Pirineus Orientals

Plantilla:Infotaula geografia políticaPirineus Orientals
Pyrénées-Orientales (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

EpònimPirineus Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 30′ N, 2° 45′ E / 42.5°N,2.75°E / 42.5; 2.75
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània Modifica el valor a Wikidata
CapitalPerpinyà Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Alta Cerdanya
Conflent
Districte de Ceret
Districte de Perpinyà
Vallespir
districte de Prada Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població487.307 (2021) Modifica el valor a Wikidata (118,39 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície4.116 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altCarlit (2.921 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Arieja
província de Lleida
província de Girona
Aude
Departament del Ter (1812–1813)
Departament del Segre (1812–1813)
Segre-Ter (1813–1814) Modifica el valor a Wikidata
Creació4 març 1790 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataHermeline Malherbe-Laurent Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2FR-66 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR815 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE66 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webledepartement66.fr Modifica el valor a Wikidata

Els Pirineus Orientals (en occità: Pirenèus Orientals i oficialment en francès: Pyrénées-Orientales) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània. Limita al nord amb el departament de l'Aude, al nord-oest amb el departament de l'Arieja (Occitània), a l'oest amb Andorra, al sud amb les comarques de la Baixa Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà i a l'est amb la mar Mediterrània. La capital és Perpinyà.[1]

Geografia i activitats

Mapa municipal dels Pirineus Orientals
Extensió del català als Pirineus Orientals

Tret de la comarca occitana de la Fenolleda (en occità: Fenolhèda), la resta (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya) havien estat regides per la Generalitat de Catalunya. En conjunt, aquests territoris reben el nom de Catalunya Nord (Catalunya del Nord), no oficial a l'Estat francès, però oficialment utilitzat —i en català— en el preàmbul de la Carta a favor del català.

La Carta a favor del català, aprovada pel Consell General dels Pirineus Orientals el 10 de desembre del 2007, reconeix (totalment simbòlicament a la pràctica) la llengua catalana com a llengua històrica i d'aleshores endavant, oficial al departament juntament amb el francès.

Els Pirineus Orientals estan situats als estreps orientals dels Pirineus, que ocupen la meitat sud-occidental del departament, on destaquen els massissos del Carlit i el Canigó. Al nord, les Corberes el separen de l'Aude, i al sud el massís de l'Albera el separa de l'Alt Empordà. És travessat, de l'oest a l'est, per l'Aglí, la Tet i el Tec. Tocant al mar hi ha els estanys de Salses i Sant Nazari.

Amb una indústria poc desenvolupada (centrada sobretot a la rodalia de Perpinyà i dedicada principalment a la transformació de productes agrícoles), l'economia es basa en l'agricultura (principalment la vinya i la fruita) i, sobretot, el turisme, tant d'estiu com d'hivern. Llocs d'interès són la ciutat de Perpinyà, els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, la catedral d'Elna, la vila fortificada de Vilafranca de Conflent, el castell de Salses, els pobles de Cotlliure i Castellnou dels Aspres, etc. Als Pirineus hi trobem les estacions hivernals de Cerdanya-Puigmal 2600, l'Espai Cambra d'Ase, Eina - Sant Pere dels Forcats, Font-romeu - Pirineus 2000, Portè-Pimorent, Capcir, Formiguera, la Llaguna, Els Angles, Puigbalador-Riutort i Mosset.

Divisió administrativa

Aquest departament està subdividit en tres districtes (en francès: arrondissements), que alhora estan dividits en cantons i, aquests, en comunes o municipis.

  • Districtes del departament dels Pirineus Orientals
    Districtes del departament dels Pirineus Orientals
  • Cantons del departament dels Pirineus Orientals
    Cantons del departament dels Pirineus Orientals
  • Cantons de la vila de Perpinyà
    Cantons de la vila de Perpinyà
Cantons del departament dels Pirineus Orientals
Catalunya en l'Imperi Napoleònic (1812-1814). Departament dels Pirineus Orientals
  • Districte de Prada de Conflent, amb 6 cantons:
    • cantó de Montlluís
    • cantó d'Oleta
    • cantó de Prada
    • cantó de Sallagosa
    • cantó de Sornià (en occità: Sornhan)
    • cantó de Vinçà
  • Districte de Perpinyà, amb 20 cantons:
    • cantó de Canet de Rosselló
    • cantó de la Costa Radiant (amb capital a Sant Cebrià de Rosselló)
    • cantó d'Elna
    • cantó de la Tor de França
    • cantó de Millars
    • cantons de Perpinyà: enumerats de l'1 al 9
    • cantó de Ribesaltes
    • cantó de Sant Esteve del Monestir
    • cantó de Sant Llorenç de la Salanca
    • cantó de Sant Pau de Fenollet (en occità: Sant Paul de Fenolhet)
    • cantó de Tuïr
    • cantó de Toluges
  • Districte de Ceret, amb 5 cantons:
    • cantó d'Argelers
    • cantó d'Arles
    • cantó de Ceret
    • cantó de la Costa Vermella (amb capital a Portvendres)
    • cantó de Prats de Molló

En total hi ha 3 districtes, 31 cantons i 226 municipis.

Vegeu també

Referències

  1. «Pirineus Orientals». GEC. [Consulta: 2 gener 2021].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquinotícies
  • Web del Consell general
  • Comunes dels Pirineus Orientals en el transcurs del temps
  • Vegeu aquesta plantilla
França
metropolitana:
01 Ain · 02 Aisne · 03 Alier · 04 Alps de l'Alta Provença · 05 Alts Alps · 06 Alps Marítims · 07 Ardecha · 08 Ardenes · 09 Arieja · 10 Aube · 11 Aude · 12 Avairon · 13 Boques del Roine · 14 Calvados · 15 Cantal · 16 Charente · 17 Charanta Marítima · 18 Cher · 19 Corresa · 2A Còrsega del Sud · 2B Alta Còrsega · 21 Costa d'Or · 22 Costes del Nord · 23 Cruesa · 24 Dordonya · 25 Doubs · 26 Droma · 27 Eure · 28 Eure i Loir · 29 Finisterre · 30 Gard · 31 Alta Garona · 32 Gers · 33 Gironda · 34 Erau · 35 Illa i Vilaine · 36 Indre · 37 Indre i Loira · 38 Isèra · 39 Jura · 40 Landes · 41 Loir i Cher · 42 Loira · 43 Alt Loira · 44 Loira Atlàntic · 45 Loiret · 46 Òlt · 47 Olt i Garona · 48 Losera · 49 Maine i Loira · 50 Manche · 51 Marne · 52 Alt Marne · 53 Mayenne · 54 Meurthe i Mosel·la · 55 Mosa · 56 Ar Mor-Bihan · 57 Mosel·la · 58 Nièvre · 59 Nord · 60 Oise · 61 Orne · 62 Pas de Calais · 63 Puèi Domat · 64 Pirineus Atlàntics · 65 Alts Pirineus · 66 Pirineus Orientals · 67 Baix Rin · 68 Alt Rin · 69 Roine - Metròpoli de Lió · 70 Alt Saona · 71 Saona i Loira · 72 Sarthe · 73 Savoia · 74 Alta Savoia · 75 París · 76 Sena Marítim · 77 Sena i Marne · 78 Yvelines · 79 Deux-Sèvres · 80 Somme · 81 Tarn · 82 Tarn i Garona · 83 Var · 84 Valclusa · 85 Vendée · 86 Viena · 87 Alta Viena · 88 Vosges · 89 Yonne · 90 Territori de Belfort · 91 Essonne · 92 Alts del Sena · 93 Sena Saint-Denis · 94 Val-de-Marne · 95 Val-d'Oise
Departaments
d'ultramar:
971 Guadalupe · 972 Martinica · 973 Guaiana Francesa · 974 Reunió · 976 Mayotte
  • Vegeu aquesta plantilla
Divisió administrativa d'Occitània
Estat Francès
Estat Italià
Estat Espanyol
Clau de símbols
(∗∗) territori majoritàriament occità. (∗) territori minoritàriament occità. Els territoris que no duen asterisc són íntegrament occitans.
Registres d'autoritat
Bases d'informació