Robert Saladrigas i Riera

Infotaula de personaRobert Saladrigas i Riera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 2018 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Montjuïc (agrupació 2a, nínxol hipogeu 461, Via Sant Josep)[1] 
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióEscriptor, Periodista, Crític literari
Premis

Robert Saladrigas i Riera (Barcelona, 12 de febrer de 1940 - Barcelona, 22 d'octubre de 2018)[2] fou un escriptor, periodista i crític literari català, prestigiós pels seus articles sobre literatura estrangera que publicava en el suplement CULTURA/S de La Vanguardia. La seva obra literària en català s'ha traduït al castellà, al portuguès i al romanès i alterna amb assajos crítics sobre diversos autors.

Biografia

Placa amb la signatura de Robert Saladrigas al Monument al llibre (Barcelona)

Robert va néixer el 12 de febrer de 1940 a Barcelona. Ben aviat va decidir aparcar els estudis d'economia pel periodisme i la literatura i, des de llavors, va escriure als diaris El Correo Catalán, TeleXpres i La Vanguardia (en què va dirigir entre 1981 i 1994 el Suplement Libros) i va col·laborar a l'ABC i a les revistes Siglo 20, Tele/Estel, Cavall Fort, Mundo i Destino. Després de la seva experiència a l'editorial Noguer quan era jove, l'any 1974 va fundar Edicions Galba, que va dirigir fins a l'any 1978. De 1978 a 1984 va dirigir en el Circuit Català de TVE els programes culturals Signes i Veus i formes, a més de la novel·la en cinc episodis (de dilluns a divendres) Cambres barrades i la sèrie composta per tretze relats curts emesos amb el títol Històries de cara i creu. Va dirigir programes culturals i va col·laborar en altres de Ràdio 4, Radio Peninsular, COM Ràdio i Catalunya Ràdio. Saladrigas va morir el 22 d'octubre de 2018, deixant com a vídua Montse Gilabert.

Literàriament sempre ha alternat novel·les per a adults i per a joves. Va iniciar-se seguint els models realistes però posteriorment va incorporar trets d'altres gèneres. De la literatura juvenil va destacar la llibertat amb què es podien tractar tots els temes i la necessitat d'emprar un llenguatge més directe. Es pot emmarcar en l'anomenada generació catalana del 70,[3] tot i que la seva primera tradició va ser anglosaxona i es va apropar tardanament als autors catalans canònics.

Obres

  • Narrativa en català:
    • 1966 El cau
    • 1967 Entre juliol i setembre
    • 1970 Boires
    • 1970 L'Àlex, el 8 i el 10
    • 1970 52 hores a través de la pell
    • 1971 El viatge prodigiós d'en Ferran Pinyol
    • 1977 Històries a mig camí
    • 1977 Aquell gust agre de l'estel
    • 1979 Néixer de nou, cada dia
    • 1980 Pel camí ral del nord
    • 1981 Sota la volta del temps
    • 1983 Imatges del meu mirall
    • 1983 Sóc Emma
    • 1984 Visions de cada hora
    • 1986 Memorial de Claudi M. Broch
    • 1990 Claris
    • 1991 Tauromàquia: sol i lluna
    • 1992 El sol de la tarda
    • 1994 Un temps del diable
    • 1995 Amic Lu
    • 1996 La mar no està mai sola
    • 1999 Còmplices de ciutat
    • 2004 La llibreta groga
    • 2005 Biografia
    • 2008 L'altre
    • 2012 L'estiu de la pluja
  • Assaig/periodisme en català:
    • 1973 L'Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergés
    • 1974 Literatura i societat a la Catalunya d'avui
    • 2014 Paraules d'escriptors. Monòlegs amb creadors catalans dels setanta
  • Castellà:
    • 1965 Notas de un viaje
    • 1967 Arañas
    • 1972 Las confesiones no católicas de España
    • 2012 Voces del "boom". Monólogos
    • 2013 De un lector que cuenta. Impresiones sobre la narrativa extranjera contemporánea. De Thomas Mann a Jonathan Franzen
    • 2014 Rostros escritos. Monólogos con creadores españoles de los setenta
    • 2017 En tierra de ficción. Recorrido por la narrativa contemporánea. De Edgar Allan Poe a Evan Dara

Premis

Referències

  1. Ubicació al cementiri
  2. «Mor el novel·lista i crític literari Robert Saladrigas». NacióDigital.
  3. «Fallece el novelista y crítico literario Robert Saladrigas». La Vanguardia [Consulta: 1r desembre 2018].

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Maria de la Pau Janer i Mulet
Natura d'anguila
Premi Carlemany per al foment de la lectura
1996
Succeït per:
Gabriel Janer Manila
Els jardins incendiats
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Terenci Moix  · 1969: Baltasar Porcel  · 1970: Teresa Pàmies  · 1971: Gabriel Janer  · 1972: Alexandre Cirici  · 1973: Llorenç Villalonga  · 1974: Marià Manent  · 1975: Enric Jardí  · 1976: Carles Reig  · 1977: Josep M. Castellet  · 1978: Maria Àngels Anglada  · 1979: Jaume Miravitlles  · 1980: Jordi Sarsanedas  · 1981: Josep Piera  · 1982: Olga Xirinacs  · 1983: Pau Faner  · 1984: Norbert Bilbeny  · 1985: Gerard Vergés  · 1986: Maria Mercè Roca  · 1987: Albert Manent  · 1988: Àlex Susanna  · 1989-1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Xavier Rubert de Ventós  · 1992: Jordi Coca  · 1993: Xavier Roca  · 1994: Carme Riera  · 1995: Isabel Olesti  · 1996: Pep Subirós  · 1997: Miquel de Palol  · 1998: Valentí Puig  · 1999: Francesc Puigpelat  · 2000: Empar Moliner  · 2001: Jordi Llavina  · 2002: Eva Piquer  · 2003: Hèctor Bofill  · 2004: Robert Saladrigas  · 2005: Sebastià Alzamora  · 2006: Lluís Maria Todó  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: Melcior Comes  · 2009: Gaspar Hernàndez  · 2010: Llucia Ramis  · 2011: Cristian Segura  · 2012: Rafael Nadal  · 2013: Genís Sinca  · 2014: Albert Villaró  · 2015: Andreu Carranza  · 2016: Lluís Foix  · 2017: Xavier Theros  · 2018: Antoni Bassas  · 2019: Marc Artigau i Queralt  · 2020: Laia Aguilar  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Toni Cruanyes  · 2023: Gemma Ventura  · 2023: Jaume Clotet
  • Vegeu aquesta plantilla
Primera etapa
1928: Desert  · 1929: Joan Puig i Ferreter  · 1930: Miquel Llor  · 1931: Prudenci Bertrana  · 1932: Josep M. de Sagarra  · 1933: Carles Soldevila  · 1934: Maria Teresa Vernet  · 1935: Ernest Martínez i Ferrando  · 1936: Francesc Trabal  · 1937: Mercè Rodoreda  · 1938: Noel Clarasó
Segona etapa
1982: Joan Perucho  · 1983: Pere Gimferrer  · 1984: Pau Faner  · 1985: Maria Barbal  · 1986: Pere Calders  · 1987: Baltasar Porcel  · 1988: Jesús Moncada  · 1989: Miquel de Palol  · 1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Jaume Cabré  · 1992: Robert Saladrigas  · 1993: Víctor Mora Pujadas  · 1994: Carme Riera  · 1995: Maria Mercè Marçal  · 1996: Joan Francesc Mira  · 1997: Jesús Moncada  · 1998: Martí Domínguez  · 1999: David Castillo  · 2000: Baltasar Porcel  · 2001: Joan Agut  · 2002: Ferran Torrent  · 2003: Emili Teixidor  · 2004: Joan-Lluís Lluís  · 2005: Joan-Daniel Bezsonoff  · 2006: Miquel Maria Gibert  · 2007: Edgar Cantero  · 2008: Joan Francesc Mira  · 2009: Vicenç Pagès  · 2010: Antoni Vives  · 2011: Jaume Cabré  · 2012: Josefa Contijoch  · 2013: Pep Coll  · 2014: Manuel Baixauli  · 2015: Joan Benesiu  · 2016: Joan Buades  · 2017: Desconvocat  · 2018: Melcior Comes  · 2019: Toni Sala  · 2020: Àlvar Valls  · 2021: Joan-Lluís Lluís  · 2022: Mar Bosch
Registres d'autoritat
Bases d'informació