Jaime Lamo de Espinosa Michels de Champourcin

Infotaula de personaJaime Lamo de Espinosa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre Adjunt al President
2 de desembre de 1981 – 30 de juliol de 1982
càrrec inexistent →
  Ministre d'Agricultura[1]
28 de febrer de 1978 – 2 de desembre de 1981
  Diputat al Congrés dels Diputats
13 de març de 1979 – 18 de novembre de 1982
← -
- →
CircumscripcióCastelló
Dades personals
FormacióColegio Nuestra Señora del Pilar
Universitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor universitari
OcupadorUniversitat de València
Universitat Politècnica de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitUCD
Membre de
Participà en
18 agost 2020En defensa del regnat de Joan Carles I Modifica el valor a Wikidata
Família
PareEmilio Lamo de Espinosa y Enríquez de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2002)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1999)  Premi Rei Jaume I a l'Economia
  • (1982)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1975)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola
  • (1973)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1979 – 18 novembre 1982

Circumscripció electoral: Castelló

Càrrec públic Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya
28 febrer 1978 – 12 febrer 1981
← José Enrique Martínez de GeniqueJosé Luis Álvarez y Álvarez →
Vicepresident Fundación Constitucional Española
Modifica el valor a Wikidata

Jaime Lamo de Espinosa Michels de Champourcin, 13è Marquès de Mirasol, Baró de Frignani i Frignestani (Madrid, 1941) és un economista i polític, enginyer i professor universitari madrileny que fou Ministre d'Agricultura entre 1978 i 1982.

Biografia

Va néixer el 4 d'abril de 1941 a la ciutat de Madrid, fill d'Emilio Lamo de Espinosa y Enríquez de Navarra, 12è Marquès de Mirasol, Baró de Frignani i Frignestani. El seu pare era originari de Requena i fou procurador en Corts Espanyoles durant el franquisme.[2] Va estudiar enginyeria agrònoma i ciències econòmiques a la Universitat de Madrid, Va obtenir la càtedra d'economia a l'Escola d'Enginyers Agrònoms de la Universitat de València esdevenint posteriorment catedràtic d'economia i política agrària a la Universitat Politècnica de Madrid així com a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Madrid.[3]

Activitat política

En els darrers anys del franquisme va ocupar alguns càrrecs públics: subcomissari del Pla de Desenvolupament,[3] l'any 1973 fou nomenat Director del Gabinet Tècnic del Ministeri d'Agricultura, passant a ser Director General d'Indústries Alimentàries l'any 1974 i subsecretari del Ministeri el 1976.

Convençut per Fernando Abril Martorell, va ingressar en la UCD el 1977, i amb aquest partit fou nomenat vicepresident tercer el 1977 i elegit diputat per la província de Castelló a les eleccions generals espanyoles de 1979. També fou ministre d'agricultura amb Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo de febrer de 1978 fins al 2 de desembre de 1981, i ministre adjunt a la Presidència d'aleshores fins a juliol de 1982.

Membre de la Unió de Centre Democràtic (UCD), en la remodelació l'any 1978 del primer govern d'Adolfo Suárez fou nomenat Ministre d'Agricultura, càrrec que desenvolupà fins al desembre de 1981, moment en el qual fou nomenat Ministre Adjunt al President. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés per la UCD en representació de la província de Castelló, sent nomenat portaveu d'aquest partit al Congrés entre 1981 i 1982. En la seva funció de Ministre d'Agricultura entre 1979 i 1981 fou president de la Conferència Mundial de l'Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i l'any 1980 president de la Conferència de Ministres d'Agricultura de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Després de l'ensulsiada de la UCD a les eleccions generals espanyoles de 1982 es retirà de la política activa. El 1986 va ingressar al Partit Liberal, però es donà de baixa poc després. El 1987 fou reconegut XIII Marquès de Mirasol i XV baró de Frignani i Frignestani. El 1991 fou nomenat Catedràtic Jean Monet de la Unió Europea. El 1995 fou nomenat assessor del President de la Generalitat Valenciana. També ha estat membre del consell d'administració de diverses empreses i membre del consell social de la Universitat Jaume I de Castelló

Obres

  • La década perdida: 1985-96 (la agricultura española en la UE) (1998)
  • El sistema de cuotas lácteas (amb Ramón Tamames i Carlos Buxadé, 1996)
  • La nueva política agraria común (1998)
  • Agricultura sostenible (1999)

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. «Genealogia de la Família Lamo de Espinosa». Arxivat de l'original el 2009-02-24. [Consulta: 14 març 2009].
  3. 3,0 3,1 Alzugaray Aguirre, Juan José. Personajes de mi vida (en castellà). Encuentro, 2003, p. 36. ISBN 8474906814. 

Enllaços externs

  • Informació de Jaime Lamo al Congrés dels Diputats (castellà)
  • Biografia (Biografiasyvidas.com) (castellà)
  • Currículum Arxivat 2009-12-28 a Wayback Machine. a la pàgina web de la Generalitat Valenciana (castellà)
  • Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2005 Arxivat 2009-09-20 a Wayback Machine. (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats valencians de la Primera Legislatura (1979 - 1982)
Alacant
Castelló
València
← Legislatura Constituent •••• II Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
II Govern Constituent d'Adolfo Suárez González (25 de febrer de 1978 – 6 d'abril de 1979)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Agustín Rodríguez Sahagún (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE)
(← I CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← I SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern d'Adolfo Suárez González (6 d'abril de 1979 - 2 de maig de 1980)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Antonio Ibáñez Freire (Interior) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Carlos Bustelo y García del Real (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Manuel Clavero Arévalo/Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Relacions amb les Corts) • Joaquín Garrigues Walker (adjunt al president)
(← II CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← II SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern d'Adolfo Suárez González (2 de maig de 1980 – 8 de setembre de 1980)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa)
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer Govern d'Adolfo Suárez González (8 de setembre de 1980 – 26 de febrer de 1981)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Afers econòmics)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Félix Manuel Pérez Miyares (Treball) • Alberto Oliart Saussol (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) • Eduard Punset i Casals (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques)
(← II SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← I CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (26 de febrer de 1981 – 1 de desembre de 1981)
Cap de l'Estat
President del Govern
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Pío Cabanillas Gallas/Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez/Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Jesús Sancho Rof (Treball) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial)
(← III SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (1 de desembre de 1981 – 28 de juliol de 1982)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Rodolfo Martín Villa (vicepresident 1r) • Juan Antonio García Díez (vicepresident 2n i economia)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Administració territorial) • Jaime Lamo de Espinosa (Adjunt al President)
(← I CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← III CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Antoni Espasa Terrades-Julio Alcaide Inchausti (1991) · Vicente Salas Fumás i Álvaro Cuervo García (1992) · Enrique Fuentes Quintana (1993) · Joan Sardà i Dexeus (1994) · Fabià Estapé i Rodríguez (1995) · Juan Velarde Fuertes (1996) · Ramón Tamames Gómez (1997) · José Barea Tejeiro (1998) · Jaime Lamo de Espinosa (1999) · José Buenaventura Terceiro Lomba (2000) · José Viñals Iñiguez (2001) · Luis Gámir Casares (2002) · Pedro Schwartz Girón (2003) · Jordi Galí i Garreta (2004) · Agustín Maravall Herrero (2005) · Luis Ángel Rojo Duque (2006) · Joan Maria Esteban Marquillas (2007) · Salvador Barberà Sandez (2008) · Gonzalo Anes (2009) · Rafael Repullo Labrador (2010) · Daniel Peña Sánchez de Rivera (2011) · Manuel Arellano González (2012) · Xavier Vives (2013) · Enrique Sentana Ibáñez (2014) · Juan José Dolado Lobregad (2015) · Albert Marcet Torrens (2016)
Registres d'autoritat