Carme Ruscalleda i Serra

Infotaula de personaCarme Ruscalleda i Serra

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 maig 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Sant Pol de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perTres estrelles Michelin al Restaurant Sant Pau
Activitat
Camp de treballEbullició i gastronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióxef, cuinera, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRaül Balam Ruscalleda Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Carme Ruscalleda i Serra Modifica el valor a Wikidata

Carme Ruscalleda i Serra (Sant Pol de Mar, Maresme, 8 de maig de 1952) és una cuinera catalana propietària, amb el seu marit Antoni Balam, del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar (tancat a l'octubre del 2018) i del Restaurant Sant Pau a Tòquio (Japó). El restaurant català comptava amb tres estrelles de la Guia Michelin a la labor de la cuina del restaurant i l'obert al Japó en va obtenir dues (tancat al setembre del 2023) Posteriorment ha iniciat Cuina Estudi, un projecte experimental en gastronomia.[1]

Al 2009 obrí el restaurant Moments de l’hotel Mandarin Oriental de Barcelona, dirigit pel seu fill Raül Balam, que el 2012 obtingué dues estrelles Michelin.[1]

Biografia

Va néixer al si d'una família pagesa i comerciant i va estudiar Comerç Mercantil. Es va incorporar al negoci familiar (una xarcuteria) on va afegir una secció de plats per emportar.

És una de les cuineres més innovadores i s'ha convertit en la primera xef catalana en aconseguir tres estrelles Michelin (el 2006 va aconseguir les tres estrelles en l'edició espanyola). Autodidacta i avantguardista, però sempre a prop de la tradició culinària catalana. Nascuda en una família agricultora i comerciant, va estudiar comerç mercantil i es va incorporar al negoci familiar de xarcuteria, al qual va incorporar una secció de plats per emportar que ella mateixa cuinava. El 1988[2] obre amb el seu marit, Toni Balam, el Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, i el 2004 el restaurant de Tòquio, que ja compta amb dues estrelles Michelin. La seva cuina es basa sobretot en la cuina tradicional catalana, a la que aporta un toc diferent o original; hi destaquen els seus plats de peix.

Publicacions

Ha escrit el llibre Cuinar per ser feliç, que ha estat traduït a diverses llengües, i altres llibres de receptes per a cuines professionals i no professionals.

  • Deu anys de cuina al Sant Pau (1998)
  • Del plat a la vida (2000)
  • Cuinar per ser feliç (2001)
  • Un any amb Carme Ruscalleda (2004)
  • Cuina a casa (2005)
  • La cuina més fàcil i moderna (2006)
  • Carme Ruscalleda's Mediterranean cuisine (2007)

Reconeixements

El 2010 va participar en el programa El Convidat amb Albert Om.[3]

L'any 2012 va ser nomenada per l'Ajuntament de Sant Pol de Mar filla predilecta de la vila.[4]

El 2013 fou guardonada amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[5]

El 2019 li fou atorgat el Premi Nacional de Cultura com a "veritable ambaixadora de la cuina catalana arreu del món".[6]

El juliol 2023 fou investida doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona.

Guardons

Carme Ruscalleda, el Sant Jordi de 2018
  • Medalla al Mèrit Cívic, atorgada per Obra del Ballet Popular
  • Premi Nacional de Gastronomia 1998
  • Premi Sánchez Cotán, per l'Academia Española de Gastronomía a la millor carta de restaurant
  • 1r Premi Davidoff a l'Excel·lència en l'Hosteleria
  • Premis Nadal de Gastronomia: Restaurant de l'Any
  • Premi Millor Cuiner
  • Premi Cuiner d'Or
  • Premi Cocinero del año
  • Premis Gourmetour 2004
  • Creu de Sant Jordi 2004[7]
  • Premi Nacional de Cultura (2019)[6]
  • Doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona.[8]

Notes

Carme Ruscalleda és també una sardana de Pere Vilà, interpretada per la cobla La Flama al llibre-CD Ballem-la (2001) de sardanes per ballar.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Carme Ruscalleda i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2022].
  2. Redacció «Carme Ruscalleda». Diari Ara [Barcelona], núm 1, 28-11-2010.
  3. «Blog de "El Convidat"». Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 3 novembre 2010].
  4. "Sant Pol de Mar nomena Carme Ruscalleda filla predilecta de la vila"
  5. Redacció 324. «El Parlament lliura les medalles d'Honor de la institució a Anna Veiga, Núria Gispert i Carme Ruscalleda». 324.cat. [Consulta: 10 setembre 2013].
  6. 6,0 6,1 «La gastronomia, per primer cop als Premis Nacionals de Cultura amb Carme Ruscalleda». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 20-03-2019 [Consulta: 5 juliol 2019].
  7. «Creus de Sant Jordi 2004». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 agost 2016].
  8. «Carme Ruscalleda investida honoris causa por la Universitat de Barcelona» (en castellà), 18-12-2023. [Consulta: 20 desembre 2023].

Vegeu també

Enllaços externs

  • Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar
  • Restaurant Sant Pau de Tòquio (anglès) (japonès)
  • Entrevista a Carme Ruscalleda a verycocinar.com (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
1977: Josep Trueta  · 1978: Ventura Gassol, Institut d'Estudis Catalans  · 1979: Josep M. de Casacuberta, Obra Cultural Balear  · 1980: Andreu Alfaro, Abadia de Montserrat  · 1981: Joan Coromines, Centre Excursionista de Catalunya  · 1982: Joan Triadú, Centre de Lectura de Reus  · 1983: Oriol Martorell, Acció Cultural del País Valencià  · 1984: Miquel Coll, Orfeó Lleidatà  · 1985: Josep Benet, Teatre Lliure  · 1987: Raimon, La Bressola  · 1988: Pilar Malla, Serra d'Or  · 1989: Eliseu Climent, Federació Catalana d'Escoltisme  · 1990: Ramon Folch, Orfeó Català  · 1991: Joan Fuster, Arrels  · 1992: Enric Casassas, Òmnium Cultural  · 1993: Pere Casaldàliga, Universitat Catalana d'Estiu  · 1994: Joan Ainaud, Josep M. Ainaud, Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges  · 1995: Antoni M. Badia, Dagoll Dagom  · 1996: Josep Laporte, El Temps  · 1997: Francesc Candel, Escola Valenciana  · 1998: Josep Amat, Col·lecció Clàssics del Cristianisme  · 1999: Ramon Sugranyes, Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona  · 2000: Jordi Savall, Festival Internacional de Música de Cantonigròs  · 2001: Universitat de València  · 2002: VilaWeb  · 2003: Josep Maria Àlvarez  · 2004: Antoni Bassas  · 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya  · 2006: Carme Ruscalleda  · 2007: Federació Llull  · 2008: Joan Font  · 2009: Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura  · 2010: Fundació puntCat  · 2011: Isona Passola i Vidal  · 2012: Joan Massagué i Solé  · 2013: Paul Preston
  • Vegeu aquesta plantilla
Xavier Amorós · Lina Badimon · Pilar Benejam · Renada Laura Portet · Roser Capdevila · Francesc Casares · Agustí Cohí · Tomasa Cuevas · Mercè Durfort · Marta Estrada · Manel Giménez · Llorenç Gomis · Josep Llobera · Xavier Lucaya · Pilar Malla · Manel Martínez · Manel de la Matta · Lola Mitjans · Agustí Montal · Miguel Núñez · Sebastià Piera · Modest Prats · Pedro Ruiz · Carme Ruscalleda · Carme Sansa · Colita · Josep Lluís Sureda · Maria Dolors Torres · Anna Veiga · Josep Vilarasau · Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers Espanyols a França · Associació Amics de la Seu Vella de Lleida · Associació d'Exinternats del Franquisme a Catalunya · Casino Menestral Figuerenc · Círcol Catòlic de Badalona · Club Muntanyenc Sant Cugat · Cobla La Principal del Llobregat · Col·legi Oficial de Metges de Lleida · Cooperativa Obrera Tarraconense · Escola Universitària d'Infermeria Santa Madrona de la Fundació "la Caixa" · Institut Joan Lluís Vives · Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra · Tamaia Associació de dones contra la violència familiar
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
2000: Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós i Desmond Tutu  · 2001: Miquel Batllori i Ernest Lluch  · 2002: Francesc Vendrell  · 2003: Jordi Savall  · 2004: Montserrat Trueta  · 2005: Adolfo Pérez Esquivel  · 2007: Els Setze Jutges i Lluís Serrahima  · 2010: Roser Capdevila  · 2011: Josep Guardiola  · 2012: Càritas i Òmnium Cultural  · 2013: Núria Gispert, Carme Ruscalleda i Anna Veiga  · 2014: Josep Carreras  · 2015: Institut Guttmann, Rosa Barenys i Martorell, Maria Dolors Calvet i Puig, Teresa Eulàlia Calzada Isern, Concepció Ferrer i Casals, Helena Ferrer i Mallol, Marta Mata i Garriga, Trinitat Neras Plaja i Assumpció Sallés i González  · 2016: Manel Esteller  · 2017: Mossos d'Esquadra, Serveis d'emergències, Guàrdia Urbana de Barcelona i Policia Local de Cambrils  · 2018: Associació de Mestres Rosa Sensat  · 2019: Carola Rackete i Òscar Camps  · 2020: Els professionals del sistema de salut  · 2021: Represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen  · 2022: Núria Feliu, Pau Riba, Joaquim Arenas i Margarida Muset  · 2023: Futbol Club Barcelona (femení)
Registres d'autoritat
Bases d'informació