Natú

Infotaula de llenguaNatú
Tipusllengua morta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deAlagoas Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cap valor Modifica el valor a Wikidata
Glottolognatu1248 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listqjm Modifica el valor a Wikidata

El natú o peagaxinan és una llengua indígena d'Amèrica, actualment extinta i anteriorment parlada al NE del Brasil.[1]

Distribució geogràfica

Segons algunes informacions les ètnies natú i xocó haurien viscut al Posto Pare Alfredo Damaso i també prop de Pacatuba, Sergipe. No obstant això, l'extensa enquesta lingüística de 1961 duta a terme per Wilbur Pickering, Menno Kroeker i Paul Wagner no va trobar vestigis dels membres d'aquestes ètnies.

Segons Loukotka el natú o peagaxinan, es parlava també en Pôrto Real do Colégio, encara que el territori original dels natú era el riu Ipanema (afluent nord del riu São Francisco, en el centre de l'estat de Pernambuco.

Vocabulari

Vocabulari natú, parlat pels caboclos natús a Colégio, Alagoas (Pompeu 1958):[2]

Glossa Natú
estrella iroinkó
foc shakishá
aigua kraunã
Riu São Francisco Opára
pipa katuká
pipa cerimonial kuzipé
maracá shishiá
diner meré
dona pikwá
gent estranya zitók
bou krazó
ovella sêprun
caimà gozê
tortuga kati
mandioca grogó
fesol ma, tsaká
tabac, fum bazé

Referències

  1. Meader, Robert E. Indios do Nordeste: Levantamento sobre os remanescentes tribais do nordeste brasileiro. Brasilia: SIL International, 1978. 
  2. Pompeu Sobrinho, Thomaz. 1958. Línguas Tapuias desconhecidas do Nordeste: Alguns vocabulários inéditos. Boletim de Antropologia (Fortaleza-Ceará) 2. 3-19.

Bibliografia

  • Meader, R. E.. Indios do nordeste. Levantamento sobre os remanescentes tribais do nordeste brasileiro.. Brasilia: SIL International, 1978, p. 65-92. 
  • Fabre, Alain (2005): "Natú" (Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos)
  • Nimuendajú, Curt: Lista comparativa com 19 itens Natu. Pasta nº. 6 del Archivo da Sala Lingüística del Departamento de Antropología del Museo Nacional, Río de Janeiro.
  • Oliveira, Carlos Estevão de. mss. e informações. Rev. Mus. Paul, 17. São Paulo, 1931.
  • Pompeu Sobrinho, Th. (1958): Línguas Tapuias desconhecidas do Nordeste. Boletim de Antropologia, 2(1). Fortaleza, 1958. (Lista vocabular nº 4, com 17 itens).


  • Vegeu aquesta plantilla
Àfrica
Euràsia
Nova Guinea
Amto-musan · Austronèsies · Baining-taulil · Bayono-awbono · Border · Salomon central · East Bird's Head–Sentani · East Geelvink Bay · Eastern Trans-Fly · Kwomtari · Lakes Plain · Left May · Mairasi · Nimboran · Nord Bougainville · Piawi · Ramu–Lower Sepik · Senagi · Sepik · Sko · Sud Bougainville · Papua centro-meridional · Tor-Kwerba · Torricelli · Trans-Nova Guinea · Papua occidental · Pauwasi · Yuat
Aïllades: Yele–West New Britain · Abinomn · Busa · Kol · Kuot · Taiap · Yalë · Sulka
Austràlia
Bunuban · Daly · Giimbiyu · Gunwinyguan · Iwaidjan · Djeragan · Limilngan · Nyulnyulan · Pama-Nyunga · Tankic · Tasmaniana · Wororan
Aïllades: Enindhilyagwa · Laragiya · Ngurmbur · Tiwi · Umbugarla
Amèrica del nord
Amèrica central
Txibtxa · Huave · Maia · Misumalpa · Mixezoque · Otomang · Purépetxa · Tequistlateca · Tol · Totonaques · Uto-asteca
Aïllades: Lenca · Seri · Xinca
Amèrica del sud
Alacaluf · Arauan · Araucanes · Arutani-sape · Arawak · Aimara · Barbacoa · Cahuapanan · Caribe · Catacaoa · Chapacura · Charruan · Txibtxa · Chocó · Chon · Guajiboa · Macro-gê · Harakmbet · Jirajaran · Jívaro · Karirí · Katukina · Lule-vilela · Mascoi · Mataco · Mura · Nambiquara · Otomako-taparita · Pano · Peba-yaguan · Quítxua · Saliba · Tucano · Tupí · Uru-chipaya · Bora-witoto · Ianomami · Zamuco · Zaparoanes
Aïllades: Aikanã · Andoque · Camsa · Canichana · Huaorani · Itonama · Yuwana · Movima · Taushiro · Ticuna · Trumaí · Warao · Yaghan · Yuracaré
Altres
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües ameríndies de Sud-amèrica
(basat en la classificació de Campbell 2012)
Famílies lingüístiques
i aïllades
Gê-tupí-carib
Macro-Gê
  • Jabutianes
  • Kamakã
  • Karajá
  • Krenakanrd
  • Maxakalianes
  • Jaikó
  • Ofayé
  • Rikbaktsá
  • Chiquitano
  • ? Guató
Brasil Oriental
Orinoco (Veneçuela)
? Duho
Andes (Colòmbia i Veneçuela)
Amazones (Colòmbia, àrea JapuráVaupés)
Costa del Pacífic (Colòmbia i Equador)
Costa del Pacífic (Perú)
Amazones (Perú)
Amazones (Brasil centre-oriental)
Mamoré–Guaporé
Andes (Perú, Bolívia, i Xile)
Chaco–Pampas
  • ? Mataco–Guaicuru
    • Matacoanes
    • Guaicuruanes
    • Guachí
    • Payaguá
  • Mascoyan
  • Zamucoa
  • Charrua
  • Huarpes
  • Lule–Vilelan
  • Chon
Extrem sud (Xile)
Famílies proposades
Àrees lingüístiques
Països
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengua oficial
Llengües regionals
Llengües
indígenes
Arawak
Arawanes
Carib
Pano
Macro-Gê
Nadahup
Tupí
Chapakura
Tukano
Nambikwares
Ianomami
Altres
Interllengües
Llengües de signes
  • Brasilera
  • Ka'apor
  • Maxakalí
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües indígenes del Nord-est del Brasil
Famílies
Aïllades o sense classificar
Grups proposats