Tepe Sabz
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Iran  | ||
| Tipus | Jaciment arqueològic | ||
Tepe Sabz és un jaciment arqueològic de Khūzestān, Iran, del qual pren el nom la cultura neolítica homònima.
Descripció
El lloc de Tepe Sabz encara està poc explorat.[1] El jaciment estava situat a la terra baixa de Deh Luran (100–300 m m.n.m), entre la base de les muntanyes de Zagros i Jebel Hamrin.[2]
Tepe Sabz és un túmul de capçalera plana de forma aproximadament rectangular, que originàriament podria haver mesurat aproximadament 140 x 120 m.[2] Actualment, part del tel ha estat erosionat i avui mesura aproximadament 120 x 90 m i s'eleva aproximadament 7 m per sobre de la plana circumdant.[2] Tanmateix, les capes arqueològiques també s'estenen 3,5 m per sota del nivell del sòl, a causa de la contínua deposició de capes al·luvials.[2]
Història
A partir de l'any 6000 aC, durant la revolució neolítica, van aparèixer nombrosos pobles agrícoles a l'altiplà iranià i a les terres baixes de Khūzestān. A més de Tepe Sabz, els llocs importants d'aquell període van ser Hajji Firuz a l'Azerbaidjan, Godin Tepe (VII) al nord-est de Lorestan, Tepe Siyalk (I) a la vora del desert de sal central i Tepe Yahya (VI C–E) al sud-est, amb aspectes molt evolucionats de la vida agrícola. Aquests, amb característiques culturals pròpies, es diferencien d'una manera clarament identificable dels pobles coetanis dels territoris veïns (Afganistan, Balutxistan, Àsia central i Mesopotàmia).[3]
-
Zones d'influència de diferents cultures al període Halaf mitjà, 5600-4500 aC. (les dimensions del golf Pèrsic són les suposades per al 3000 aC)
Cap al 5500 aC. es van introduir noves tècniques de reg per als camps a les terres al·luvials de Khūzestān.[1]
Tepe Sabz va ser culturalment actiu entre el 5500 i el 4000 aC.[2]
Les capes més antigues de Tepe Sabz mostren continuïtat amb la cultura Muhammad-Ja'far en ceràmica i artefactes.[1] Des del punt de vista arquitectònic, les cases es caracteritzen encara per estances de planta rectangular, fonaments de pedra, parets de maó de fang amb revestiment de guix.[1] Per als envans interiors s'utilitza la tècnica tauf.[Nota 1][1]
Els descobriments han demostrat la introducció de noves espècies de cereals, a més del cultiu d'ordi i llegums.[1] El cultiu del lli es beneficia molt de la introducció de noves tècniques de reg.[1] Els pistatxos i les ametlles provenien del comerç amb els turons.[1] A més de les ovelles i cabres, va començar la cria de bestiar i la presència de gossos com a animals de companyia.[1]
Cronologia relativa
Notes
- ↑ Per tauf entenem una tècnica constructiva composta per murs de fang i palla construïts sobre fonaments de pedra. A partir de la invenció dels maons «cigars» i posteriorment dels motlles per als maons d'argila crua, la tècnica va evolucionar cap a una estructura de paret formada per maons d'argila seca sobre fonaments de pedra.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Edwards, Gadd i Hammond, 1970, p. 284-285.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Peregrine i Ember, 2003, p. 188-190.
- ↑ «Ancient Iran: The Neolithic Period (New Stone Age)» (en anglès). Enciclopedia Britannica.
- ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
- ↑ 5,0 5,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
- ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
- ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
- ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
- ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.
Bibliografia
- Edwards, I. E. S.; Gadd, C. J.; Hammond, N. G. L.. The Cambridge Ancient History (en anglès). I(1). Cambridge University Press, 1970. ISBN 9780521070515.
- Hole, F.; Flannery, K. V.; Neely, J. A.. Prehistory and Human Ecology of the Deh Luran Plain: An Early Village Sequence form Khuzistan, Iran (en anglès). University of Michigan Museum of Anthropology: Ann Arbor, 1969.
- Liverani, Mario. Antico Oriente: storia, società, economia (en italià), 2009. ISBN 978-88-420-9041-0.
- Peregrine, Peter N.; Ember, Melvin. Encyclopedia of Prehistory (en anglès). Vol. 8: South and Southwest Asia. Springer Science & Business Media, 2003. ISBN 0306462648.
