Gesher

Infotaula de geografia físicaGesher
TipusTel i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativallac de Tiberíades (Israel) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVall del Jordà Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 36′ 10″ N, 35° 33′ 20″ E / 32.6028°N,35.5556°E / 32.6028; 35.5556
Activitat
Creació8000 aC Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició8000 aC Modifica el valor a Wikidata

Gesher (hebreu: גֶּשֶׁר, lit. «Pont») és un jaciment arqueològic situat al marge sud de Nahal Tavor, a prop del quibuts Gesher, al centre de la vall del Jordà (Israel). Porta signes d'ocupació de dos períodes, el neolític molt primerenc i l'edat del bronze mitjà. Va ser excavat per primera vegada entre 1986 i 1987 per Yosef Garfinkel, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, i entre el 2002 i el 2004 per Susan Cohen, de la Universitat Estatal de Montana. La mitjana dels resultats de quatre datacions basades en el carboni 14 suggereixen que l'assentament va estar habitat cap al 8000 aC.[1]

  • Calibració de dates per datació basat en el carboni 14 per a Geshe, 2013[2]
    Calibració de dates per datació basat en el carboni 14 per a Geshe, 2013[2]

Durant el neolític preceràmic A, el lloc era un petit poble compost per algunes estructures arrodonides. Les troballes típiques de sílex incloïen un nombre elevat de punts d'El Khiam que Garfinkel argumentava, juntament amb la data relativament primerenca, podrien classificar Gesher com a lloc Khiamià.[1] Un dels descobriments destacats, desconeguts de cap altre jaciment del període neolític a l'Orient Pròxim, és un taller per a la producció d'artefactes de basalt. El taller va produir destrals de basalt i altres eines que després van ser enviades a altres centres neolítics primerencs, com ara Jericó i Netiv HaGdud. Segons dades radiomètriques, Gesher és un dels primers llocs neolítics de l'Orient Pròxim. Durant aquest període es van establir els primers pobles i es va produir la transició a l'agricultura.

El 2006 es va publicar un informe final de l'excavació del jaciment neolític.

  • Una construcció arrodonidade Gesher del Neolític preceràmica A
    Una construcció arrodonidade Gesher del Neolític preceràmica A
  • Puntes de fletxes de sílex de Gesher dels Neolític preceràmic A
    Puntes de fletxes de sílex de Gesher dels Neolític preceràmic A

Durant l'edat del bronze mitjà IIA, Gesher va servir de cementiri. S'han descobert unes 20 tombes. Es tracta de fosses-pou excavades al sediment local, que s'utilitzen per a enterraments individuals i no es tornaven a obrir. Això facilita l'estudi dels costums d'enterrament, incloent-hi la posició del cos, la quantitat de béns sepulcrals i la seva relació amb el difunt. Es van trobar a quatre de les fosses quatre puntes de llança i destrals de bronze.

L'any 2007 es va publicar un informe final de l'excavació del cementiri de bronze mitjà.

Cronologia comparativa

  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[3]
aC
11000
Europa Egipte Síria
Llevant
Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria
Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia
Iran
(Khuzistan)
Iran Indus/
Índia
Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[4]
Mureybet
(10,500 aC)
Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[5]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[6]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad
Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe
Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC)
Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac)
Tell Sabi Abyad
Bouqras
Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh
Mehrgarh I[4]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[7]
Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal)
Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A

Halaf






Halaf-Obeid
Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC)
Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)

Amuq B
Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22


Hassuna

Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)

Susiana A
Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[8]


Amuq C
Hacilar
Mersin
22–20
Hassuna tardà

Gawra 20

Tepe Sabz
Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D
Gian Hasan
Mersin
19–17
Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18
Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800
Badariana
Naqada
Obeid 4

Referències

  1. 1,0 1,1 «Nadel D., Garfinkel Y., The Sultanian Flint Assemblage from Gesher and its Implications for Recognizing Early Neolithic Entities in the Levant, Volume 15, Number 15-2, pp. 139-151» (en anglès). Paléorient, 1989.
  2. Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS ONE, 9(5), 07-05-2014, pàg. Appendix S1. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  3. Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  4. 4,0 4,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  5. Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  6. Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  7. Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  8. Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 

Bibliografia

  • Cohen, Susan L. «Gesher 2003» (en anglès). Hadashot Arkheologiyot – Excavations and Surveys in Israel, 12-05-2004.
  • Cohen, Susan L. «Gesher 2004» (en anglès). Hadashot Arkheologiyot – Excavations and Surveys in Israel, 24-03-2005.
  • Garfinkel, Y; Dag, D. Gesher: A Pre-Pottery Neolithic A Site in the Central Jordan Valley, Israel. A Final Report (en anglès). Berlín: Ex Oriente, 2006. 
  • Garfinkel, Y; Cohen, S. The Early Middle Bronze Cemetery of Gesher. Final Excavation Report (en anglès). AASOR 62. Boston: American Schools of Oriental Research, 2007.