Eduard Aunós Pérez

Eduard Aunós Pérez

Nom original	(es) Eduardo Aunós Pérez
Biografia
Naixement	8 setembre 1894 Lleida
Mort	25 setembre 1967 (73 anys) Lausana (Suïssa)
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 25 setembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Justícia
11 juny 1943 – 11 desembre 1945 ← Esteban de Bilbao Eguía – Raimundo Fernández Cuesta →
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Ministre de Treball, Migracions i Seguretat Social d'Espanya
7 febrer 1924 – 7 gener 1930 ← Juan Flórez Posada – Pedro Sangro y Ros de Olano →
Diputat al Congrés dels Diputats
6 març 1918 – 6 abril 1918 ← Emili Riu i Periquet – Daniel Riu i Periquet →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític
Partit	Lliga Regionalista Falange Espanyola de les JONS Renovación Española Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1947–1967) Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1944–1967) Consell Nacional del Movimiento Reial Acadèmia Europea de Doctors
Obra
Obres destacables (1940-1969) Causa General
Família
Pare	Eduard Aunós i Cau
Premis (1961)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1945)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1945)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1944)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1929)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista i un dels impulsors de la Causa General.^[1][2]

Biografia

Fill del polític d'origen aranès Eduard Aunós i Cau i de Jovita Pérez i Navarro,^[3] va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid i va militar de ben jove a la Lliga Regionalista. Es va casar amb Dolores de Juan i en el moment de la seva defunció estava casat amb Maria Antonia Morales Giraldo.^[4]

En fou escollit diputat a Corts per la Seu d'Urgell a les eleccions generals espanyoles de 1916.^[1] També va ser secretari de Francesc Cambó en el Ministeri de Foment el 1918.^[1][5]

Es va allunyar de la Lliga i durant la dictadura de Primo de Rivera va ser Ministre de Treball, Comerç i Indústria (1925-1930).^[1] Admirador del règim feixista italià va tractar d'imitar el seu sistema corporatiu amb la creació d'un Codi de Treball (1926) i l'Organització Corporativa Nacional (1928). Després de la caiguda de Miguel Primo de Rivera, va tractar de formar un Partit Laborista a semblança del Partit Feixista italià, però li van mancar suports.

Després de la proclamació de la República el 1931 es va exiliar a París i amb l'esclat de la Guerra Civil prengué partit pel bàndol colpista.^[1] Des de l'exili va col·laborar amb la revista Acción Española, incorporant-se a Renovación Española. En 1937 va ingressar a FE de las JONS com a cap del partit a França; i després de la unificació va ser membre de la Junta Política de FET y de las JONS.^[1] Després de ser ambaixador a Bèlgica^[1] (1939-1940) i Argentina^[1] (1942-1943), fou nomenat Ministre de Justícia de la dictadura franquista entre 1943 i 1945,^{[n. 1]} i impulsor de la Causa General. Després també va ser el president del Tribunal de Cuentas de Madrid.^[1]

Leridanismo

Va ser un dels impulsors del leridanismo, un moviment que promovia una visió romàntica i idealitzada de la ciutat, i defensava la província de Lleida com a concepte identitari (relativitzant la seva catalanitat) i exaltava alguns elements del folklore local.^[6] El moviment s'organitzava al voltant de l'associació el "Caliu Ilerdenc", un elitista club gastronòmic i literari de la capital ilerdenca al qual se li atribuí la capacitat de decidir qui ocupava els càrrecs públics més rellevants de la província (entre ells l'alcaldia de la capital o la presidència de la diputació).^[7]

Imputació en la causa contra el franquisme

Va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputat per l'Audiència Nacional d'Espanya en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i en els primers anys del règim, i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.^[8][9][10] Baltasar Garzón va ser imputat per prevaricació per aquest procediment en considerar el Tribunal Suprem que, sense entrar en el fons de l'assumpte (l'acusació als líders franquistes), no hi tenia competències.^[11]

Obres

• Problemas de España (1928)
• Estudios de Derecho Corporativo (1929)
• Itinerario de la España Contemporánea (1941)
• Biografía de Venecia (1948)
• Discurso de la vida. Autobiografía (1951)
• Los viñadores de la última hora (1952)
• Guía de París para españoles (1955)

Notes

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Juan Flórez Posada	Ministre de Treball, Comerç i Indústria 1924- 1930	Succeït per: Pedro Sangro y Ros de Olano
Precedit per: Esteban de Bilbao Eguía	Ministre de Justícia 1943- 1945	Succeït per: Raimundo Fernández Cuesta
Premis i fites
Precedit per: Inocencio Jiménez Vicente	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 12 1941-1967	Succeït per: Francisco Moreno Herrera