Erau
 | Aquest article tracta sobre el departament francès. Si cerqueu l riu homònim, vegeu «Riu Erau». |
| |||||
| Epònim | Erau  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Capital | Montpeller | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.201.883 (2021) (193,1 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6.224 km² | ||||
| Banyat per | golf del Lleó | ||||
| Punt més alt | punt més alt de l'Erau (1.152 m) | ||||
| Limita amb | Aude, sud-oest Gard, nord-est Avairon, nord-oest Tarn, oest | ||||
| Creació | 4 març 1790 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Kléber Mesquida | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu | ||||
| ISO 3166-2 | FR-34 | ||||
| Codi NUTS | FR813 | ||||
| Codi de departament INSEE | 34 | ||||
| Lloc web | herault.fr | ||||
    | |||||
L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània. La seva capital és Montpeller.
Història
El departament d'Erau va ser creat durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790 -en aplicació de la llei de 22 de desembre de 1789-, a partir d'una part de l'antiga província del Llenguadoc.
Economia
- Agricultura, viticultura
La superfície agrícola del departament és del 65%.[1] La viticultura és el cultiu majoritari i la resta de terra s'utilitza per a horts (olives, castanyes, nous, prunes, pomes), prats artificials, cultiu d'hortalisses i cereals. La superfície declarada per producció orgànica és de 17.939 hectàrees; entre el 2004 i el 2011, la part de superfície per bioagricultura va passar del 2,6% al 9,3%.[2] Excloent àrea agrícola, la presència d'erms representa 122,915 hectàrees o gairebé el 20% del departament i els boscos estan presents a 217,050 hectàrees o el 35%.[3]
La presència de vinyes a la regió es remunta a l'antiguitat, a èpoques anteriors a la fundació de la Narbonense. Durant el segle xix i principis del segle xx, els enòlegs van començar a prioritzar la qualitat a la quantitat, així què els rendiments s'han reduït, les varietats de raïm modificat i s'han fet inversions en maquinaries modernes. El clima i el tipus de sòl propicia una gran diversitat i àmplia gamma de varietats com són els AOC Saint-Chinian, Faugères, Minervois, Llenguadoc i Clairette du Languedoc, Frontignan Muscat, Muscat Lunel, moscatell Mireval, moscatell de Saint-Jean-du-Minervois, picpoul de Pinet.[1][4]
Districtes
El departament es divideix en tres districtes:
- Districte de Besiers, amb cap a la sotsprefectura de Besiers.
- Districte de Lodeva, amb cap a la sotsprefectura de Lodeva.
- Districte de Montpeller, amb cap a la prefectura del departament, Montpeller.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Agriculture et haute valeur environnementale». Conseil départemental de l'Hérault. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2015. [Consulta: 22 octubre 2015].
- ↑ «Production agriculture biologique en 2012». INSEE. Institut national de la statistique et des études économiques. [Consulta: 22 octubre 2015].
- ↑ «Utilisation du sol en 2013». INSEE. Institut national de la statistique et des études économiques. [Consulta: 22 octubre 2015].
- ↑ «Viticulture». Conseil départemental de l'Hérault. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2015. [Consulta: 22 octubre 2015].
Vegeu també
- Llista de municipis de l'Erau
- Cantons de l'Erau
- Districtes de l'Erau
- Consell General de l'Erau
- Llista de monuments de l'Erau
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
- Prefectura (en francès)
- Consell General d'Erau (en francès)
- Canal du Midi Arxivat 2006-04-04 a Wayback Machine. (en francès)
Divisió administrativa d'Occitània | |
|---|---|
| Estat Francès | Aquitània (Dordonya∗∗, Gironda∗∗, Landes, Òlt i Garona, Pirineus Atlàntics∗) · Alvèrnia (Alier∗∗, Cantal, Alt Loira, Puèi Domat) · Centre – Val de Loira∗ (Cher∗, Indre∗) · Llemosí (Corresa, Cruesa, Alta Viena) · Llenguadoc-Rosselló (Aude, Erau, Gard, Losera, Pirineus Orientals∗) · Migdia-Pirineus (Arieja, Avairon, Gers, Alta Garona, Alts Pirineus, Òlt, Tarn i Garona, Tarn) · Provença-Alps-Costa Blava (Alps de l'Alta Provença, Alps Marítims∗∗, Alts Alps, Boques del Roine, Valclusa, Var) · Poitou-Charentes∗ (Charanta∗, Viena∗) · Roine-Alps (Ardecha∗∗, Droma∗∗, Isèra∗, Loira∗) |
| Estat Italià | Piemont∗ (Província de Cuneo∗ i Ciutat Metropolitana de Torí∗) · Calàbria∗ (Província de Cosenza∗ - enclavament de La Gàrdia) |
| Estat Espanyol | |
| Clau de símbols | (∗∗) territori majoritàriament occità. (∗) territori minoritàriament occità. Els territoris que no duen asterisc són íntegrament occitans. |
