Període de transició Halaf-Obeid

Infotaula de grup humàPeríode de transició Halaf-Obeid
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Part deneolític Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deAl-Jazira Modifica el valor a Wikidata
Precedit perCultura d'Halaf Modifica el valor a Wikidata
Seguit perObeid Modifica el valor a Wikidata

El període de transició Halaf-Obaid o HUT (de l'anglès, Halaf-Ubaid Transitional period) (c. 5500/5400 aC - 5200/5000 aC) és un període prehistòric de Mesopotàmia. Es troba cronològicament entre el període Halaf i el període Obeid.

Encara és un període complex i poc conegut.[1] Al mateix temps, es van fer esforços recents per estudiar el canvi gradual de la ceràmica d'estil Halaf a la ceràmica d'estil Obeid a diverses parts del nord de Mesopotàmia.

Arqueologia

Arqueològicament, el període ha estat estudiat de nou recentment per diversos estudiosos. Sembla que el període Halaf va acabar al voltant del 5200 aC, i el període Obeid del nord va començar al voltant d'aquell moment. Hi ha diversos jaciments que es situen des del període Halaf fins a l'Obeid.

Anteriorment, només dos d'aquests llocs eren ben coneguts. El primer d'ells, Tepe Gaura, va ser excavat a la dècada del 1930, quan faltaven controls estratigràfics, cosa que va provocar dificultats per tornar a crear la seqüència.[2] El segon, Tell Aqab, va romandre en gran part inèdit.[2] Això va dificultar les declaracions definitives sobre el període. Però amb l'estat actual del coneixement arqueològic, està sorgint més certesa.

Jaciments amb transició brusca

Tell Arpachiyah i Tepe Gaura són els llocs on la transició d'Halaf a Obeid va ser força brusca. No es van observar nivells de transició en aquests dos jaciments importants.[3]

Jaciments amb transició gradual

A. L. Perkins va identificar l'existència d'una fase de transició Halaf-Obeid que es pot veure en conjunts ceràmics. Es van suggerir llocs com Tell el-'Oueili i Txoga Mami a la regió de Mandali com a testimonis d'aquesta fase.[3]

Més recentment, s'ha documentat una fase de transició Halaf-Obeid a Síria, en llocs com Tell Zeidan, Tell Aqab, Tell Kurdu, Tell Masaikh (prop de Terqa, també conegut com Kar-Assurnasirpal) i Chagar Baçar.

La ceràmica de transició Halaf-Obeid de Tell Begum, a la plana de Xahrizur, és especialment abundant.[3] La plana de Xahrizur es troba entre les planes de Mesopotàmia i l'altiplà iranià, per la qual cosa és geogràficament important.

Una anàlisi recent (2016) indica que, a la regió d'Assur, així com a la plana de Xahrizur, la intensitat de l'assentament, així com el nombre global de jaciments es va mantenir força similar durant els períodes Halaf i Obeid.[3]

Cronologia relativa

  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[4]
aC
11000 		Europa Egipte Síria
Llevant 		Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria 		Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia 		Iran
(Khuzistan) 		Iran Indus/
Índia 		Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[5]
Mureybet
(10,500 aC) 		Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[6]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[7]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad 		Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe 		Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC) 		Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac) 		Tell Sabi Abyad
Bouqras 		Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh 		Mehrgarh I[5]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[8] 		Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal) 		Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A
Halaf






Halaf-Obeid 		Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC) 		Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)
Amuq B 		Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22
Hassuna
Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)
Susiana A 		Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[9]


Amuq C 		Hacilar
Mersin
22–20 		Hassuna tardà

Gawra 20
Tepe Sabz 		Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D 		Gian Hasan
Mersin
19–17 		Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18 		Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800 		Badariana
Naqada 		Obeid 4

Referències

  1. ↑ Campbell i Fletcher, 2010, p. 79-80.
  2. ↑ 2,0 2,1 Campbell i Fletcher, 2010, p. 77.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Mühl i Nieuwenhuyse, 2016, p. 27-56.
  4. ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  6. ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  7. ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  8. ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  9. ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 

Bibliografia

  • Campbell, Stuart «Rethinking Halaf chronologies» (en anglès). Paléorient, 33(1), 2007, pàg. 103-136.
  • Campbell, Stuart; Fletcher, Alexandra. «Questioning the Halaf-Ubaid Transition». A: Beyond the Ubaid: Transformation and Integration in the Late Prehistoric Societies of the Middle East (en anglès). Chicago: The Oriental Institute of the University of Chicago, 2010. ISBN 978-1-885923-66-0. 
  • Davidson, T; Watkins, T. «Two seasons of excavation at Tell Aqab in the Jezirah, N.E. Syria». Iraq, 43(1), 1981, pàg. 1-18.
  • Mühl, Simone; Nieuwenhuyse, Olivier P. «Halaf and Ubaid period settlement: a view from the Central Zagros Piedmont». A: Trajectories of Complexity. Socio-economic Dynamics in Upper Mesopotamia in the Neolithic and Chalcolithic Periods (PDF) (en anglès). Wiesbaden: Studia Chaburensia 6, 2016, p. 27-56.  Arxivat 2019-12-15 a Wayback Machine.
  • Tobler, Arthur. Excavations at Tepe Gawra (en anglès). 2. Oxford: Oxford University Press, 1950. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Història
Prehistòria
Història
Principals ciutats
Societat i política
Religió
Cultura
Llengües
Arqueologia
Vegeu també