Ardecha

Plantilla:Infotaula geografia políticaArdecha
Imatge

EpònimRiu Ardecha Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 40′ N, 4° 25′ E / 44.67°N,4.42°E / 44.67; 4.42
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióAlvèrnia-Roine-Alps Modifica el valor a Wikidata
CapitalPrivàs Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població331.415 (2021) Modifica el valor a Wikidata (59,94 hab./km²)
Geografia
Superfície5.529 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Mézenc (1.753 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Loira
Valclusa
Droma
Gard
Alt Loira
Losera
Isèra Modifica el valor a Wikidata
Creació4 març 1790 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataLaurent Ughetto (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2FR-07 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR712 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE07 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webardeche.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: cgardeche Twitter (X): Ardeche_07 Instagram: departement.ardeche LinkedIn: departement-de-l-ardeche Modifica el valor a Wikidata


L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès. La seva capital és Privas.

Geografia

Limita al nord amb Loira, al nord-est amb Isèra, a l'est amb Droma, al sud-est amb Valclusa, al sud amb Gard, i a l'oest amb Losera i Alt Loira

Història

El departament de l'Ardecha és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa.

De 1960 a 2015 l'Ardecha fou un departament de la regió de Roine-Alps.

Administració

Un prefecte nomenat pel govern francès és l'alta representació estatal i un consell de 34 membres escollits per sufragi universal nomena un president, que deté el poder executiu.

El departament és dividit en 3 districtes, 17 cantons, 17 estructures intercomunals i 339 comunes.

Cultura i patrimoni

Llengua local

El departament és lingüísticament occità:

Dissortadament, en l'actualitat l'ús de l'occità es redueix a la franja de persones de més edat, encara que hi ha esforços per capgirar la situació de mà de l'Institut d'Estudis Occitans i Parlarem en Vivarés.

La varietat local de francès comprèn nombrosos mots occitans :

  • chamba, darbou entre els camperols (terrassa, talp)
  • un estudiant de secundària us dirà que la seva boge pesa molt (la seva cartera, mot dérivat del gal * bulga, sac de cuir).

L'occità, endemés, és usat en el cant patriòtic local, l'Ardecho.

Nou municipis de l'extrem nord del departament formen part de l'espai francoprovençal.

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

  • Prefectura Arxivat 2004-12-17 a Wayback Machine. (francès)
  • Consell departamental d'Ardecha (francès)
  • Circuits découverte en Ardèche / Discovery tours - Ardèche turisme (francès)
  • Ardèche Web Guide - Ardèche guia turística (francès)
  • Ardeche Online - Ardèche-guia de webs Arxivat 2005-12-11 a Wayback Machine. (anglès)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis de l'Ardecha
Acons  • Airàs  • Aizac  • Ajon  • Alban  • Albosseira  • Alhon  • Aliçan  • l'Alovesc  • Andança  • Anonai  • Arcens  • Ardòis  • l'Argentièira  • Arlabosc  • Asperjòc  • los Assions  • Astet  • Aubenàs  • Aubinhàs  • Aubon  • Auson de Ròse  • Bais  • Baladuc  • Bana, Montgròs e Salafermosa  • Barnàs  • la Bastida  • la Bastida d'Andaura  • la Bastida de Virac  • Baufres  • la Bauma  • Beçàs  • la Beguda  • Berriàs e Castèljau  • Bèuchastèu  • Bèuluec  • Bèumont  • Bèuveser  • lo Biatge  • Bidon  • la Blachera  • Bociu  • Bogin  • la Bola  • Bonluec  • Borea  • lo Borg de Sant Andiòu  • Borna  • Bosas  • Bresèma  • Burzet  • Celièr de Luc  • Chacièrs  • lo Chailar  • Chalencon  • la Chalm jos Rafèl  • lo Chambon  • Chambonàs  • Champís  • Chandolàs  • Chanhac e Sèrras  • la Chapèla d'Aubenàs  • la Chapèla de Chanhac  • la Chapèla Gralhosa  • Charmes  • Chasaus  • lo Chastèu de Ròse  • Chastèunòu de Vernons  • Chaudon  • Chaumeirac  • Cheminans  • Chiròus  • Cocoron  • Colombièr de Bogin  • Colombièr lo Jove  • Colombièr lo Vielh  • Cornàs  • Cos  • Creisselhas  • lo Crestet  • Cròs de Giurand  • Cruàs  • Darbras  • Davesiac  • Desanha  • Devessèt d'Aiganeira  • Donnac  • Dorna  • Duneiras  • Eclaçan  • Empurani  • Entraigas  • l'Esperon  • Estables  • Fabràs  • la Fara  • Faugeiras  • Flaviac  • Fonts  • Fraissenet  • Genestèla  • Gilhac jos Pèiragorda  • Gilhoc  • Gluiràs  • Glun  • la Gòrça  • Gordon  • Granspèiras  • Gras  • Graveiras  • Guilherand e las Granjas  • Intra  • Issarlés  • Jaujac  • Jaunac  • Joanàs  • Juèsa  • Juvinàs  • lo Lac d'Issarlés  • Lanàs  • Larnàs  • Laurac  • Lenç  • Lentilera  • la Levada  • Lians  • Lobaressa  • Luçan  • Mairàs  • Maires  • Malarça  • Malbòsc  • Març  • Marcòus  • Mariac  • Masan  • la Mastra  • Mauvas  • Mèissa  • Mercuer  • Mesilhac  • Mirabèu  • Monestièr  • Montpesat  • Mont-real  • Montselgas  • la Narça  • Noneiras  • Noseiras  • las Olièras  • Ornhac  • Paisac  • Palharés  • Pereiras  • Pèugras  • lo Planhal  • Plans  • Planzòlas  • lo Polzin  • Pònt de la Bauma  • Porcheiras  • Pradas  • Pradons  • Pranlas  • Praus  • Privàs  • Prunet  • Quintenàs  • Reifiòc  • Ribas  • Ròchacolomba  • Ròchamaura  • Ròchapaula  • Ròcha-sauva  • Rochèr  • Ròcla  • Rompon  • lo Ros  • Rosèiras  • Ruòm  • Sablièras  • Salavàs  • las Salèlas  • Samolenc  • Sançon  • Sanha e Godolet  • Sanilhac  • Sanlans  • Sant Agrève  • Sant Alban d'Ai  • Sant Alban de l'Esperon  • Sant Alban e Auriòlas  • Sant Andiòu de Berg  • Sant Andiòu de Forchadas  • Sant Andiòu de Vals  • Sant Andrieu de Crusèiras  • Sant Andrieu de la Chalm  • Sant Andrieu e Bramalop  • Sant Apolinari  • Sant Basili  • Sant Bausèli  • Sant Bertomiu de Bèuveser  • Sant Bertomiu de Colombièr  • Sant Bertomiu e Groson  • Sant Ciergue d'Anonai  • Sant Cirgues dau Chailar  • Sant Cirgues de la Sèrra  • Sant Cirgues de Pradas  • Sant Cirgues de Vernason  • Sant Clamenç  • Sant Clar  • Sant Cristòu  • Sant Desdèir d'Aubenàs  • Sant Desidèri  • Sant Estève de Bolonha  • Sant Estève de Fontbellon  • Sant Estève de Ludarès  • Sant Estève de Valons  • Sant Estève e la Crau  • Sant Farciau  • Sant Fortunat  • Sant Gèire d'Ai  • Sant Gèire d'Andaura  • Sant German  • Sant Ginèis de Bauson  • Sant Ginèis de Coiron  • Sant Ginèis de la Chalm  • Sant Jan de Chalencon  • Sant Jan de Musòus  • Sant Jan de Roure  • Sant Jan lo Centenièr  • Sant Jòrdi  • Sant Josèp los Bancs  • Sant Julian dau Ga  • Sant Julian de Botièras  • Sant Julian de la Brossa  • Sant Julian de Sèrra  • Sant Julian de Vaucança  • Sant Julian d'Ovesa  • Sant Julian lo Rol  • Sant Just  • Sant Laurenç de Borna  • Sant Laurenç de Coiron  • Sant Laurenç de Papa  • Sant Legèr e Bressac  • Sant Malani  • Sant Marçau  • Sant Marcèu d'Anonai  • Sant Marcèu de la Cauna  • Sant Martin d'Aiguesa  • Sant Martin de Laveison  • Sant Martin de Valamàs  • Sant Maurise de Chalencon  • Sant Maurise de Terlin  • Sant Maurise e las Salèlas  • Sant Michèu d'Aurança  • Sant Michèu de Bolonha  • Sant Michèu de Chabrilhanós  • Sant Montan  • Sant Pau lo Jove  • Sant Pèire d'Ai  • Sant Pèire de Colombièr  • Sant Pèire de Ròcha-sauva  • Sant Pèire lo Deschausselat e Sant Jan de Porcharessa  • Sant Pèire lo Petit  • Sant Pèire Viala  • Sant Ponç  • Sant Prist de Privàs  • Sant Prist jos Becet  • Sant Privat  • Sant Remèsi  • Sant Roman d'Ai  • Sant Roman de Lèrps  • Sant Sarnin  • Sant Sauvador de Cruseiras  • Sant Sauvador de Montagut  • Sant Silvestre  • Sant Simforian de Magun  • Sant Simforian de Senec  • Sant Tomàs  • Sant Victor  • Sant Vincenç de Barrés  • Sant Vincenç de Durfòrt  • Santa Eulàlia  • Santa Margarida de Planchamp  • Sarràs  • Satilhau  • Sautra e lo Vernet  • Savàs e Eteisa  • Secheràs  • Silhac  • la Socha  • Soions  • Talenciac  • Taurièrs  • lo Telh  • Tolau  • Tornon  • Torrenc  • Tuèits  • Ucèl  • Usclada  • Usèr  • Valon  • Vals  • Vanhans  • Vanosc  • los Vans  • la Vau d'Aurèla  • Vaucança  • Vaudavents  • Vaugòrja  • Vauvinaira  • Veiràs  • la Veiruna  • Vernon  • Vernons  • Vernòsc  • Vessau  • la Vila de Vaucança  • la Viladiu  • Vilanòva de Berg  • Vilanòva d'en Rocheta  • la Vilata  • Vinesac  • la Viòla  • Vion  • Vivièrs  • Vogüé  • la Vòuta
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis de l'Ardecha
Brossainc  • Champagne  • Charnas  • Félines  • Limony  • Peyraud  • Saint-Jacques-d'Atticieux  • Serrières  • Vinzieux
  • Vegeu aquesta plantilla
França
metropolitana:
01 Ain · 02 Aisne · 03 Alier · 04 Alps de l'Alta Provença · 05 Alts Alps · 06 Alps Marítims · 07 Ardecha · 08 Ardenes · 09 Arieja · 10 Aube · 11 Aude · 12 Avairon · 13 Boques del Roine · 14 Calvados · 15 Cantal · 16 Charente · 17 Charanta Marítima · 18 Cher · 19 Corresa · 2A Còrsega del Sud · 2B Alta Còrsega · 21 Costa d'Or · 22 Costes del Nord · 23 Cruesa · 24 Dordonya · 25 Doubs · 26 Droma · 27 Eure · 28 Eure i Loir · 29 Finisterre · 30 Gard · 31 Alta Garona · 32 Gers · 33 Gironda · 34 Erau · 35 Illa i Vilaine · 36 Indre · 37 Indre i Loira · 38 Isèra · 39 Jura · 40 Landes · 41 Loir i Cher · 42 Loira · 43 Alt Loira · 44 Loira Atlàntic · 45 Loiret · 46 Òlt · 47 Olt i Garona · 48 Losera · 49 Maine i Loira · 50 Manche · 51 Marne · 52 Alt Marne · 53 Mayenne · 54 Meurthe i Mosel·la · 55 Mosa · 56 Ar Mor-Bihan · 57 Mosel·la · 58 Nièvre · 59 Nord · 60 Oise · 61 Orne · 62 Pas de Calais · 63 Puèi Domat · 64 Pirineus Atlàntics · 65 Alts Pirineus · 66 Pirineus Orientals · 67 Baix Rin · 68 Alt Rin · 69 Roine - Metròpoli de Lió · 70 Alt Saona · 71 Saona i Loira · 72 Sarthe · 73 Savoia · 74 Alta Savoia · 75 París · 76 Sena Marítim · 77 Sena i Marne · 78 Yvelines · 79 Deux-Sèvres · 80 Somme · 81 Tarn · 82 Tarn i Garona · 83 Var · 84 Valclusa · 85 Vendée · 86 Viena · 87 Alta Viena · 88 Vosges · 89 Yonne · 90 Territori de Belfort · 91 Essonne · 92 Alts del Sena · 93 Sena Saint-Denis · 94 Val-de-Marne · 95 Val-d'Oise
Departaments
d'ultramar:
971 Guadalupe · 972 Martinica · 973 Guaiana Francesa · 974 Reunió · 976 Mayotte
Registres d'autoritat
Bases d'informació