naut  • Ardisàs  • Armentiu  • Armons e lo Cau  • l'Arrea  • Arrians  • Arroeda  • l'Arromiu  • l'Artiga  • Aubièth  • Auçòs  • Aujan e Morneda  • Aunhats  • Auradèr  • Aurensan  • l'Auret  • Aurimont  • Aus e Aussat  • Aush  • Auta-riba  • Avençac  • Averon e Bergela  • Avesan  • Bajoneta  • Barç  • Barçalona  • Barcunhan  • Barran  • la Barrèra  • la Barta  • la Barteta  • Bascos  • Basian  • Bassoas  • la Bastida de Savés  • Basugas  • Becàs  • Bedeishan  • Belagarda e Adolins  • Bèlmont  • Beraud  • Berdoas  • Berrac  • Beserilh  • Besòlas  • Besuas e Bajon  • Bèthlòc e Sent Clamenç  • Bèthplan  • Bèthpoi  • Betós  • Beucaire  • Beumarchés  • Bèumont  • Biran  • Blancafòrt  • Blasièrt  • Blosson e Serian  • Bocanhèras  • lo Bolin  • Bonàs  • Bonlòc  • Borrolhan  • Boson e Gelanava  • Bretanha d'Armanhac  • la Briha  • lo Brolh e Montverd  • Brunhens  • Cabàs e lo Massés  • Cadelhan de Bajoneta  • Cadelhan d'Espon  • Calhan  • Calhavèth  • Campanha d'Armanhac  • Canet  • Casanava  • Casaubon  • Casaus d'Anglés  • Casaus de Malavath  • Casaus de Savés  • Cassanha  • lo Casterar e Verdusan  • lo Casterar Leitorés  • lo Casteron  • Castètharroi  • Castèthnau d'Anglés  • Castèthnau d'Arbiu  • Castèthnau d'Aush  • Castèthnau d'Auvinhon  • Castèthnau d'Eusan  • Castèthnavèth  • Castèths  • Castèths d'Armanhac  • Castilhon de Massàs  • Castilhon de Savés  • Castilhon de Vaths  • Castinh  • Catonvièla  • Caumont  • Caupena d'Armanhac  • Caüsac  • Caussencs  • Cèra  • Ceran  • Cesan  • Cimòrra  • Claramont e Poiet  • Clarmont de Savés  • Colomer e Montdevath  • Colonha  • Condòm  • Cornelhan  • Corrençan  • Cortias  • Crastas  • Cravencèra  • Cuelàs  • Demú  • la Devesa  • Duran  • Durban  • Durfòrt  • Encaussa  • Endofièla  • Esclaçan e la Bastida  • Escòrnabueu  • Espans  • Espon  • Estampas e Castèthfranc  • Estanc  • Estipuèi  • Estramiac  • Eusa  • Faget Abadiau  • Flamarens  • Florença  • Forcés  • Fregovièla  • Fustarroau  • Galiatz  • la Garda  • la Garda e Haishan  • Garravet  • Gasatz e Vacarissa  • Gasaupoi  • Gaudonvila  • Gaujac  • Gaujan  • Gavarret  • Gèrm e Ribèra  • Gigun  • Gimbreda  • Gimont  • Giscaròu  • Gondrin  • Gots de Bajoneta  • Gots de Preishac  • la Guardèra  • Haget  • Haulias  • la Hita  • lo Hogar  • Hramosens  • Idrac e Hrespalhers  • l'Isla d'Arbeishan  • l'Isla de Baish  • l'Isla de Plius  • la Isleta  • Isòtges  • Ju e Bethlòc  • Julhac  • Julhas  • Justian  • Labejan  • Laguian e Masons  • Lahàs  • Laimon  • Lajusan  • la Lana d'Arblada  • la Lana de Ceran  • la Lana de Gimona  • Lanamanhan  • Lanapatz  • Lanutz  • Larressingla  • Las  • Lasseran  • Lavardens  • Leitora  • Liars d'Armanhac  • Liars de Fontanilhas  • Ligardas  • lo Lin e la Pujòla  • los Litges  • Loberçan  • Lombèrs  • Lortias e Montbrun  • Luçan  • Lupèr e Viòlas  • Lupiac  • la Maguèra  • Malavath  • Manàs e Bastanós  • Mancet  • Manent e Montaner  • Manhan  • Manhàs  • Manhaut e Tausiar  • Mansempuei  • Maranvath  • Maravath  • Marçan  • Marcelhan  • Marciac  • Marestanh  • Margoèt e Mèimers  • Marguestau  • Marsolan  • lo Mas  • Mascarans  • la Masera  • Massencoma  • Masseuva  • Maulhon d'Armanhac  • Maulishèra  • Maumusson e Laguian  • Maupàs  • Maurens  • Maurós  • Mauvesin  • Melhan  • Merens  • Mielan  • Miradors  • Miramont d'Astarac  • Miramont e la Tor  • Miranas  • Miranda  • Mirapeish  • Moishan  • Moishers  • lo Mont d'Astarac  • lo Mont de Marrast  • Montadet  • Montagut d'Arròs  • Montagut d'Aush  • Montagut de Savés  • Montamat  • Montastruc  • Montaut d'Aush  • Montaut de Barcunhan  • Montbardon  • Montblanc  • Montbrun  • Montcassin  • Montclar d'Armanhac  • Montclar de Miranda  • Montcornelh e Grasan  • Montesquiu  • Montferran de Savés  • Montferran e Plavés  • Montfòrt  • Montgausir  • Montguilhèm  • Montias  • Montiron  • Montlasun  • Montlaur e Vernet  • Montlesun  • Montpardiac  • Montpesat  • Mont-rejau  • Moreda  • Mormèrs  • la Mòta de Goans  • Nisàs  • Nogarolet  • Nogaròu  • Nolens  • Nolhan  • Oms  • Orbeçan  • Ordan e la Ròca  • Ornesan  • Panassac  • Panjàs  • Patlana  • Paulhac  • Pavia  • Pebeas  • Peçan  • Pèiracava  • Peirussa de Gasatz  • Peirussa de Massàs  • Pelahiga  • lo Perganh e Talhac  • Persheda  • Pessolens  • Pis  • Plasença  • Plius  • Poi e Ròcalaura  • Poicasquèr  • Poidraguin  • Poilausic  • Poilobon  • Poilobrin  • Poishegur  • Polastron  • Pompiac  • Ponçampera  • Ponçan  • Preishac de Castèthnau  • Preishac de Montastruc  • Preneron  • Prenhan  • Projan  • Pujaudran  • Rasengas  • Rejaumont  • Ricort  • Rigapeu  • Riscla  • la Ròca d'Aigatinta  • la Ròca d'Engalin  • la Ròca e Calhaus  • Ròcabruna  • Ròcahòrt  • Ròcalaura de Massàs  • Ròcalaura de Sent Aubin  • Ròcapina  • Ròcas  • Rosers  • Sabalhan  • Sabasan  • Sadelhan  • Salas d'Armanhac  • Samaran  • Samatan  • Sançan  • Saramon  • Sarcòs  • Sarragaishias  • Sarragusan  • Sarrant  • Sauvatèrra  • la Sauvedat  • Sauviac  • Sauvimont  • Savinhac e lo Monar  • Sealhas  • Segofièla  • Segòs  • Seishas  • Semboés  • Semesias e Caishan  • lo Sempoi  • Sengrièda  • Sent Andreu  • Sent Antòni  • Sent Antonin  • Sent Arroman  • Sent Aunís e Lengròs  • Sent Avit e Frandat  • Sent Blancat  • Sent Breç  • Sent Clar  • Sent Crabari  • Sent Criac  • Sent Cric  • Sent Cristau  • Sent Germer de Catonvièla  • Sent Germer de Tarçac  • Sent Haust  • Sent Helitz d'Astarac  • Sent Helitz e Teus  • Sent Joan lo Comdau  • Sent Joan Potge  • Sent Jòrdi  • Sent Justin  • Sent Lari  • Sent Laurenç de la Devesa  • Sent Leunard  • Sent Lisièr  • Sent Loba  • Sent Martin d'Armanhac  • Sent Martin de Gimoés  • Sent Martin de Güeina  • Sent Martin de Miranda  • Sent Maur  • Sent Memet de Peirussa  • Sent Mesard de Borgada  • Sent Mesard de Miranda  • Sent Miquèu  • Sent Mont  • Sent Orenç de Mauvesin  • Sent Orenç e Poipetit  • Sent Pau de Baïsa  • Sent Pèr d'Auvesias  • Sent Pèr de Sèrra  • Sent Sauvi  • Sent Solan  • Senta Anna  • Senta Aralha  • Senta Aurença e Casaus  • Senta Crestia de Castèthjalós  • Senta Crestia de Nogaròu  • Senta Dora  • Senta Gema  • Senta Maria  • Senta Mèra  • Senta Regonda  • Serempuèi  • la Serrada  • la Seuva Pròpra  • Sheishan  • Shelan  • Sion  • Sirac  • Siurac e Florés  • Solomiac  • Sorbets  • lo Sos Devath  • Taibòsc  • Taishoèras  • Tarçac  • Tasca  • Tèrmis d'Armanhac  • Tèrrauba  • Tièste e los Uranhons  • Tilhac  • Tirent e Pontejac  • Toget  • Tojosa  • Tordun  • Tornacopa  • Tornan  • Torrenquets  • Tors  • Traversèras  • Troncens  • Tudèla  • Urdens  • Urgòssa  • Valença de Baïsa  • Vathcava e Aguin  • lo Vedat  • Vergonhan  • Verlush  • Verneda  • lo Vialar  • Vic de Fesensac  • Vilacomdau d'Arròs  • Vilafranca  • Viusan  • Vivèrs
  • Vegeu aquesta plantilla
França
metropolitana:
01 Ain · 02 Aisne · 03 Alier · 04 Alps de l'Alta Provença · 05 Alts Alps · 06 Alps Marítims · 07 Ardecha · 08 Ardenes · 09 Arieja · 10 Aube · 11 Aude · 12 Avairon · 13 Boques del Roine · 14 Calvados · 15 Cantal · 16 Charente · 17 Charanta Marítima · 18 Cher · 19 Corresa · 2A Còrsega del Sud · 2B Alta Còrsega · 21 Costa d'Or · 22 Costes del Nord · 23 Cruesa · 24 Dordonya · 25 Doubs · 26 Droma · 27 Eure · 28 Eure i Loir · 29 Finisterre · 30 Gard · 31 Alta Garona · 32 Gers · 33 Gironda · 34 Erau · 35 Illa i Vilaine · 36 Indre · 37 Indre i Loira · 38 Isèra · 39 Jura · 40 Landes · 41 Loir i Cher · 42 Loira · 43 Alt Loira · 44 Loira Atlàntic · 45 Loiret · 46 Òlt · 47 Olt i Garona · 48 Losera · 49 Maine i Loira · 50 Manche · 51 Marne · 52 Alt Marne · 53 Mayenne · 54 Meurthe i Mosel·la · 55 Mosa · 56 Ar Mor-Bihan · 57 Mosel·la · 58 Nièvre · 59 Nord · 60 Oise · 61 Orne · 62 Pas de Calais · 63 Puèi Domat · 64 Pirineus Atlàntics · 65 Alts Pirineus · 66 Pirineus Orientals · 67 Baix Rin · 68 Alt Rin · 69 Roine - Metròpoli de Lió · 70 Alt Saona · 71 Saona i Loira · 72 Sarthe · 73 Savoia · 74 Alta Savoia · 75 París · 76 Sena Marítim · 77 Sena i Marne · 78 Yvelines · 79 Deux-Sèvres · 80 Somme · 81 Tarn · 82 Tarn i Garona · 83 Var · 84 Valclusa · 85 Vendée · 86 Viena · 87 Alta Viena · 88 Vosges · 89 Yonne · 90 Territori de Belfort · 91 Essonne · 92 Alts del Sena · 93 Sena Saint-Denis · 94 Val-de-Marne · 95 Val-d'Oise
Departaments
d'ultramar:
971 Guadalupe · 972 Martinica · 973 Guaiana Francesa · 974 Reunió · 976 Mayotte
  • Vegeu aquesta plantilla
Divisió administrativa d'Occitània
Estat Francès
Estat Italià
Estat Espanyol
Clau de símbols
(∗∗) territori majoritàriament occità. (∗) territori minoritàriament occità. Els territoris que no duen asterisc són íntegrament occitans.
Registres d'autoritat
Bases d'informació