Jarmukià

Infotaula de grup humàJarmukià

Gerra de ceràmica jarmukiana de Xa'ar HaGolan. Modifica el valor a Wikidata
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Inicisegle LXIV aC Modifica el valor a Wikidata
Fimil·lenni VI aC Modifica el valor a Wikidata
Seguit perGhassul Modifica el valor a Wikidata

El jarmukià va ser una cultura ceràmica del període neolític ceràmic A (PNA en les seves sigles en anglès) de l'antic Llevant. Amb una cronologia de c. 6400–6000 aC, va ser la primera cultura ceràmica de la zona que ocupa actualment l'estat d'Israel i una de les més antigues del Llevant. El jarmukià pren el nom del riu Jarmuk, que flueix prop del jaciment tipus d'aquesta cultura, Xa'ar HaGolan, situat prop del quibutzs Xa'ar HaGolan, al peu dels Alts del Golan. Aquesta cultura és contemporània de la cultura lodiana, o Jericó IX, i de la cultura Nizzanim al sud.

Xa'ar HaGolan

Figureta femenina trobada a Xaʽar HaGolan.

El primer jaciment jarmukià es va excavar a Meguidó a la dècada de 1930, però els investigadors encara no van reconèixer que pertanyés a una cultura neolítica desconeguda. El 1949, el professor Moshe Stekelis a Xaʽar HaGolan va identificar-hi per primera vegada el jarmukià com a una cultura del neolític ceràmic a algunes parts d'Israel i Jordània. El jaciment, que data de l'any 6400-6000 aC, es trobava a la part central de la vall del Jordà, a la riba nord del Jarmuk. La seva superfície ocupava unes 20 hectàrees, la qual cosa el va convertir en un dels assentaments més grans coneguts del món en aquell moment. Tot i que després d'això es van descobrir altres llocs amb presència d'aquesta cultura, Xaʽar HaGolan va ser el més gran i probablement el centre d'aquesta cultura.

El jaciment va ser excavat per dos equips d'arqueòlegs de la Universitat Hebrea de Jerusalem: un dirigit per Moshe Stekelis (1949-1952) i l'altre dirigit per Yosef Garfinkel (1989-1990, 1996-2004). Tot i que en les primeres excavacions no es van trobar edificis, una segona excavació va revelar una gran casa amb un pati d'aproximadament 250–700 m² (segons els criteris de valoració de la zona). Estructures monumentals d'aquesta mida són desconegudes en altres jaciments d'aquella època. Les cases constaven d'un pati central envoltat d'unes petites estances.

Els carrers passaven entre les cases, indicant un urbanisme desenvolupat. Durant les excavacions es va trobar un carrer central d'uns 3 metres d'amplada, pavimentat amb còdols fixats amb argila, i un carreró estret sinuós d'1 metre d'amplada. Aquests són els primers carrers descoberts a Palestina i alguns dels primers carrers coneguts de la història. Un pou de 4,15 m de profunditat excavat per a trobar les aigües subterrànies locals indica coneixements bàsics de la hidràulica.

Teoria recent

L'any 2015, una excavació d'urgència va treure a la llum un jaciment prehistòric prop de Beit Hilkia i la pedrera de Revivim, amb troballes d'època jarmukiana, del Calcolític final i del bronze mitjà IIA–IIB.[1] Va ser destacable la troballa d'una figureta d'argila cuita d'estil jarmukià, típica representació d'una deessa de la fertilitat, que significava la troballa més al sud d'aquest tipus de representació.[1] De les 163 trobades fins a aquesta data, la gran majoria s'havien descobert a la zona principal de la cultura jarmukiana, dins i al voltant del jaciment tipus de Xa'ar Hagolan al nord, i només existien dues excepcions al sud. Aquesta nova troballa va portar a l'especulació que bona part del Llevant meridional podria haver estat habitat per una civilització contigua durant aquella època, amb diferències entre els tipus de ceràmica més evidents pels arqueòlegs actuals que per a la gent que vivia aleshores.[1]

Jaciments

Mapa de la cultura jarmukiana dins del context d'altres cultures ceràmiques del neolític al Llevant meridional.
  Cultura jarmukiana
  Cultura lodiana (Jericó IX)
  Cultura nizzanim

Tot i que la cultura jarmukiana va ocupar regions limitades del nord d'Israel i el nord de Jordània, s'ha trobat ceràmica jarmukiana en altres jaciments de la regió, fins i tot en les excavacions del carrer Habashan de Tel Aviv i cap al nord fins a Biblos, al Líban.

A més del jaciment de Xa'ar HaGolan, el 1999 es van identificar uns altres 20 jaciments amb presència de ceràmica jarmuliana a Israel, Cisjordània, Jordània i el Líban.[2] Per ordre alfabètic són els següents:

Israel

  • Hazorea (vall de Jizreel, Israel)[3][4]
  • Carrer HaBashan, Tel Aviv, 500 m al sud del riu Jarkon (plana costanera, Israel)[4]
  • Hamadiya (vall central del Jordà)[3][4]
  • Munhata (vall central del Jordà)[3][4]
  • Assentament de Nahal Betzet II (plana costanera del nord)[5]
  • Assentament de Nahal Zehora II (sud de la vall de Jizreel, turons de Manasseh)[5][6]
  • Assentament de Nahal Zippori 3 (Galilea Occidental)[5]
  • Tel Kabri (plana costanera del nord)[7]
  • Tel Megiddo (vall de Jizreel) - Assentament jarmukià a la base del tel[4]
  • Tel Qishyon/Qishion/Kishion (mal escrit com a Tel Kishon per la premsa) a prop del mont Tabor (Baixa Galilea)[3][4]

Jordània

  • 'Ain Ghazal[3]
  • 'Ain Rahub[3]
  • Jebel Abu Thawwab[3]
  • Uadi Xueib[3]

Líban

Cisjordània

Cronologia relativa

  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[8]
aC
11000 		Europa Egipte Síria
Llevant 		Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria 		Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia 		Iran
(Khuzistan) 		Iran Indus/
Índia 		Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[9]
Mureybet
(10,500 aC) 		Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[10]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[11]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad 		Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe 		Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC) 		Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac) 		Tell Sabi Abyad
Bouqras 		Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh 		Mehrgarh I[9]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[12] 		Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal) 		Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A
Halaf






Halaf-Obeid 		Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC) 		Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)
Amuq B 		Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22
Hassuna
Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)
Susiana A 		Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[13]


Amuq C 		Hacilar
Mersin
22–20 		Hassuna tardà

Gawra 20
Tepe Sabz 		Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D 		Gian Hasan
Mersin
19–17 		Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18 		Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800 		Badariana
Naqada 		Obeid 4

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bet Hilqiya» (en anglès). Hadashot Arkheologiyot, 26-07-2020. [Consulta: 4 juny 2022].
  2. ↑ Garfinkel, 1999.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Golden i Rowan, 2009.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Garfinkel, 1993, p. 115–134.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Barzilai et al., 2016, p. 97–115.
  6. ↑ Gopher i Orrelle, 1991, p. 169-172.
  7. ↑ VVAA, 2002, p. 305.
  8. ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  10. ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  11. ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  12. ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  13. ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 

Bibliografia

  • Barzilai, Omry; Garfinkel, Yosef; van den Brink, Edwin C. M.; Vieugué, Julien «Pottery function and culinary practices of Yarmukian societies in the late 7th millennium cal. BC: First results». Paléorient, 42, 2016, pàg. 97–115. DOI: 10.3406/paleo.2016.5722.
  • Garfinkel, Y. «The Yarmukian Culture in Israel». Paléorient, 19, 1993. DOI: 10.3406/paleo.1993.4587.
  • Garfinkel, Y. The Yarmukians, Neolithic Art from Sha'ar Hagolan (en anglès). Jerusalem: Bible Lands Museum, 1999. 
  • Golden, Jonathan; Rowan, Yorke M. «The Chalcolithic Period of the Southern Levant: A Synthetic Review». Journal of World Prehistory, 22, 1, 2009, pàg. 1-92. DOI: 10.1007/s10963-009-9016-4.
  • Gopher, Avi; Orrelle, Estelle «Preliminary Report on Excavations of Nahal Zehora II — Seasons of 1990 and 1991». Journal of the Israel Prehistoric Society, 24, 1991, pàg. 169-172. JSTOR: https://www.jstor.org/stable/23373367.
  • VVAA. Tel Kabri: The 1986-1993 Excavation Seasons (en anglès). Tel Aviv: Emery and Claire Yass Publications in Archaeology, Institute of Archaeology, Tel Aviv University, 2002, p. 476. ISBN Emery and Claire Yass Publications in Archaeology, Institute of Archaeology, Tel Aviv University.