Naqada

Per a altres significats, vegeu «Nubt».
Infotaula de geografia físicaNaqada
(ar) نقادة Modifica el valor a Wikidata
TipusCultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEgipte Modifica el valor a Wikidata
Map
 25° 57′ 00″ N, 32° 44′ 00″ E / 25.95°N,32.733333°E / 25.95; 32.733333
Localització de Naqada

Naqada és el nom que rep una cultura predinàstica d'Egipte entre el 4000 aC i el 3000 aC, del nom del llogaret de Naqada, a la vora oest del Nil, 25 km al nord de Luxor. Les primeres excavacions les van fer Sir W. M. Flinders Petrie i James Quibell del Col·legi Universitari de Londres, i John Garstang de la Universitat de Liverpool, i van trobar proves d'una cultura que va fer eclosió vers el 3800 aC i que va tenir una continuïtat cultural durant gairebé un mil·lenni, arribant fins a Núbia (Hemamein).

Es divideix en:

  • Naqada I (Amratià)
  • Naqada II (Gerzeà)
  • Naqada III

Inicialment la Naqada I fou anomenada cultura Amratiana per Petrie, però Kaiser el 1957 va donar-li el nom de Naqada mentre Amratià s'aplicava al període, per fer més incidència en el fet de la continuïtat cultural entre les tres fases de Naqada.

Sedentarització

Entre el 4000 i 3000 aC, la regió del Nil atrau una important comunitat de caçadors i recol·lectors, per les extremes condicions dels territoris del voltant, mentre que el riu oferia grans quantitats de recursos, afavorint la sedentarització al delta i a Núbia.[1]

Descobriments

Durant el període, diversos descobriments van contribuir al desenvolupament de la societat civilitzada, com les eines de coure, les edificacions d'adobe, els tractaments de les pells d'animals, i la veneració dels déus.[1]

La ciutat de Naqada

En egipci antic Naqada s'anomenava Nubt, i fou la primera ciutat estat o confederació regional que va exercir l'hegemonia a l'inici del període Naqada II (estadis IIa i IIb), hegemonia que després va passar a Hierakonpolis (Naqada IIc i IId). Anomenada de vegades confederació del Nubt se suposa que va iniciar-se ja durant el període Naqada I com una ciutat estructurada com entitat política que per alguna raó, probablement econòmica, va esdevenir una important ciutat estat i va sotmetre per via de la força o de la persuasió a algunes ciutats menors que al seu torn formaven entitats polítiques menys importants. La seva hegemonia cal situar-la no abans del 3500 aC i fins vers el 3300 aC.

Els grecs la van anomenar Ombos i més tard els àrabs Tukh. Cal no confondre aquesta ciutat amb la moderna Kom Ombo que fou la clàssica Ombos i antigament es va dir Nubt (Ciutat de deu).

A la ciutat hi ha les restes d'un temple dedicat a Seth construït probablement per Tuthmosis I, Tuthmosis III, Amenhotep II, i algun altra sobirà de l'època. A la ciutat es va trobar el ceptre d'Amenhotep III, avui a un museu de Londres.

Cronologia relativa

  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[2]
aC
11000
Europa Egipte Síria
Llevant
Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria
Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia
Iran
(Khuzistan)
Iran Indus/
Índia
Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[3]
Mureybet
(10,500 aC)
Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[4]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[5]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad
Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe
Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC)
Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac)
Tell Sabi Abyad
Bouqras
Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh
Mehrgarh I[3]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[6]
Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal)
Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A

Halaf






Halaf-Obeid
Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC)
Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)

Amuq B
Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22


Hassuna

Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)

Susiana A
Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[7]


Amuq C
Hacilar
Mersin
22–20
Hassuna tardà

Gawra 20

Tepe Sabz
Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D
Gian Hasan
Mersin
19–17
Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18
Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800
Badariana
Naqada
Obeid 4

Referències

  1. 1,0 1,1 (anglès) Thom F. Cavalli, Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation, p.82
  2. Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  3. 3,0 3,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  4. Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  5. Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  6. Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  7. Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 
Bases d'informació