Cova Franchthi

Infotaula de geografia físicaCova Franchthi
Imatge
TipusCova i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaErmionida Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKilada Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 25′ 21″ N, 23° 07′ 53″ E / 37.422413°N,23.131286°E / 37.422413; 23.131286
Dades i xifres
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Història
Períodeneolític i paleolític Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creaciófa 100.000 anys Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició3000 aC Modifica el valor a Wikidata

La cova Franchthi (en grec: Σπήλαιον Φράγχθι) està situada al sud-est de l'Argòlida, dins de la península grega del Peloponés i és en un paratge amb meravelloses vistes al golf Argòlic, enfront de la localitat grega de Koilada.

La cova estigué ocupada des d'època paleolítica, a l'entorn del 20000 ae i possiblement abans, i se'n mantingué l'ocupació durant el mesolític i neolític; fou abandonada al voltant del 3000 ae. És un dels pocs assentaments del món que mostra una ocupació humana contínua al llarg de 20.000 anys.

La cova presenta alguna de les primeres evidències d'agricultura a Grècia. Els primers habitants serien caçadors recol·lectors, amb restes simultànies de c. 11000 ae de fruita com ara ametles, festucs, garrofes i llentilles. L'avena salvatge i l'ordi silvestre hi apareixen en contexts datats des del 10500 ae, mentre que des del 7300 hi apareixen ja pésols i peres silvestres. Cap d'aquestes espècies és autòctona, i dues en són oriündes d'Àsia Menor, cosa que indica que el conreu de llegums i fruita seca precedí el de cereals a Grècia i fins a Àsia Menor. La troballa podria significar que aquesta zona meridional d'Argòlida fou la zona més antiga agrícola coneguda de Grècia. Els elements d'obsidiana apareguts a la cova provenen de les pedreres de l'illa de Melos, situada a 80 milles per mar, cosa que indica que la capacitat per fer aquests desplaçaments ja es donava en aquella època. Igualment i a l'entorn del 6000 ae apareixen evidències en el registre arqueològic de la cova de dues espècies de blat salvatge: pisana i emmer (Triticum dicoccum).

Cronologia relativa

  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[1]
aC
11000
Europa Egipte Síria
Llevant
Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria
Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia
Iran
(Khuzistan)
Iran Indus/
Índia
Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[2]
Mureybet
(10,500 aC)
Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[3]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[4]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad
Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe
Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC)
Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac)
Tell Sabi Abyad
Bouqras
Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh
Mehrgarh I[2]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[5]
Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal)
Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A

Halaf






Halaf-Obeid
Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC)
Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)

Amuq B
Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22


Hassuna

Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)

Susiana A
Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[6]


Amuq C
Hacilar
Mersin
22–20
Hassuna tardà

Gawra 20

Tepe Sabz
Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D
Gian Hasan
Mersin
19–17
Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18
Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800
Badariana
Naqada
Obeid 4

Referències

  1. Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  2. 2,0 2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  3. Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  4. Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  5. Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  6. Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 

Bibliografia

  • Clements, Christina, Franchthi Cavi. EMuseum. Minnesota State University, Mankato.
  • Cullen, Tracey, Mesolithic mortuary ritual at Franchthi Cavi, Greece (en anglés).