Àcid petroselínic

Infotaula de compost químicÀcid petroselínic
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular282,25588 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
fonoll, coriandre, heura, api, pastanaga, comí, Cerfull, Agelas, Aralia spinosa, Agaricus blazei, anet, Angelica ternata, alcaravia, Eleutherococcus sessiliflorus, Hibiscus syriacus, Limnanthes alba, Macrococculus pomiferus, Momordica charantia, herba gatera, julivert, Teucrium royleanum, Thapsia garganica, Thapsia maxima, Thapsia minor, Fonollassa groga, arbre de la nou moscada, Mirris, Thapsia villosa var. laciniata, estafisàgria i Staphisagria macrosperma Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₈H₃₄O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCCCCCCCC=CCCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CCCCCCCCCCC/C=C\CCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid petroselínic, el qual nom sistemàtic és àcid (Z)-octadec-6-enoic, és un àcid carboxílic monoinsaturat de cadena lineal amb devuit àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és C 18 H 34 O 2 {\displaystyle {\ce {C18H34O2}}} . En bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza per C18:1.

Fulles de julivert

A temperatura ambient és un líquid amb un punt de fusió de 33 °C. La seva densitat entre 4 °C i 35 °C és de 0,8824 g/cm³ i el seu índex de refracció val 1,4536 a 65 °C.[1] És soluble en metanol, dietilèter i èter de petroli.[2] Fou aïllat per primer cop el 1909 pels investigadors Vongerichten i Kölher de les llavors del julivert, Petroselinum crispum, d'on prové el seu nom comú àcid petroselínic.[3][4] Posteriorment també s'ha aïllat en diversos olis de fruites i llavors, inclosos els de diverses umbel·les, incloent-hi les llavors d'heura i coriandre, Angelica polyclada.[5]

Referències

  1. A. W. Ralston. Fatty Acids And Their Derivatives, 1948. 
  2. «LipidBank - Fatty acid(DFA0105)». Arxivat de l'original el 2018-04-18. [Consulta: 17 abril 2018].
  3. Vongerichten; Kölher Ber., 42, 1909, pàg. 1638.
  4. A. W. Ralston. Fatty Acids And Their Derivatives, 1948. 
  5. «LipidBank - Fatty acid(DFA0105)». Arxivat de l'original el 2018-04-18. [Consulta: 18 abril 2018].
  • Vegeu aquesta plantilla
Saturats
AGV: Butíric (C4) · Valèric (C5) · Caproic (C6) · Enàntic (C7) · Caprílic (C8) · Pelargònic (C9) · Càpric (C10) · Undecílic (C11) · Làuric (C12) · Tridecílic (C13) · Mirístic (C14) · Pentadecílic (C15) · Palmític (C16) · Margàric (C17) · Esteàric (C18) · Nonadecílic (C19) · Araquídic (C20) · Heneicosílic (C21) · Behènic (C22) · Tricosílic (C23) · Lignocèric (C24) · Pentacosílic (C25) · Ceròtic (C26) · Carbocèric (C27) · Montànic (C28) · Nonacosílic (C29) · Melíssic (C30) · Hentriacontílic (C31) · Laccèric (C32) · Psíl·lic (C33) · Gèddic (C34) · Ceroplàstic (C35) · Hexatriacontílic (C36) · Heptatriacontanoic (C37)
n−3 insaturats
n−6 insaturats
n−9 insaturats
Fisetèric • OleicElaídicGondòicErúcicNervònicde MeadXimènic
Altres insaturats
TraumàticLindèricMiristoleicMegatomoicHiragònicSapiènicα-eleoesteàricPunícic • Petroselínic • cis-Palmitoleic • RumènicVaccènicIxòricIsànicTaxoleicConiferònicPaul·línicGadoleicJuniperònicSciadònicNorlinolènic
Acetilènics
Hidroxilats
Al·lènics
Altres
Principals famíles bioquímiques
Àcids nucleics | Alcaloides | Aminoàcids | Carbohidrats | Carotenoides | Cofactors enzimàtics | Esteroides | Flavonoides | Glicòsids | Lípids | Pèptids | Policètids | Tetrapirrols | Terpens
Anàlegs d'àcids nucleics: Anàlegs d'àcids nucleics :


Identificadors
CAS · Modifica el valor a WikidataInChIKey · Modifica el valor a WikidataPubChem · Modifica el valor a WikidataAEPQ · Modifica el valor a WikidataChEBI · Modifica el valor a WikidataKEGG · Modifica el valor a WikidataChemSpider · Modifica el valor a WikidataChEMBL · Modifica el valor a WikidataUNII · Modifica el valor a WikidataInfocard ECHA · Modifica el valor a WikidataDSSTOX · Modifica el valor a WikidataBeilstein: 1726527 · Modifica el valor a Wikidata